VilaWeb.cat
xrtrigo | CRÒNIQUES | dimecres, 10 de febrer de 2010 | 18:56h

Tinc a les mans dos llibres dels que importen, el guanyador i el finalista del Premi Sant Jordi, publicats per Edicions Proa. He fullejat una mica el primer premi, Se sabrà tot, de Xavier Bosch, i, en mirar a la taula, de seguida m’ha cridat l’atenció la coberta del finalista, La dona que fugia de la boira, d’Albert Llimós. Quan els emparello me n’adono que l’excel·lència ha pres cada cop més força en l’edició actual.

La coberta d’en Bosch és més realista, el braç d’un home emmanillat, un fons ben fosc, les lletres del títol en relleu, en el taronja que serveix de distintiu de fa molt temps als llibres de l’editorial. El contrast és ben suggeridor. La d’en Llimós la trobo esplèndida. Una noia d’esquena mirant l’horitzó d’uns arbres difusos, matisos de verd emboirat que podrien recordar la consistència de l’aquarel·la. L’autor i el títol figuren en aquest cas en blanc, un cop més amb aquest relleu subtil, amb una lluentor que sembla jugar amb la llum.

Tots dos són volums bellíssims, cossos que aspiren a ser tocats, a transmetre sensacions. Els textos podran ser bons o dolents, però l’embolcall és exquisit. Incapaç de resistir-me, els ensumo. Tenen una aroma a paper nou, a tinta fresca, a records llunyans...

Ha estat aleshores quan m’ha assaltat una idea poderosa, una idea que ha vençut fins i tot la inèrcia habitual de fullejar-los i capbussar-m’hi unes pàgines per copsar el batec de l’escriptura. Una idea que es podria resumir en tan sols una frase...

Serem capaços de renunciar a això?

Sí, renunciar al tangible, a la bellesa dels colors sobre el paper, a les tècniques que atorguen tantes i tan variades textures. Renunciar a un objecte que hem estimat durant tant de temps i que ara se’ns presenta en tota la seva dimensió, una dimensió d’excel·lència!

I perquè hem decidit renunciar-hi?

Per una imatge fugissera, gairebé inexistent? Per una altra pantalla, per la pobresa de la immaterialitat, per la comoditat de transportar un sol objecte?

Serem capaços de substituir una bellesa que s’adreça de tal manera al moll de l’os dels nostres sentits per la pobre resolució d’un e-book

X. R. Trigo

 


Comentaris: 27
  • L'eròtica dels volums
    josep| Adreça electrònica | dijous, 11 de febrer de 2010 | 18:32h


    Els escriptors (a vegades potser més, fins i tot, que els lectors), tenim una percepció hipersensible de la voluptuositat de l'objecte llibre, perquè les obres literàries que hem admirat des d'adolescents han estat editades en un suport que nosaltres hem interioritzat com el més digne i abellidor, el mateix suport que, després, de joves, hem anhelat per a exhibir la nostra pròpia escriptura. És natural, crec. No importa si aquesta estimulació, tan agradable, és fisiològica o psicológica, si és o no el resultat d'associació afectiva derivada del valor intrínsec de l'obra literària ni, encara menys, si és o no pertinent en els temps que corren –raons ecològiques, democratització, autoedició, emancipació, etc. Sentim que no ens en podem deslliurar perquè existeix una eròtica del llibre (més enllà dels sempre al·ludits fetitxismes i romanticismes), que ha arrelat profundament en nosaltres. De fet, d'aquesta hipersensibilitat ara hem passat a la hiperestèsia, i patim, patim molt quan ens diuen que s'ha acabat el conte (de paper). La pregunta és si aquesta eròtica arrelarà en les noves generacions i, cas d'arrelar, quin lloc ocuparà a la seua escala de valors? No és exactament el mateix, però ni les arts escèniques han desaparegut per competència de la TV o del cinema, ni deixaran de produir-se volums de paper a consequència de l'ús massiu dels dispositius de lectura electrònica. Ben al contrari, en els darrers anys hem vist com els teatres s'han omplit de gom a gom, gràcies a una renovació d'aquesta indústria cultural i la revalorització del directe i del vincle immediat entre els creadors i els espectadors. Per tot això, pense que el llibre en paper tindrà un camp d'acció molt ben delimitat i, si fins ara, publicar en paper ha estat difícil per a molts autors, sobretot a casa nostra, en el futur potser ho serà més. I me n'alegre. Com en el naixement de la impremta, també en el seu zenit seran llibres ben selectes, perdurables, de prestigi, els que acabaran publicant-se en paper. No seria el nostre millor "clímax" després d'aquesta relació de segles? :-) 

    Salut Xulio!

