El govern ha presentat la seva proposta de reforma de les pensions, que contempla el retard en l’edat de jubilació entre les mesures per a garantir el manteniment del sistema a mitjà i llarg termini. Segons la proposta Corbacho l’edat laboral s’ampliarà dels 65 anys actuals fins als 67 anys.
A qui li interessa tirar endavant aquesta mesura? Com és poden fer les coses tan mal en aquest moment?. Avui la realitat és que més de dos millons de jubilitats a l’Estat Espanyol viuen per sota del llindar de la pobresa . D’aquesta xifra un 20% són catalans, sense tenir en compte que al principat tenim gairebé un 30% de jubilitats en risc de pobresa.
Aquesta situació de risc de pobresa palpable al carrer sembla que no preocupa al govern de ZP. Un govern de ZP que improvisa i trasllada els costos de la crisi als sectors més febles.
Tot sembla indicar que el pitjor encara està per arriba i que aquest govern central navega sense rumb i està desbordat per els esdeveniments.
Les solucions de ZP continuen sent les gesticulacions, les mitges veritats i el desenvolupament de polítiques de dretes impulsades per el ministre Corbacho.
Mantenir les polítiques públiques per reactivar l’activitat econòmica, garantizar la protecció de les persones expulsades del mercat laboral, potenciar la petita i mitjana empresa i posar els ciments d’una nova base industrial i nou model productiu han de ser objectius per superar amb èxit aquest crisi global.
Avui aquestes propostes són necessàries per sortir d’aquesta situació insostenible que han originat tant el PP en el passat com el PSOE en el present.
Una situació de crisi que caldrà superar amb sacrificis sobretot d’aquells que es van beneficiar de la bonança econòmica . Fer pagar els plats trencats als treballadors, als aturats o als jubilats és una mostra d’aquest govern no prioritza les necessitats de les persones.
