carme.laura |
divendres, 12 de febrer de 2010 | 09:40h
Maragall, l'Ernest, no és en Pasqual, no en té ni el geni ni la intuïció irreflexiva. L'Ernest Maragall és maldestre i malcarat però és home d'idees clares i fixes, és una mena d'híbrid socialista de dretes de Sant Gervasi, amb ideologia desdibuixada, incòmode dins les parets d'un partit i al·lèrgic a rebre ordres, en especial dels capitosts del PSOE de Catalunya.
Ernest Maragall, el conseller, expressà públicament el pensament del PSC: El Govern del PSOE català ha fracassat.
El PSOE del Baix LLobregat, que serví al socialisme català de fonament i escambell per a recollir vots i per a esborrar del territori el PSUC, prengué el poder local i ocupà els llocs de decisió del PSC, arraconant-ne els antics detentors. Aquells socialistes usaren en Pasqual Maragall per a guanyar el Govern, el defenestraren quan hi arribaren, Montilla s'autoanomenà candidat i és avui el President de la Generalitat. Però el PSOE català no estava preparat; el Govern nacional no és un govern local. El PSOE ha destruït les ambicions del PSC.
Ernest Maragall no és retòric, el que digué és transparent: que el govern tripartit ha fatigat la societat catalana, que l'experiment ha estat frustrant, que "és un artefacte inestable", que cal un PSC amb veu pròpia a les Corts i que cal un Govern fort i un fort lideratge. I s'ha ben entès que creu que ni Montilla és aquest líder ni cap dels "seus"ho pot ser.
El PSC ha oblidat que hores d'ara és un grup residual dins del PSC-PSOE: la seva esperança és o Castells , una candidatura que l'aparell del partit no recolzaria, o Castells en una sociovergència només imaginable entre CiU i el PSC-Sant Gervasi. Fútil esperança.
I he llegit la conferència, no és massa extensa. N'he tret una conclusió: no només el Govern tripartit és un artefacte inestable, ho és també el PSC-PSOE.
Ernest Maragall no és retòric, el que digué és transparent: que el govern tripartit ha fatigat la societat catalana, que l'experiment ha estat frustrant, que "és un artefacte inestable", que cal un PSC amb veu pròpia a les Corts i que cal un Govern fort i un fort lideratge. I s'ha ben entès que creu que ni Montilla és aquest líder ni cap dels "seus"ho pot ser.
El PSC ha oblidat que hores d'ara és un grup residual dins del PSC-PSOE: la seva esperança és o Castells , una candidatura que l'aparell del partit no recolzaria, o Castells en una sociovergència només imaginable entre CiU i el PSC-Sant Gervasi. Fútil esperança.
I he llegit la conferència, no és massa extensa. N'he tret una conclusió: no només el Govern tripartit és un artefacte inestable, ho és també el PSC-PSOE.
No som d'eixe mon.
També és trist que convergència guanyi unes eleccions en aquest estat de coses. Si Mas no és president, crec que ha arribat el dolorós moment d´anar-se´n.