La Fundació Vicenç Ferrer aspira al premi Nobel de la pau 2010, a partir d'una plataforma que promou la seva candidatura i d'un moviment que a Facebook ha recollit en pocs dies de manera espontània milers d'adhesions. No serà el missioner català desaparegut, sinó el seu projecte el que es presentarà davant del comitè noruec. Un model de desenvolupament integral a l'Índia que ha millorat les condicions de vida de dos milions i mig de persones. I ho ha fet al llarg de quatre dècades amb l'arrelament de la gent de l'Índia, amb una entesa Orient-Occident exemplar. Estem davant d'un cas d'èxit que va més enllà de la idea clàssica d'apadrinament d'infants. És la revolució silenciosa de Ferrer, que ha aconseguit construir fins a 5 hospitals, que ha combatut la fam, però que també ha assolit la plena escolarització entre els infants. Aconseguir que el projecte obtingui el Nobel i teoritzar un cas pràctic com aquest és el propòsit dels impulsors de la candidatura. Exportar-lo a altres països seria el millor llegat del missioner.
En vida, Ferrer va ser nominat dues vegades al Nobel. Ara hi aspira la seva fundació. Diuen que a la tercera va la vençuda. Els promotors tenen moral de victòria i estan treballant amb la fermesa i la subtilitat necessàries. El seu modus operandi em recorda la candidatura catalana del domini propi a internet. No sortia com a favorita, però va fer tan bé les coses que va aconseguir el .cat a la primera. Discreció, professionalitat i confiança en la causa. Aquesta és la revolució silenciosa que pot concloure amb el primer Nobel de la pau català.
Segur que només es tracta d'9un oblit oi?
Salut!