L'Ariadna Jové és en llibertat sota fiança de 500 euros i amb la prohibició de trepitjar Cisjordània. Ella vol tornar a Ramallah per seguir treballant com a cooperant. Caldrà veure què decideix finalment la justícia israeliana, que, de moment, ha reconegut que la detenció per part de l'exèrcit israelià de matinada al seu apartament va ser "inapropiada". Tot per un visat caducat. I per aquest motiu Jové ha estat titllada de "terrorista" i "pro-terrorista" per part de Rubèn Novoa [bloc], que ha enviat un missatge al Twitter del portaveu de l'exèrcit israelià alegrant-se de la detenció de la catalana (una detenció il·legal i "inapropiada" segons el tribunal israelià) i demanant-los que no la retornin i que se la quedin netejant el desert del Golan, que, per cert, és ple de mines explosives i recentment alguns infants hi han perdut la vida. O sigui, que Ariadna Jové és una "terrorista" que no mereix tornar a Catalunya i sí una condemna de treballs de neteja al Golan. Molt bé, senyor Novoa.
Fa només cinc anys, els tontos del poble o els destralers anaven al casino, es fotien un cigaló ben carregat i es deixaven anar a base de bé. Desbarraven, deien quatre bestieses i cap a casa. Tothom els coneixia. Ara, amb Internet i les xarxes socials, aquests hooligans campen pel ciberespai. Disposen d'artefactes perillosos a les seves mans. Molt útils per a la gent sensata i intel·ligent, però un autèntic perill en mans d'aquests personatges. Sobretot si els destralers 2.0 militen en un partit polític i exerceixen una certa voluntat d'exposició pública. I això té repercussió. Primer, perquè la catosfera ja no és cosa de quatre i no és obligatori que tots ens coneixem i, per tant, que tinguem detectats la quota de sonats que ens pertoca com a cibersocietat. Segon, perquè en la mesura que les xarxes participatives d'Internet juguen un paper destacat en la política, el periodisme i la societat d'avui cada bajanada d'un dels hooligans 2.0 que ens pertoca com a col·lectiu obté un ressò fins fa un temps inesperat.
Abans al tonto del poble se li reien les gràcies, i tots contents. Ara el tonto en qüestió (avui Novoa, demà qualsevol altre de qualsevol altre partit, organització, ideologia o procedència) és molt més molest i perillós. D'entrada, es gira contra la ideologia o organització que diu defensar. Després esquitxa amb insults i amenaces la bona gent que circula per aquests móns virtuals de Déu. I finalment genera un mal rotllo notable, que fa certs els pitjors pronòstics sobre la fi de l'oasi virtual al nostre país.
Davant d'això jo tinc el dret de dir prou. De defensar la tolerància zero amb aquests hooligans 2.0. Puc decidir si accepto l'insult i l'amenaça, no? Puc decidir si allò que supera la necessària confrontació d'idees, el debat, la discrepància, l'intercanvi intel·lectual, la disputa honesta, fins i tot algun estirabot o relliscada si després sabem reconduir-ho, és acceptable per a mi.
Aquest dilluns això d'aquest personatge ha estat objecte d'informacions en un parell de diaris digitals (1, 2 i 3) i m'ha sorprès que alguns internautes a qui respecto com José A. Donaire [bloc] o José Rodríguez [bloc], que, per cert, últimament té una fixació amb mi i no sé per què, s'hagin sorprès o escandalitzat del ressò d'aquest atemptat verbal protagonitzat pel tal Novoa. Si no els conegués diria que ho fan perquè, des d'una opció ideològica diferent i d'un partit contrincant, pretenen mantenir perversament a casa del veí els destralers 2.0. Però no és el cas, diria.
En canvi, m'ha semblat molt saludable el comentari que feia Toni Ibàñez [bloc], que ha situat Novoa al mateix nivell de Salvador Sostres entre els principals perjudicadors dels interessos electorals de CiU. Ibàñez, actuant en conseqüència, ha optat per eliminar el hooligan 2.0 dels seus contactes a Facebook i Twitter. Felicitats!
Si voleu dir hooligan, digueu hooligan i punt.
No entro en el debat.
El món és ple de matisos i a Catalunya hi ha gent que defensa l'actitud de la teva cunyada i gent que se'n sent ofesa, tant d'ella com de les cròniques partisanes de l'Elfa. Tots ells són ciutadans amb dret a ser ben informats. Entenc que una responsabilitat tant alta com la direcció de l'Agència Catalana de Notícies obliga a mantenir una posició neutral a l'informar de les notícies, cosa que també hauria de fer TV3.
Compatibilitzar aquesta feina tant important amb articles partisans a l'Avui és difícil d'entendre.
A la facultat ensenyen que el periodista no es pot involucrar en la notícia.
D'una banda, crec que el comentari sobre ERC i CiU no era apropiat en aquest post. En Saül no és militant i el comentari l'he fet tenint al cap una altra persona, no pas ell.
