És així. És cert. És irrefutable. En la proposta de la nova divisió territorial en vegueries, i de l’àrea metropolitana de Barcelona –amb la que hi estic totalment d’acord, en aquest segon cas!-, no s’accepta que la Vall d’Aran sigui, per ella mateixa, una vegueria; se la vol, curt, annexionada per altres (...)
És cansat però hi hem de tornar a insistir: Aran no és Catalunya; Aran és part de la nació occitana; és doncs, una nació, una altra nació –com ho és Andorra-, amb llengua, cultura, tradicions, història, lleis... pròpies, complint amb la definició canònica establerta –permeteu-me la cita d’un senyor tan impresentable fora del seu treball teòric sobre el fet nacional- pel senyor Iòsif Stalin -en georgià, la seva nació, იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი.
Respectem, doncs, Aran, tractem-lo com volem que els altres ens tractin a nosaltres. Passem si és un país petit, si les economies d’escala, de si són cols o són naps.
Aran és una nació i necessita una aplicació de la legislació que li permeti encabir-se en una vegueria només per ella.
I això, poca broma, no és pas un caprici. Ni una carallada. És una actuació lògica i conseqüent, demanada, a més, pel govern legítim d’Aran, per la totalitat de les seves forces polítiques, i coherent, i en línia, amb el restabliment per part de la Generalitat de Catalunya dels seus òrgans històrics d’autogovern, de la cooficialitat de la seva llengua nacional, i d’altres aspectes que protegeixen i potencien la seva capacitat de governar-se conforme a la seva pròpia voluntat.
Una anotació final. El Síndic d’Aran, el nacionalista Francés X. Boya Alós, va realitzar l’altra, dia, una desafortunada manifestació sobre les províncies espanyoles i les vegueries catalanes, manifestacions que penso que només volien expressar la fermesa, la radicalitat amb que volien ser una vegueria per Aran.
Hi juguen tan i tan fort, que han suspès l’acord polític que mantenia el seu partit, Unitat d’Aran-Partit Nacionalista Aranés –primer partit nacionalista aranès modern, creat en 1979 (vegeu-ne història), amb el PSC. Suspensió que culminarà en trencament si el seu soci no s’hi avé pas al canvi.
Pregunta: Algú ha vist res de semblant, en referència a l’autogovern de Catalunya, entre el PSC i el PSOE? Doncs, prenguem-ne nota i reconeixem, a més, que Unitat d’Aran ha posat el llistó ben alt en matèria de defensa dels interessos del seu país.
I, sobretot sobretot, donem a Aran el que és d’Aran!
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
PD. Aprofito, així mateix, l'avinentesa, per adherir-me amb l'editorial de l'altre dia de Vicent Partal, sobre el particular.
- Era Val d'Aran el segle XV s'oferí, per mitjà del mateix Síndic (president aranès) al Parlament català per pactar la unió d'Aran al Principat. Per tant, estem davant d'una unió política voluntària, no d'una colonització.
- Tot i tractar-se d'una unió política voluntària, evidentment, això no treu que no s'hagi de tenir en compte la particularitat d'aquest territori.
- Si tanta independència vol el Paco Boya, que comenci pel seu mateix partit, que fins ara està federat amb un altre partit d'àmbit estatal. Que s'ocupi de fer un partit nacional aranès i després que parli.
- Si en Paco Boya prefereix que l'Aran sigui una província espanyola, si té el suport de la resta d'aranesos, des de Catalunya l'haurem de reptar a que provi aquesta aventura. Mentre que Catalunya ha declarat l'aranès oficial a tot Catalunya, quan l'Aran [si es dóna el cas] sigui una província espanyola, que se'n recordi com els espanyols tracten l'euskera a Navarra, a no ser que vulgui integrar-se a l'Aragó... si prefereix la llei de llengües aragonesa, doncs ell mateix...
- No sé perquè que sospito que Paco Boya és un Lizondo a la aranesa, un espanyolista disfressat d'occitanista. És tan occitanista com el que Coalición Valenciana té de valencianista.
Conclusió: que decideixin els aranesos... els aranesos, no els espanyols de la Vall d'Aran, perquè si els espanyols de l'Aran han de decidir pels aranesos... al final li diran el Pirineo Madrileño.
Pere
dir Catalunya i Aran.
A veure, no em malinterpreteu, Catalunya com a
nació s'hauria de seguir dient Catalunya, el que hauria de canviar el
nom és la comunitat autonoma com a entitat politicoadministrativa
plurinacional.
Pere
Pere
A veure: partim del principi: Aran és part de la nació occitana, per tant els aranesos no són catalans sinó occitans, però es troba sota administració de la Generalitat de Catalunya.
La Generalitat vol treure's de sobre l'administració provincial imposada per Javier de Burgos el 1844 (la data la dic de memòria) i organitzar-se en vegueries (recuperant el nom de la divisió administrativa anterior a 1714, que durant la República se'n van dir regions). Es tracta d'una divisió ADMINISTRATIVA, res més, de la simple descentralització de la Generalitat, per tal que els serveis adminisatratius prestats funcionin més bé. No hi ha cap inclusió de l'Aran en cap divisió política (si fos aixì jo també entendria que no hi volguessin entrar).