    • tang
      tyl1537| Adreça electrònica | dimarts, 5 d'octubre de 2010 | 11:09h
      pIt’s funny how we can develop a list of assumptions about almost every group. I’ve found that there are people of all kinds in all [url=http://www.linksoflondonstore.com]links of london[/url] . There are people who do great things and believe in altruism and those who devote their lives to being miserable
  • Hola Josep!
    xrtrigo | dijous, 11 de febrer de 2010 | 23:29h
    Al començament no sabia on aniries a parar, però així té més intriga. Molt ben argumentat i, si més no, molt interessant aquesta conclusió que fas. El llibre de paper com a element perdurable, de prestigi, lluny del caos de sistemes que acabarà sent el digital, lluny de la por de perdre'l en algun canvi d'ordinador o d'e-book.
    M'apunto al clímax! Salut!
    • És que això...
      josep| Adreça electrònica | divendres, 12 de febrer de 2010 | 00:29h
      ...era el llibre, fa temps, molt abans de l'aparició de Corin Tellado, l'escriptora espanyola més venuda i la més llegida després de Cervantes, amb tots els meus respectes.  ;-)

      El digital és un espai que pot assumir perfectament aquest difícil i virtual paper postmodern de perdre i guanyar temps desordenant i reordenant el caos.

      [T'assegure que al principi jo tampoc sabia on aniria a parar... Segurament, una part ínfima d'eixe caos és aquesta diversió d'assajar a rebolcons]
  • Lectura en pedres
    ramon| Adreça electrònica | dijous, 11 de febrer de 2010 | 11:49h
    El debat rau en el lector; els lectors d'e-books, de pantalles són lectors potencials en qualsevol plataforma o són usuaris de devoradors de tecnologia digital. Si són lectors compulsius llegiran en qualsevol format (paper, pantalla, pedra, senyals de tràfic...), si no ho són o si no ho fossin aquest serà tan sols un pas més cap a la digitalització de continguts en el que la lectura i la reflexió hi són poc presents. De fet, en ple segle XXI, es segueixen gravant pedres, oi?        
    • Tens tota la raó,
      xrtrigo | dijous, 11 de febrer de 2010 | 17:52h
      Ramon! Hi ha molts tipus de lectors i s'ha de comptar amb això sempre. Jo sempre he dit que el vehicle no és el més important -si no fos així, no escriuria aquest bloc-, però no treu que hem de fer una defensa dels llibres, del plaer que porten afegit per la seva materialitat, si més no per les nostres generacions.
      El futur, sens dubte, serà diferent, però em sembla que s'ha de lluitar pel que ens agrada.
      Salut!
  • dons no ho se
    lleurem| Adreça electrònica | dijous, 11 de febrer de 2010 | 09:35h
    Llegint aquest article, la veritat es que m'han tornat a venir els mols i molts dubtes que hem porta l'arribada dels e-books.

    Per un costat el tema del plaer de tocar el paper, és un fet que tenim tots clar. És més poca gent de moment es planteja l'arribada dels e-books als infants (futurs lectors, o no tot son opcions de vida). Crec que tothom té clar que 150€ o 300€ en mans d'un infant fan molt mal, però també que el tacte del que deien els pedagogs del material noble com és el paper estimula uns sentits. Uns sentits que d'adults no voldrem deixar perdre i cercarem reviure'ls, per alguna cosa som animals moguts per desigs i  emocions de multitud de tonàlitats.
    Per tant veig (o veia) força obvi que els lectors del futur llegiran (els que llegeixen molt) en e-books i coleccionaran en paper aquells que més han agrada't.
    De fet per als escriptors no serà una gran oportunitat?, ja que el vaig cost i risc farà que s'editin molts més llibres... en favor o en-contra de la qualitat? suposo que aquí veurem com es resolt la distribució, recordem que no tothom té una connexió econòmica i de gran capacitat.... pot-ser entrarem a vendre petites targetes?....
    En tot aquest tema estava remugant quan en Xulio m'hi afegeix un altre tema a rumiar... "érem pocs i va parir la burra" (permeteu-me la dita, ja sabeu que la meva dèria son les tradicions). No hi havia pensat, i m'ha recordat a l'aparició del CD i la pèrdua d'aquelles obres d'art en les fundes dels discos de vinili... en aquest cas la guerra la va guanyarla comoditat davant de l'art ... millor dir la batalla, ja que últimament m'arriben CD veritables obres d'art, disseny i originalitat.... Serem capaços de trobar aquest camí més ràpid amb els llibres? trobarem l'equilibri?... soc positiu i crec que a tots ens interessa arribar-hi i per tant un cop anem veient que aquest cop si que funcionen (recordo molts intents d'e-books que han fracasat pel camí) la vida ens farà prendre el camí m'és escaient per tothom.
    Una abraçada per a tots i totes ni que sigui virtual a través d'una pantalla.

