La setmana passada vaig gaudir d’un parell de nits inusuals. A Roglà, la nit de dimecres es va cremar un transformador de la llum i tot el rogle al voltant de l’església es va quedar a les fosques. Iberdrola, l’empresa elèctrica propietària, que amb tanta picaresca ens cobra el consum elèctric, alfarrassant sempre a favor de la seua butxaca, no en tenia cap de recanvi, i així hem hagut d’estar durant dues nits: amb els carrers foscos com una gola de llop.
Però en alçar la vista al cel emocionava l’extraordinària visió d’un firmament plagat d’incomptables estreles rutilants. La contaminació lumínica que patim habitualment sol ocultar l’esvaïda bellesa del mapa celest. A Roglà, al voltant de l’església, aquesta contaminació és clamorosa. Fa uns anys, quan va proliferar aquella moda d’il·luminar els campanars del poble, a Roglà també hi plantificaren dos xanglots de llums. D’aleshores ençà, els qui vivim a la vora hem de dormir amb les persianes de les finestres abaixades tot l’any, perquè la llum que penetra a les habitacions és tan potent com un ple migidia d’agost assolellat i tòrrid.
Abans que instal·laren aquesta parafernàlia incandescent hi habitava una moixa, la qual, òbviament, va haver d’alçar el vol i fugir ales em valguen de tanta lluminària. Haig de dir que, de terra estant, veure eixir volant una moixa (o òbila) d’un campanar, batent les ales esteses, blanques per la part inferior, és una imatge espectacular, corprenedora, de les que aborronen en l’instant mateix de veure-la i cada volta en recordar-la.
La pensamentada d’il·luminar el campanar com un camp de futbol va perpetrar-se durant un govern municipal dit –esquemàticament– de “dretes”, que són els qui van a missa més sovint i els agrada desfilar a les processons de vint-i-un botó, amb ciri gros i «vara de mando». No debades són multitud als qui encara la democràcia no ha aconseguit d’aigualir el verí de tants anys de règim nacional-catòlic, i si pogueren encara traurien a més d’un polític de la seua corda sota pal·li endomassat. Però les eleccions feren canviar aquell govern municipal de “dretes” per un de “progressista”, i la lluminària l’apagaren. Per dues raons: perquè el campanar de Roglà no és el Micalet i, sobretot, perquè la factura d’Iberdrola era considerable. Durant quatre anys la plaça va gaudir d’una il·luminació diríem que “normal”. Tanmateix, la moixa ja no va tornar al campanar.
I com la política és més de budell que no de cervell, en retornar les “dretes” al govern municipal, la primera mesura que prengueren va ser restablir l’ordre polític anterior tot il·luminant de nou el campanar, símbol triomfal. L’anècdota podria formar part de la delirant novel·la de Francesc Bodí Volves i olives, un més dels tuactes possibles en un poble dividit entre els qui votaven el PCCDS (Partit Catòlic Conservador De Sempre) i el PTQNR (Partit dels Treballadors Que No Resen).
Iberdrola ja ha restituït el transformador cremat. Tornem a patir contaminació lumínica. Amb tot, pensant en la crisi i en el bon govern, cal lamentar els diners malbaratats en llum que podrien dedicar-se a alguna cosa útil. Però en la política d’ara el que val és demostrar a l’adversari qui mana, qui té més collons. La ponderació i el sentit comú volen lluny de la política. Com la moixa que va haver de fugir del campanar encès de llum.
Article publicat avui a l'edició comarcal de LEVANTE-EMV
Però en català estàndard no sé com es diu a l'acció de podar arbres. Algú ho sap? He cercat al diccionari i només ix la paraula "podar", però pensava que aquesta paraula estava reservada per a plantetes o bonsais.
A l'acció de preparar els arbres per a treure'n un millor profit d'ells o evitar que les branques facen mal en un dia de vent... a d'això se'n diu "podar"? Gràcies.
Diners malbarats per lluminàries il·legals tipus bola que tiren el 50% de la llum a l'espai. Ens furten un patrimoni cultural, les constel·lacions, la mitologia, que la humanitat ha tingut a l'abast durant milenis. Com jo dic moltes vegades, ens han furtat les estrelles i la gent ni protesta.