Per mi el síndic no ha estat gens correcte i ha fet el joc a l'espanyolisme o blaverisme o diguem-li com vulguem (la prova: l'ús que n'han fet els diaris integristes espanyols). Encara més la setmana que el Parlament ha debatut l'oficialitat de la llengua occitana a tot Catalunya. Jo em pregunto: ¿si l'Aran pertangués a l'Aragó, l'aranès seria llengua oficial (la resposta: la llei de llengües de l'Aragó). I si pertangués a França? (la resposta és òbvia).
Ara bé, dit això, si els aranesos volen revocar la seva pertinència a Catalunya i independitzar-se, és el seu dret i per tant seria el primer a donar-los suport.
Ha estat una manifestació poc afortunada però que palesa això: pura i dura voluntat de reexir-hi, no res més.
Pere
Visca Aran Lliura
Visca Catalunya Lliura
Pere
Dius textualment
"Aran és part de la nació occitana; és doncs, una nació, una altra nació –com ho és Andorra-"
El teu argument no és gens clar: si Aran és part d´una nació, no és una nació, sinó una part de la mateixa. Ho diré d´una altra manera: si el Berguedà, posem per cas, és part de la nació catalana, això no vol dir que el Berguedà sigui una nació. M´explico ara?
En el mateix sentit, Andorra no és una nació; seria un país, és un estat, però no nació; part de la nació catalala sí, pero no nació ella a soles.
I em sap greu de dir-ho, però trobo que la cita d´Stalin és una pedanteria, a banda que ja costa de comprendre això de citar un grandíssim assassí per sostenir tal o qual opinió.
Respecte a l'assumpte de nació, part de nació, país, etcètera... diga-li com vulguis, penso que està clar quina és la meva opinió sobre l'assumpte de la vegueria i Aran, permete'm que defugi, per avui, debats terminològics prou enrevessats i inescaients, ara per ara.
Perer
A veure: Stalin va ésser comissari de Nacionalitats (terme que curiosament va arreplegar la Constitució espanyola del 1978) i és evident que algunes de les seues opinions sobre el particular deuen ser més que interessants, però Hitler també va teoritzar sobre la nació alemanya i crec que ets força sensat per a no fer-lo servir com a autor a esmentar.
Sobre l´altre assumpte: sí que queda clar què penses sobre la vegueria (jo, de fet, hi estic d´acord), però no es tracta, penso, en aquest cas de cap debat terminològic: una cosa és la nació occitana, i una altra una part d´aquesta nació: l´Aran.
P.D Haver considerat pedanteria el comentari venia sobretot perquè la majoria de nosaltres no coneixem el georgià, ni tenim traductor a mà d´aquesta dificilíssima llengua que té alfabet propi. I, esclar, no sabem què vol dir იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი .
Pere
A veure: Stalin va ésser comissari de Nacionalitats (terme que curiosament va arreplegar la Constitució espanyola del 1978) i és evident que algunes de les seues opinions sobre el particular deuen ser més que interessants, però Hitler també va teoritzar sobre la nació alemanya i crec que ets força sensat per a no fer-lo servir com a autor a esmentar.
Sobre l´altre assumpte: sí que queda clar què penses sobre la vegueria (jo, de fet, hi estic d´acord), però no es tracta, penso, en aquest cas de cap debat terminològic: una cosa és la nació occitana, i una altra una part d´aquesta nació: l´Aran.
P.D Haver considerat pedanteria el comentari venia sobretot perquè la majoria de nosaltres no coneixem el georgià, ni tenim traductor a mà d´aquesta dificilíssima llengua que té alfabet propi. I, esclar, no sabem què vol dir იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი . (!!).
LLegiu's-e bé el projecte de llei i veureu que primer ens hem de treure de sobre la "provincia" borbònica i després ve la creació de noves vegueries i que la llei ho deixa obert, i això depén en part de que Madrit modifiqui alguna llei.
Catalunya ha fer per l' Aran infinitament molt més que no pas la Republica francesa i l' Italiana juntes, el Consell d' Aran, la llei de la llengua aranesa,oficial a TOT catalunya,o sia que això d' en Boya a mí em sebla desaforat.
Està clar que hem fet més, però no ho hem fet pas tot.
Pere
Ja t'havia entès.
Pere
Salut.
Pere
Gràcies
Sebas
Penso que ells sí, Unitat d'Aran, tots els partits aranesos, sí que tenen clar allò que són i volen ser, més que ningú, si em permets. Enveja els hauríem de tenir en la defensa ferma de la seva condició nacional i de les seves institucions. Fins al punt, si cal, de trencar col.laboracions beneficioses amb altres partits.
Pere
Vegueria per Aran i prou, vet aquí la vindicació del govern i de tots els partits aranesos.
I el meu modest sí.
Pere
A veure, no em malinterpreteu, Catalunya com a nació s'hauria de seguir dient Catalunya, el que hauria de canviar el nom és la comunitat autonoma com a entitat politico-administrativa plurinacional.
Pere