    Lluís
    • No ho tinc tan clar, Lluís,
      xrtrigo | dijous, 11 de febrer de 2010 | 17:57h
      que els e-books ens portin més títols dels que ja surten. Penso que internet tindrà un paper semblant a l'actual. Quina diferència hi haurà entre un e-book i un llibre que podràs penjar a la teva pàgina web en PDF? Potser el procés de selecció, de treball previ a la publicació.
      Jo també ho intento mirar des del costat positiu, però crec que hem de sortir en defensa d'alguns valors estètics i ètics que el llibre porta afegit i que, ara per ara, no sé si seran inclosos als e-books.
      Compàs d'espera, doncs!
  • Visca el paper!
    SM| Adreça electrònica | dijous, 11 de febrer de 2010 | 01:02h
    Nosaltres no serem capaços (almenys jo no!), però els nostres fills no tindran tants problemes. Per no parlar dels nostres néts...
    • Sens dubte,
      xrtrigo | dijous, 11 de febrer de 2010 | 17:59h
      serà així, però que ens deixin gaudir una mica més. Hi ha propostes que ens situen en un final immediat. A això no penso jugar. Els valors del llibre encara són vigents, encara que el vehicle de transmissió no sigui, d'entrada, el més important.
      Salut!
  • Digne de Sibarites
    Pere Manel| Adreça electrònica | dimecres, 10 de febrer de 2010 | 20:41h
    Hola Xulio!

    Referent al tema del pas evolutiu i inexorable que està patint la industria del llibre em sap greu dir que cada cop son menys els llibres que s'aniràn publicant o editant si més no, en format paper. El fet de fer els e-book, abaratirá molt els costos de publicació i això fará que surtin molts escriptors de"sota les pedres" i almenys algunstinguem  una petita oportunitat. Pot ser fugaç, però segur que serà una opció a tenir en compte.
    De totes maneres, es incomparable la sensació de tenir un llibre a les mans, d'olorar-lo, de doblegar-lo, de quedar-te dormit amb ell a les mans sense por de que es pugui trencar. Tot un seguit d'avantatges que un lector digital mai podria arribar a tenir. Aquí, si set trenca la pantalla del reader, a gastarte un dineral comprante un altre. Ara si se't trenca un llibre, en pots comprar un altre i et surt molt més barat. Però, com tot avança anem de cap a l'era digital, i vulguem o no, haurem d'anar acostumant-nos a aquests nous formats. Però sempre ens quedará la Melancolia, i el plaer de col·leccionar llibres serà digne de Sibarites.

