Ara fa un mes, el 7 de gener passat, l'historiador Joan B. Culla publicava un article al diari Avui titulat "L'esquerra cega". Recomano rellegir-lo, precisament el dia en el qual la dictadura teocràtica iraniana ha celebrat el trenta-unè aniversari de la revolució islàmica.
El president Ahmadinejad ho ha aprofitat per anunciar al món que el procés per dotar-se d'armes nuclears continua imparable davant la passivitat dels organismes internacionals. Que està disposat a esborrar Israel del mapa (detall que no reprodueix pas TV3) i que no se'n està de tallar l'accés a internet als opositors que són, a més, reiteradament reprimits a trets pels carrers de les ciutats iranianes. A l'article de referència Joan B. Culla va escriure: "El cas iranià és el millor mirall de la hipocresia i el sectarisme de la nostra esquerra cega. Després de tres dècades d'opressió, des del passat mes de juny el segment més viu de la societat persa -la mateixa mena de gent que aquí actuava contra el franquisme, per entendre'ns- es llança a protestar i exigir llibertat. la repressió ja ha fet com a mínim mig centenar de morts, 4.000 detinguts, centenars de torturats... Però a la televisió pública catalana hi ha qui ho minimitza assegurant que els manifestants de Teheran només volen reformes, no pas la fi del règim islamo-feixista. I els zeladors dels drets humans callen: hi ha hagut a Barcelona més soroll per la detenció en una confortable presó danesa del director de Greenpeace-Espanya, que pels milers de víctimes recents de la dictadura islàmica a l'Iran".
