Sembla que entre la nostra classe política hi ha grans alegrois perquè finalment l'Ajuntament de Barcelona s'ha dignat a aprovar el reglament lingüístic del Cap i Casal. Un reglament que converteix el català en la llengua "oficial i d'ús normal i preferent de l'Ajuntament".
Ep!, això passa el 2010. Trenta-cinc anys després del restabliment de la democràcia. I, per cert, amb l'oposició del Partido Popular de Cataluña que, segons va declarar el seu president, el senyor Alberto Fernández Díaz, portarà immediatament aquesta reglamentació als tribunals. No em digueu que no són males persones...
El que més m'ha emprenyat, però, ha estat la manera com La Vanguardia explicava la notícia el dissabte passat. Talment com si encara haguéssim de donar gràcies per la mercè obtinguda. (*)(n'hi ha més)
La crònica la signa Jaume V. Aroca i apareix en les pàgines salmó. Tradueixo uns quants paràgrafs del castellà i m'abstinc de fer cap més comentari perquè aquí ja està vist que ens ho empassem tot:
"Aquest reglament posa en blanc sobre negre la política lingüística que, de fet, ja posava en pràctica l'Ajuntament de Barcelona (**). No obstant, no deixa de ser políticament rellevant que ara aquests usos es converteixin en norma (***).
De fet, l'aprovació d'aquest reglament és una de les contrapartides que va obtenir Esquerra Republicana a l'inici del mandat pel seu suport al Programa d'Actuació Municipal (****), el full de ruta del govern. Jordi Portabella ha estat el principal promotor de la iniciativa..."