    Una abraçada!
    • Hola Pere!
      xrtrigo | dimecres, 10 de febrer de 2010 | 21:07h
      No he volgut en cap moment categoritzar sobre el llibre en paper, només fer aquest toc d'atenció sobre el que perdem. Em sembla molt correcta la teva idea i sens dubte l'e-book podrà facilitar el pas a nous autors.
      Em preocupa també com es distribuiran aquests llibres, per internet?, plataformes de prestigi? Entenc perfectament les ganes dels més joves per publicar, però, la veritat, jo estic molt content d'haver publicat la primera novel·la als 35 anys. Vull dir que, malgrat que sovint tots posem el crit al cel i els maleïm, els editors han ajudat a mantenir la qualitat dels autors.
      Si esdevé molt fàcil publicar un e-book, quin serà el filtre -o si vols l'ajuda externa de l'escriptor?
      Ja sé que internet ha suposat un pas endavant en la democratització de la literatura, però sovint resulta depriment veure que no tots els autors han treballat prou els textos.
      És un tema complex, sens dubte, però anem posant acotacions.
      Gràcies per opinar.
  • Pros i contras
    Claudia| Adreça electrònica | dimecres, 10 de febrer de 2010 | 20:06h
    Bé, tot i les indubtables bondats d'un altre suport, i les seves (repeteixo, bones) possibilitats, jo penso que no renunciarem pas a totes aquestes sensacions. Perquè? Cal llegir Homer en pantalla? És en tot cas una decisión individual, però tindrà una repercussió molt bona: obligarà als editors a cuidar molt i molt l'edició, perquè un volum mal presentat competirà molt malament amb l'econòmica edició digital.
    Salutacions,
    Claudia
    • Pros i contres
      Belart| Adreça electrònica | dijous, 11 de febrer de 2010 | 10:50h
      Homer en pantalla? I en paper? Ell tenia paper?
      • Touché,
        xrtrigo | dijous, 11 de febrer de 2010 | 18:01h
        Belart! Però l'e-book necessita un temps de convivència per assolir molts dels valors del llibre. Jo, sincerament, penso que conviuran durant molt de temps.
        • Aclariment
          Belart | divendres, 12 de febrer de 2010 | 10:55h
          No en tinc cap dubte. I jo també ho desitjo. Sembla que vulgui desfer-me del paper i no és així. L'e-book representa noves possibilitats i posa en perill l'edició en paper, sense entrar en qüestions de sostenibilitat. Sovint remeno llibres vells en parades i llibreries, i experimento moltes de les sensacions que comentes. Però, al mateix temps, em sento inexplicablement atret per l'e-book, em sedueix. 
          Tot aquest debat que has generat és fantàstic. Mmmm... potser en portes alguna de cap.

          Salut 
          • Hola Belart!
            xrtrigo | divendres, 12 de febrer de 2010 | 11:06h
            Ja ho sé, que t'agraden els llibres! Jo entenc molt bé la teva postura. Té molt a veure amb el plaer del descobriment -que no de la novetat- i sens dubte l'e-book ens portarà coses bones. De moment, però, jo no em portaria mai un e-book de vacances si ja tinc un ordinador petit. L'e-book, ara per ara, és un aparell una mica prehistòric i veurem canvis molt ràpids i suggeridors. L'I-Pad és la primera mostra i els fabricants d'e-books hauran de reaccionar ràpid. Al costat de l'I-Pad, els e-books semblen Macs d'aquells del començament.
            Que cosnti: a mi també m'atrau l'e-book! Potser vivim un temps de contradiccions, però la riquesa i l'amplitud de mires també viu als contraris.
            En quant al final del teu article, els meus llavis estan segellats!

            Salut!
            • l'iPad no pot ser un e-book
              Francesc Gelabert | dimecres, 17 de febrer de 2010 | 00:27h
              Permeteu-me que opini sobre aquesta qüestió, però l'iPad tot i que hagin intentat fer-nos-ho creure, no pot ser un lector d'e-books, ja que té el mateix problema que els mòbils i els portàtils: la pantalla il·luminada, aquest punt és força molest a la vista per a la lectura durant llargues estones, i per als exteriors... Potser l'iPad servirà com a lector de revistes, o de "premsa" (si és que se'n pot continuar dient així...), ja que seran lectures ràpides, i on el color pot ser molt necessari... cosa que en els llibres no és imprescindible.

              La gràcia dels e-books, és la tinta electrònica, si heu tingut la oportunitat de tocar-ne algun ho entendreu, podeu anar a centres comercials i fer-ho. Sembla paper imprès, no es veuen els píxels, i l'estalvi d'energia és importantíssim, hi ha models que una sola càrrega val per 8.000 pàgines! un iPad quantes te n'aguantarà? 25? 50? 100? misèria!

              Et dono la raó però, que els actuals lectors d'e-books es faran vells molt aviat, estic convençut de que aviat n'hi haurà a color (crec que tècnicament encara no és possible), i que tots portaran internet, i s'hi podrà guixar i seran tàctils (aquestes darreres prestacions ja existeixen, però són en els més cars). Per això encara no me n'he comprat cap tot i que n'he estat temptat...

              I finalment, estic convençut de que l'e-book acabarà reemplaçant el paper, però segur que no serà una cosa inmediata, i conviuran els dos suports durant una colla d'anys... Possiblement 25, o més! No patiu ;)
  • Hola Claudia!
    xrtrigo | dimecres, 10 de febrer de 2010 | 20:12h
    Tens raó, Claudia! El llibre digital convertirà els llibres encara més en objectes de culte. És una visió interessant del problema, sens dubte.
    Gràcies per opinar.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats