La detenció d'Ariadna Jové -membre del moviment internacional de solidaritat amb el poble palestí- per part de les forces de seguretat de l'Estat d'Israel ha generat a Catalunya una cadena de reaccions que cal analitzar en clau de política interna.
La jove internacionalista ha estat sotmesa als procediments legals d'un estat de dret: la justícia israeliana ha actuat amb celeritat, ha estat alliberada immediatament i gaudeix de total llibertat d'expressió. Una situació que ja voldrien per a ells els solidaris -pocs- amb la causa de la llibertat del poble iranià, per posar un exemple.
En Rubèn Novoa és un jove català -més o menys de la mateixa edat que l'Ariadna- solidari amb el poble jueu que ha fet circular al twitter comentaris crítics amb l'actitud de la jove internacionalista. Immediatament s'ha desfermat un allau de desqualificacions contra aquest xicot -d'un to greu i amenaçant- que s'ha fet extensiu als ciutadans coneguts (entre els quals em trobo) pel seu "filosionisme català", segons assenyalen els nostres inquisidors.
La virulència de l'antisionisme a casa nostra és un fenomen creixent, relativament recent -que trenca una llarga i il·lustre tradició de simpatia catalana envers la causa de la llibertat del poble jueu- i que lliga amb el renaixement del tardocomunisme (disfressat o no d'independentisme). La mentalitat totalitària ha fet niu entre els cercles dels creadors d'opinió, els polítics i el món universitari, adoptant diverses expressions (com s'ha vist en la recent crisi de Reagrupament) però amb un rerefons comú. Flota en l'ambient una mena de pauta de conducta "políticament correcta" que no tolera la discrepància, que criminalitza la dissidència, que no admet la controvèrsia argumentada i recorre a l'insult i l'amenaça amb total impunitat.
Des d'aquest bloc he criticat reiteradament (intentant fer-ho de forma raonada) el sistema de partits d'ordre, els que sustenten el règim estatal i autonòmic que perpetua la dominació política i econòmica sobre la comunitat nacional catalana. Veig, però, que els moviments que es proposen desplaçar aquesta hegemonia en nom de la regeneració democràtica, l'anticapitalisme o el socialisme, amb fets desmenteixen els propòsits de llibertat i justícia que diuen albirar. L'antisionisme, una variant d'aquest pensament totalitari, (recomano la lectura de l'obra de Pierre-André Taguieff "Les contre-réactionnaires", Denoël, París, 2007) permet visibilitzar millor aquesta deriva atès que la virulència que desprèn està referida en primera instància a un conflicte extern a la societat catalana, però que conté al seu si les causes de conflictes polítics interns a no pas gaires anys vista.
I que me'n dius d'un dels teus blocs recomanats?: cat-israel.org.
Només cal llegir-se algunes entrades per adonar-se que són de la mateixa corda que el Rubèn, o pitjor. Per exemple, fixeu-vos amb aquest titular:"Èxit
dels pro-Israel" a la concentració per la pro-terrorista Ariadna Jové a
Tarragona". Ni la brunete mediàtica espanyola ho supera això amb relació als bascos (i fa anys que hi estic a sobre).
Sincerament, amb aquestes companyies no us calen enemics.
I per acabar unes quantes precisions:
a) L'Ariadna no va ser "detinguda" sinó "segrestada", no pas per les "forces de seguretat de l'Estat d'Israel" sinó per les forces d'ocupació israelianes. Et recordo que el segrest va ser a Ramal·lah, que és Palestina. O potser també defenses l'al·lucinació del Gran (sic) Israel?
b) El qui escriu aquestes ratlles és independentista i comunista, sense disfresses (no m'agrada disfressar-me ni en Carnestoltes). Fa vint anys compartíem la mateixa barricada, però veig que tu te n'has anat per altres viaranys.
c) I una recomanació: llegiu Antisémitisme : l'intolerable chantage (La Decouverte, 2003). També podeu llegir alguns articles que desmunten les bajanades del Taguieff a Internet. Per exemple: "
La gauche europeenne est-elle antisemite?" o, millor encara, ""Taguieff : qui hait qui ?"
d) Sincerament, em semblaves una mica més ponderat que la Rahola i cia, però
veig que això defensar el projecte sionista peti qui peti fa perdre l'oremus a
qualsevol.
