Després de vuit anys coordinant aquesta revista, ara
em toca acomiadar-me de lectors, lectores i d’espectadores i espectadors. No
abandono ni l’organització ni el Col·lectiu Tramuntana però deixo aquest càrrec
de coordinador del "Catalunya"; ja tocava! La feina que hem fet es podria
millorar, sense cap mena de dubte, però com que no tenim àvia (ni avi) haurem
de continuar sent nosaltres qui ens expliquem als que ens llegiran demà sobre
qui som, per què som així, què volem, on anem, com ho fem i les mil i una
preguntes que com a humans ens diferencien de les pedres i les herbes que
creixen a la vora del camí. Alguns ens voldrien callats i muts, que no
tinguéssim paraula, però són els mateixos que sempre les han tingut totes a les
seves mans: els amos, els propietaris, els militars, els capellans i els gossos
que els segueixen el rastre. Ha quedat clar que si volem ells no tenen el
monopoli de res. Però només si volem. Gràcies a totes i a tots i que la lluita
sigui plaent perquè el que no decidim és la seva durada, i aquesta sense cap
mena de dubte serà llarga. Visca la
Terra i visca l’anarquia!!! Que continuïn les paraules...
Cesc Invernon Rojals |
dimecres, 10 de febrer de 2010 | 18:07h
Bé, vuit anys de maldecaps que ara alleugereixes una mica, doncs estic convençut que les teves col·laboracions seguiran estan presents a la revista. No en sóc subscriptor, però regularment l'he anat llegint, i la dificultat que representa mantenir una publicació d'aquest tipus no és facil de portar. Li has sabut donar una visió pròpia en alguns aspectes, que ben segur t'hauran portat alguna discussió, però segur que el treball realitzat t'ha aportat més satisfaccions que altra cosa. Salut i visca la Terra.
No en sóc subscriptor, però regularment l'he anat llegint, i la dificultat que representa mantenir una publicació d'aquest tipus no és facil de portar.
Li has sabut donar una visió pròpia en alguns aspectes, que ben segur t'hauran portat alguna discussió, però segur que el treball realitzat t'ha aportat més satisfaccions que altra cosa.
Salut i visca la Terra.
La vejez en los pueblos.
El corazón sin dueño.
El amor sin objeto.
La hierba, el polvo, el cuervo.
¿Y la juventud?
En el ataúd.
El árbol, solo y seco.
La mujer, como un leño
de viudez sobre el lecho.
El odio, sin remedio.
¿Y la juventud?
En el ataúd.
Miguel Hernández
...ha estat un plaer Jordi, SALUT COMPANY!!!!