Santi Balmes, IES Collserola, 8 de febrer de 2010
"Músic del mes" és una experiència educativa organitzada pel Consell Català de la Música juntament amb Enderrock que des de l’any 2003 porta a músics reconeguts a diferents aules de secundària d’arreu de Barcelona i rodalies.
Santi Balmes, després de triomfar com la gasosa al Palau de la Música es va haver d’enfrontar com a professor al que possiblement sigui el seu públic més difícil: “El millor de que vinguis tu és que ens perdem una classe” el saluda un dels que durant 60 minuts serà alumne seu...
“A veure, quins grups o artistes coneixeu?”, interroga obrint foc. Molts no dubten a dir en primer lloc a El Barrio, d’altres citen a Estopa i el més agosarat s’atreveix amb Violadores del Verso. “Per on escolteu habitualment la música?” La resposta és unànime i alhora sorprenent: a través del mòbil. "Facebook, MySpace, Twiter, Fotolog?" no, molts d’ells prefereixen Tuenti. I a partir d’aquí el desert, no hi ha més referents ni tampoc sembla que hi hagi gaire interés amb el que els pugui explicar.
La classe que va impartir el Santi va tractar sobre el món de la música i els seu funcionament. Si per a mi resulta xocant sentir la organització de la indústria del disc explicada en pretèrit imperfecte, per a xavals de 12 i 13 anys és senzillament una marcianada.
I heus aquí la meva palla mental i la meva xapa particular:
aquests xavals han nascut amb el mòbil a la butxaca i l’iPod enganxat a les orelles. Però amb què l'omplen? Un cop eliminada la indústria i el gruix econòmic que movia, quina música els arriba des de mitjans mainstream? per la televisió únicament els anuncis de politons que es passen de bluethoot en bluethoot, música dels anuncis i molt poc més (i “El patito feo”, però aquesta és una altre història que mereix una anàlisi a part i que atrau a més públic que El Barrio: 4 representacions al Sant Jordi amb tot el peix venut).
Les xarxes socials són la solució? segons Santi Balmes, si. Són la manera més democràtica de distribuir la música, un espai “on la gent es converteix en fan i promotor alhora” gràcies al màrketing viral.
Hi ha molta feina a fer, des de les escoles, els músics, les famílies i els mitjans de comunicació. Fa un parell d’anys, en la sessió de "Músic del Mes" que va fer Lluís Gavaldà, tots vam quedar molt parats al comprovar que gairebé ningú de classe sabia qui era Bruce Springsteen.
Quan resulta que estem vivint la època de la història del rock en que hi ha mes possibilitats per escoltar-ho absolutament tot amb una simple connexió ADSL, possiblement també estem vivint el moment en que existeix més incultura desconeixement musical de base.
"Músic del mes" és una experiència educativa organitzada pel Consell Català de la Música juntament amb Enderrock que des de l’any 2003 porta a músics reconeguts a diferents aules de secundària d’arreu de Barcelona i rodalies.
Santi Balmes, després de triomfar com la gasosa al Palau de la Música es va haver d’enfrontar com a professor al que possiblement sigui el seu públic més difícil: “El millor de que vinguis tu és que ens perdem una classe” el saluda un dels que durant 60 minuts serà alumne seu...
“A veure, quins grups o artistes coneixeu?”, interroga obrint foc. Molts no dubten a dir en primer lloc a El Barrio, d’altres citen a Estopa i el més agosarat s’atreveix amb Violadores del Verso. “Per on escolteu habitualment la música?” La resposta és unànime i alhora sorprenent: a través del mòbil. "Facebook, MySpace, Twiter, Fotolog?" no, molts d’ells prefereixen Tuenti. I a partir d’aquí el desert, no hi ha més referents ni tampoc sembla que hi hagi gaire interés amb el que els pugui explicar.
La classe que va impartir el Santi va tractar sobre el món de la música i els seu funcionament. Si per a mi resulta xocant sentir la organització de la indústria del disc explicada en pretèrit imperfecte, per a xavals de 12 i 13 anys és senzillament una marcianada.
I heus aquí la meva palla mental i la meva xapa particular:
aquests xavals han nascut amb el mòbil a la butxaca i l’iPod enganxat a les orelles. Però amb què l'omplen? Un cop eliminada la indústria i el gruix econòmic que movia, quina música els arriba des de mitjans mainstream? per la televisió únicament els anuncis de politons que es passen de bluethoot en bluethoot, música dels anuncis i molt poc més (i “El patito feo”, però aquesta és una altre història que mereix una anàlisi a part i que atrau a més públic que El Barrio: 4 representacions al Sant Jordi amb tot el peix venut).
Les xarxes socials són la solució? segons Santi Balmes, si. Són la manera més democràtica de distribuir la música, un espai “on la gent es converteix en fan i promotor alhora” gràcies al màrketing viral.
Hi ha molta feina a fer, des de les escoles, els músics, les famílies i els mitjans de comunicació. Fa un parell d’anys, en la sessió de "Músic del Mes" que va fer Lluís Gavaldà, tots vam quedar molt parats al comprovar que gairebé ningú de classe sabia qui era Bruce Springsteen.
Quan resulta que estem vivint la època de la història del rock en que hi ha mes possibilitats per escoltar-ho absolutament tot amb una simple connexió ADSL, possiblement també estem vivint el moment en que existeix més incultura desconeixement musical de base.
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
span.EstilCorreuElectrnic15
{mso-style-type:personal;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-unhide:no;
mso-ansi-font-size:11.0pt;
mso-bidi-font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
color:windowtext;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
Quan tu i jo érem estudiants també érem 4 o 2 o 1 els que ens
interessava realment la música, no crec
que hagi canviat tant, ara tenen els ipod i nosaltres teníem els walkman...