A més què passa, només tenen dret a expressar-se els que recolzen palestina?oi que els altres ho acceptem perquè som tolerants? perquè si jo recolzo Israel m'acusaran i m'insultarn??? jo al meu país Catalunya vull llibertat d'expressió per tots i totes!
Planyo als jueus i jueves que no poden dir en alt d'on provenen i més aviat s'amaguen per por a represalies, insults... En canvi aqui tenim tot ple d'imigrants, ampli majoria àrabo-musulmans que no respecten la nostra cultura, intimiden a les dones d'aqui i les d'allà, i només treballa l'home a la família. Estem deixant i permetent injustícies al nostre territori.
Es possible admirar i estimar el poble jueu i a la vegada estar en contra de la presencia i dels actes de l'exercit israelia en els territoris palestins ocupats?
Es possible estar a favor de l'existencia de l'Estat d'Israel pero esser critic amb la seva definicio legal com a Estat Jueu, amb la consequencia que de facto i de llei els ciutadans de religio jueva son ciutadans de primera classe, i els ciutadans que no son de religio jueva son ciutadans de segona classe?
Es possible tenir aquestes opinions, i que no et qualifiquin d'"anti-sionista", o d'"anti-semita", o d'"enemic del poble jueu"?
Amb la fal·làcia d'unir l'ideari sionista a l'ideari català són capaços de justificar totes les atrocitats comeses pel govern sionista d'Israel. I encara el posen com a model per a una Catalunya independent.
Com que no tenen arguments morals per defensar les accions de l'estat sionista s'inventen el paper de víctimes i es dediquen a intentar deslegitimar qualsevol moviment en pro de la pau i d'un estat palestí, qualificant-lo de totalitari, tardomarxista, etc.
Els ciutadans que no tenim cap ambició de poder, però que entenem que cal participar en la construcció d'un món millor i oposar-se a qualsevol política basada en el terror i la violència, hem de denunciar i denunciem públicament l'estat d'Israel com a instrument de la perpetuació de la opressió contra el poble palestí. De la mateixa manera denunciem sempre que cal, altres formes d'opressió i de violència que es donen en altres punts del planeta, sense tenir en compte races, creences ni ideologies.
Carlos
el Renyer de fet no ho és gens d'esquerres, només ha de llegir el seu blog per veure l'odi que traspua contra qualsevol plantejament d'esquerres i de classe, la mena de pa espiritual ideològic conservador, imperialista i autoritari que intenta difondre
Fa quaranta anys sabíem i celebràvem que l'estat d'Israel no desitjava establir relacions diplomàtiques amb la dictadura espanyola, que el poble jueu havia ressucitat la seva llengua perseguida, que una munió d'homes i dones havien deixat darrere seu els seus pobles per reconstruir la seva nació, que s'havien organitzat en kibutzs, que havien acollit els seus germans supervivents de la shoà renunciant a tot i encarant-se a un imperi. Fa quaranta anys somniàvem amb un estat de dret. Avui, Ariadna Jové és viva perquè, malgrat haver violat les lleis d'un estat, ha gaudit del dret a la defensa, ha estat escoltada per un tribunal amb totes les garanties i les peticions de la seva defensa han estat ateses. Avui, diguin el que diguin els totalitaris, hem tornat a guanyar.
tot aquest intent d'identificar la cultura jueva amb el projecte polític colonial sionista d'una part de jueus està basat en fal·làcies i manipulacions històriques i culturals
Mentre a Cataluna és clar qui són els ocupants i qui són els ocupats, no n'hi ha cap confussió.
Com a Alemanya està clar que va ser l'exèrcit d'ocupació feixista nazi, a Catalunya va estar l'exèrcit nacional d'ocupació espanyol.
Amb una diferència a Catalunya van guanyar l'exèrcit nacional d'ocupació feixista.
Que cada vegada més jueus (no només els rusos pobres que van a buscar menjar fent fora a la població àrab dels seus llocs de naixement) estiguin denunciant la deriva etnocèntrica i autoritària d'israel no us fa pensar?
