Qui es vulgui negar el jo cursi que duu a dins, que llegeixi Yukio
Mishima. A qui no li agradi acceptar el jo de dretes que ve implícit
amb el tarannà català, de nou, una lectura curosa de Mishima li
despullarà les impostures amb què es vesteix quan opina sobre política.
I qui, per altra banda, vulgui una introspecció musical ben feta i en
català, que escolti la veu d’un barceloní d’origen maternal holandès,
és a dir, David Carabén. Perquè preguntar-se "…què en farem del desig
ara que hem trobat l’amor" és un exercici de sinceritat amb el teu sexe
si és que creus que ja és la tendresa qui interectua de debò amb la
teva parella. En definitiva, que amb 'Mishima' podem veure l’esclat
dels ametllers en flor o, més aviat, entendre de prop la màxima de
l’escriptor japonès: "Estimar és buscar i ser buscat a la vegada".
+ Article publicat a "La Portada" d'El Demà.cat
