El IX Congrés de la CGT de Catalunya que s'ha desenvolupat aquest cap de setmana a Lleida ha estat un nou pas per a la construcció i la consolidació de l'anticapitalisme, en aquest cas llibertari, als Països Catalans. Alhora, aquesta divisió evident que hi ha a l'organització s'aguanta per pinces en el sector que s'autoanomena negre. Això dels colors a mi em fa més que riure sol perquè per a alguns dir-se anarquista és tan fàcil com obrir la boca i deixar anar la paraula. No cal ser llibertari, ni assembleari, ni feminista (o no masclista, com vulgueu), només dir-ho i pugen al cel roig i negre. Per sort són quatre gats que ho fan així, però encara hi són. La majoria, a banda de dir-ho, ho és.
Vaig arribar a Lleida ben aviat, en cotxe, amb el Josep i música de Mar Otra Vez, Botifarra i Alaska, per si de cas. Salutacions amb gent de Lleida i del Baix Llobregat, abraçades, gent que em felicita (“per parlar clar d'una vegada”, diuen) i mirades evidents d'odi d'alguns altres que són, evidentment, hereus de don Vito... sense revolta al frenopàtic (referència literària-musical, és clar). Què hi farem! La màfia fa anys que no saluda, per tant res de nou sota el sol. Sí que sap greu que gent vàlida i lliure, bona gent, es deixi enredar i pensi que on jo dic “esclau” em refereixi a ells. Jo he estat esclau perquè em vaig plegar els raonaments simples i simplistes però no és esclau qui mira, pensa i veu. És clar que no, mano.
Quan entro a la sala que acull el congrés, es visualitza clarament que a la dreta del passadís d'entrada hi ha la majoria de sindicats de Barcelona i els seus voltants, Baix Llobregat, Badalona, Manresa, Sallent... A l'esquerra, la resta: Baix Camp Priorat, Ponent, Girona, Tarragona, Baix Penedès, alguns sindicats de Barcelona com Sanitat, Banca i Ensenyament... Molta gent de Lleida que retrobo i altra que feia temps que no veia. Dimecres, vam ser a Lleida amb l'Helena i la Berta i hi vaig fer la xerrada “Anarquisme i alliberament nacional” al Centre Social La Maranya. A la CGT de Lleida, la infectació és evident. Al costat dels vells sindicalistes ceneteros de tota la vida, hi ha les noves generacions de joves llibertaris, anticapitalistes, independentistes, revolucionaris... Ho vaig notar dimecres però ara aquí és evident. No hi ha espai per al desànim, això de la CGT de Catalunya té el futur assegurat.
Saluden al plenari els nous sindicats de Berga i de la muntanya de Lleida, que hi són com a convidats ja que no fa sis mesos que cotitzen.
Arriba l'hora de la veritat i es voten els informes de gestió de les diferents secretaries i una a una són aprovades, inclòs el de coordinador del “Catalunya”. El Sindicat d'Espectacles de Barcelona només ha votat en contra de la Secretaria de Comunicació i de mi mateix, en la resta s'abstenen. És la primera vegada en 12 anys que sóc en aquesta organització que s'aproven tots els informes. Algú parlava que això seria un passeig militar i evidentment no sabia que aquí som... antimilitaristes.
Pel llenguatge els coneixereu, germa...
no hay mas preguntas señoria
Del tema confederal: ja saps què en penso i que n'opino. El què no acabo de tenir clar és si s'han de dir les coses així, i aquí.
Tenim pendent l'arrós del Catalunya. Amb ví negre.
una mica de historia i veure el recorregut que hi ha entre la fundacio de la cnt i la revolucio social del 39, i el resorgir de la cnt al 76 fins al naixement del la cgt.
salut jordi i gracies pel coratge.
Yo no soy comunista ni creo en los partidos pero respecto a los que de verdad plantan cara y se dedican a la pelea sindical o social y no a utilizar el sindicato para promocionarse sus putos partidos.
Per tant parlo contra qui es diu el que no es i ho utilitza com a arma d'atac contra els altres.
Jo soc anarquista i mai parlaria amb recança d'altres anarquistes pero un mafios mai pot ser un anarquista i un masclista tampoc.
"Putos partidos"? Si de cas merda de partits. Pel llenguatge els coneixereu, germa...
treballadore sera obra d'ella mateixa, a que ve tan dirigisme i tan aferrament
al poder?. Jordi creec que la controversia es un valor i parlar clar i de cara tambe, endavant i potser que deixem d'utilitzar anonims i seudonims.
salut.
a l'organització s'aguanta per pinces en el sector que s'autoanomena negre?
parlem de transports de Barcelona tan dogmatics i sectaris que tenen 22 vots al congres (un munt de afiliats) , que tenen la presidència de comitè a les seves empreses y convenis per sobre de tots?
Aquesta és una de les mentides que la màfia va intentar estendre abans del congrérs, no només que jo des d'un bloc perosnal parlava d'ells sinó que això era una agressió de tots els que no eren de la seva corda contra la CGT. Alguns fins i tot s'ho van creure. És la mateixa tàctica que feia anar Pujol davant del PSC dient que com que no acceptaven el que ell proposava anaven contra Catalunya. Altres exemples històrics em resulten més repugnants de citar.
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-margin-top-alt:auto;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-margin-top-alt:auto;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
Quan un es pensa que té la veritat absoluta, esta
a prop de l’absolutisme, i confon les necessitats particulars amb les
col·lectives, això et passa a tu, que manques de la realitat sindical diària, pel
que rebutges el que no entens, ni als que no pensen com tu. Tingues una mica
més d’humiditat, i deixa de ser tan egocentrista, també existeix la vida
confederal lluny del teu entorn,
Salut i anarquia
Salut i anarquia, és clar que sí, tot i que prefereixo anarquies.
que la cnt de fa 25 anys?per que no volen sortir delseu geto sindical?.
Visca la revolucio social i abaix el dogmatisme.
salut, company
Con el tono que empleas hace que me posicione con esos viejos cenetistas, mucho odio y prepotencia en tus palabras sin más, no entiendes que tus comentarios no arreglan nada, pero claro a ti te te preocupan otros temas mas importantes que la confederación.
Aquest mètode de dir mitja frase és pròpia de persones a qui agrada precisament fer anar aquest to de què parles i que jo no faig anar. Quan em llegeixis, si et plau, riu. Potser ho entendràs millor. Se'n diu ironia i és incompatible amb els dogmes, inclosos i començant pels meus.