Altres hem estat sempre en la mateixa barricada internacionalista, revoltant-nos amb els nostres avis tancats en el gheto de Varsòvia i lluitant avui en dia en tiotes les barricades contra la injustícia i la repressió: a iran, a Aràbia Saudí, a catalunya i a l'estat racista d'israel.
Ara bé, si em dius en quina barricada d'Iran o Aràbia Saudí has estat potser no et tindré en compte la teva manipulació històrica digna d'en Goebbels. Va, explica-ho.
Els antifeixistes mai hem estat judeòfobs ni antiisraelians!
sobre els àrabs admiradors de hitler, un gran admirador dels nazis fou el titella dels EUA i d'Israel Anwar el Sadat, el primer dirigent àrab convidat a la knesset per trair els palestins.
els sionistes, i ja en temps de l'Holocaust, mai es van enfrontar amb els nazis, ja els anava bé per justificar el seu projecte racista d'estat per una raça
Ah, i a l'iran amb el tadeq, sempre, no amb els quatre pijos que volen mantenir els seus privilegis econòmics a costa de la majoria de la població.
Ah, i recorda que israel sempre ha tingut relació amb els règims més repressius, conservadors i carques de la regió i el món: A. Saudi, l'Egipte actual, la Turquia dels militars, la persia del sha, la sudàfrica de l'apartheid, la colòmbia paramilitar...
I una cosa més, tothom coneix que els nazis van anar a... palestina? per favor, si a la meitat els hi van donar pasaports els vostres amics dels EEUU
Precisament l'ultradreta nazi europea ja fa temps que ha substituït l'odi al jueu per l'odi a l'immigrant, especialment àrab i musulmà
els feixistes i racistes europeus avui recolzen israel
El poble català és la hòstia, la hòstia d'imbècils. No sé com ens ho fem, però sembla que sigui a propòsit que cerquem qualsevol tema, sobre tot d'assumptes aliens i/o estrangers, per barallar-nos, i així alienar-nos per acabar enemistats i sense ganes de trobar el que ens uneix. Els nostres enemics s'estan petant.
No m'amagaré que crec que els israelians s'equivoquen, que els àrabs tenen un llarg historial de colonialisme per part d'occident. També sé que aquests no son sants. Ja n'he parlat, tant amb en Jaume Renyer com amb en Rubén Novoa, personalment i virtual. També ho he publicat al bloc. Però el que mai faré és entrar en un carreró en que ens aboquem a l'enemistat, al menys per part meva. M'agradaria que tots plegats ho entenguéssim. A més a més, alguns han de saber que, qui viu per l'espasa...
Au, ara ja podeu flamejar-me tot el que voleu...
Si t'ajuntes amb gent d'aquesta mena, i els poses a la teva junta, t'arrisques a haber de defensar coses indefensables, com els comentaris del Rubén ofensius contra la Ariadna i la seva trajectòria política esperpèntica.
Salutacions
E cal é o problema se Rubén Novoa é membro dunha asociación, entidade ou clube gastronómico que el quixer? O tema benquerido Comas é a extrema virulencia que debemos aturar os que discrepamos no tratamento de todo o relacionado co conflito árabe-israelí. A rapaza Ariadna acho debería ficar agradecida por este incidente, con certeza ela ben saberá explotar a "represión sionista". Como ben di Jaume, onde están os voluntarios coa liberdade do pobo iraniano? Quero aproveitar estas liñas para lembrar aquí a outro voluntario esquecido. Andrés Mosquera, un rapaz ecuatoriano que tiven a ocasión de coñecer un ano antes en Israel e que foi asasinado en xaneiro de 2008 por francotiradores palestinianos (terroristas/milicianos?) nun kibbutz. Haiche moita hipocrisía na defensa airada de a según quen, do tema Ariadna.
La defensa del règim racista i colonial sionista us porta a alguns cada vegada a posicions més llunàtiques, aberrants i extremistes
Poca credibilitat? ja t'agradaría a tú tindre la cresibilitat i personalitat que ell té, ( mirà la seva trajectòria i opina )
almenys defensa el que pensa argumentat-ho no com d'altres que simplement s'afegeixen al grup de majoria per falta de personalitat.....
de veritat et creus el que escrius?
I inquietant, no hi ha dubte.
I tu?