De l'altra banda, no vull entrar pas en la baralla entre Novoa i Gordillo. Ni tampoc en la situació de la cooperant catalana. El primer tema és personal i el segon és massa complicat. El que sí que volia expressar en el meu comentari, i explicar-ho millor, és que tinc dubtes sobre el fet que una persona que sigui directora de l'ACN pugui alhora escriure articles d'opinió en un diari i mantenir un blog personal que és, alhora, un blog de referència en els entorns polític i periodístic. Això vol dir no només barallar-se amb els dos clàssics barrets (govern i societat civil), que a vegades són tres barrets (govern, partit i societat civil), sinó també avaluar l'impacte de l'opinió personal en l'entorn 2.0, un impacte que pot anar més enllà dels SMS privats enviats per diputats i captats per fotògrafs o els ja clàssics talls de veu captats per micròfons no del tot apagats.
Aquest és realment el meu dubte, tal i com li he expressat personalment a en Saül.
En Saül volia reflexionar i escriure sobre els hooligans 2.0, però crec que li ha sortit un article en un to personal poc apropiat per a la seva responsabilitat. Més enllà de la bravata i l'incident anecdòtic, pot combinar un càrrec periodístic important la neutralitat exigida per la seva feina amb la possibilitat d'oferir opinions personals? Jo no en tinc la resposta, però crec que és un debat interessant.
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:SimSun;
panose-1:2 1 6 0 3 1 1 1 1 1;
mso-font-alt:宋体;
mso-font-charset:134;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:1 135135232 16 0 262144 0;}
@font-face
{font-family:"\@SimSun";
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:134;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:1 135135232 16 0 262144 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:SimSun;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
Saül, te'n recordes quan debatíem (ja fa uns anys i tot) sobre com poder distingir el gra de la palla, en aquest món dels blocs? Ja et deia en un post que això resultava molt i molt difícil. Posteriorment, fa un parell d'anys, ja em preguntava si seria convenient aplicar alguna mena de control a Internet.
La principal virtut de la blocosfera és, paradoxalment, el seu principal mal. No tothom està capacitat per a ser cirurgià, ni per a pilotar avions, ni... per a expressar-se amb coherència i sentit comú des d'un espai obert.
Aquest cas em fa molta pena. I no és cap situació, aquesta, que tingui res a veure amb la política o la ideologia de ningú. És una qüestió de respecte, humanitat i dignitat, no ens enganyem.
Sobre aquest post, dir-te que jugues amb avantatge. La teva capacitat per a explicar-te, el teu raonament i , fins i tot, els teus recursos lingüístics són difícils de combatre. I una denúncia al jutjat per part de qui ha dit tot el ha dit, sembla bastant trist.
A veure com acaba tot plegat.
http://novoaiarranz.blogspot.com/2010/02/novoa-respon-saul-gordillo-i-joan-puig.html
Li he deixat un missatge al seu bloc, que no crec que publiqui, perquè "m'estanya" força que un smiley conver que va desqualificar (nena de papa) i va calumniar (fa actes terroristes, donar cobertura a al terrorisme d'origen islamista i actituds antisemites) a la noia, ara es faci l'ofés. I es queixa d'arguments ad-hominem, ell? Quina barra!!! a veure si la noia s'hi torna i es querella per calumnies.
Si va de llest amb el tema aquest, potser que abans es documenti...
Es fàcil criticar al primer troll o al primer fanboy que passa per twitter. Lo difícil és criticar el poderòs que el crea, la cultura política que es fomenta desde d'alt perquè allà hi ha poder.
No ho sé, quan dos diaris parlan de la vida privada d'un ciutadà sense cap tipus de responsabilitat institucional i una ridícula responsabilitat orgànica (no parlem de cap dirigent, de cap càrrec orgànic de rellevància, no és cap diputat ni regidor), quan un director de l'ACN li dedica dos posts perquè ha fet el troll per la vida. La veritat és que dispareu esviaixat.
I amb tú no tinc cap fixació, només he possat en rellevància en un parell de comentaris de twitter que no vas dir res sobre algunes de les campanyes que hi han hagut a la blogosfera i a la twittesfera (#manifiesto #editorial) quan sempre has sigut un referent al respecte i ara critico aquesta forma de linxament a la que sotmeteu a Novoa (que és igual que fos al Novoa o a Panete). Si em permets aquesta crítica lleugera, tèbia, i gens comparable al linxament públic que esteu fent al Novoa. Jo no t'he dedicat cap post. Tú portes 2 dedicats al Novoa.
Si costa d'entendre també ho vaig fer quan a la Jéssica Fillol la van linxar a Libertad Digital.
Entenc que els blocaires estem expossats a la crítica com qualsevol, però que els mitjans de comunicació o les persones en situació de poder (tú, ho vulguis o no ho ets) ens situin en el vostre objectiu francament esteu abusant d'aquesta relació de poder.