Els qui reclamen més mà d’obra immigrant són uns fills de puta, tant si ho diuen gent d’ací com si ho diuen compatriotes dels immigrants, immigrants també, doncs. I si damunt tenen la barra de justificar aquesta necessitat amb l’argument que serà aquesta mà d’obra la que pagarà la nostra jubilació, són encara més fills de puta.
La immigració és una gran tragèdia humana, comparable a l’exili. Tant se val que les persones hagen d’abandonar la seua família, el seu país, per motius polítics, de guerra o per motius econòmics: la tragèdia és la mateixa, i en cap cas admet justificacions de cap mena. Els immigrants abandonen sa casa per anar a ser explotats i menyspreats en un altre país.
El capitalisme és un sistema social i econòmic immoral i criminal. Heus ací l’origen de tots els problemes de la societat actual, de la societat “global”, els dels immigrants i els nostres.
Seria bo que començàrem a dir les coses pel seu nom en comptes de fer el joc al capitalisme inhumà. No calen immigrants enlloc. Cal un sistema social i econòmic que antepose el benestar de les persones als abusius beneficis empresarials i financers.
i quin sistema econòmic crea més riquesa global que el capitalisme? Quin sistema polític dóna més llibertats que la democràcia liberal? A banda que dir que el capitalisme és inhumà..., és més aviat absolutament humà, essencial i radicalment humà, i a més quan es deixa funcionar, és el sistema que més llibertats ofereix a l'individu, independentment de totes les característiques de sortida de que gaudeixi/pateixi l'individu en qüestió. I bé, caldria preguntar als emigrants si estan o no contents d'haver emigrat, perquè em temo que molts dirien que sí. Opino, vaia.
Una cosa és clara, qualsevol sistema econòmic (com per exemple el capitalisme) basat en un creixement infinit dins d'un entorn amb recursos finits acabarà donant força problemes, com per exemple una crisi energètica d'abast mundial amb greus repercusions econòmiques.
El capitalisme no funciona, bé, potser, però en tot cas funciona més bé que la resta de models coneguts. La qüestió de l'energia és certa, i caldria que hi trobéssim alguna solució, que pot existir o no, ja ho veurem. Ara, si algun sistema economico-social s'ha demostrat capaç de trobar solucions per als problemes, aquest és el capitalisme. A tall d'exemple, només el 5% dels medicaments actuals han estat desenvolupats en economies socialistes, on suposadament les inversions en qüestions de "bé social" no tenien restriccions. Bé doncs, les tant denostades farmacèutiques de països capitalistes han desenvolupat el 95% dels medicaments que curen malalties arreu del món. Que es podria fer més recerca en qüestions de salut que només afecten al tercer món? és ben cert, però sense les farmacèutiques capitalistes: 0 medicaments per a ningú, ric o pobre. No sé, ara ens comuniquem per internet, no cal que recordi que sense capitalisme: ni ordinadors, ni electrònica, ni electrictat no tindríem.
Sigui dit amb ànim constructiu i sense ganes d'ofendre a ningú, però tota aquesta retòrica de les maldats del capitalisme la trobo entre hipòcrita i ignorant (o innocent), francament.
Sería bó que argumentares sense insultar, doncs els insults no doten de més valor els teus arguments!!,
Sigui dit amb ànim constructiu i sense ganes d'ofendre a ningú, però
tota aquesta retòrica de les maldats del capitalisme la trobo entre
hipòcrita i ignorant (o innocent), francament.
No acabo de quedar convençut, doncs crec que alguna cosa no encaixa en el teu raonament, m'explico, si acordem que el sistema capitalista és la referència econòmica de fa dècades a Espanya i a Europa, aleshores en sembla clar que també el mateix sistema ha fallat, no a anat bé, alguna cosa molt important no ha funcionat (potser el mateix capitalisme) tenint en compte la brutal crisi econòmica (energètica més ben dit) que tenim arreu. Igualment, segons la meua opinió particular, aquest mateix sistema a generat diferències socials brutals, un exemple, entre tres grans macroempreses o holdings (o hedge funs) són capaços de fer quebrar un país com Grècia o Espanya (a estat a punt i encara hi ha perill) doncs poden mobilitzar un capital de 500.000 milions d'euros (500.000.000.000 d'euros, parat a pensar en la xifra!!). Aquest capital és la meitad del PIB espanyol del 2006, o el que és el mateix, és la meitat del que va generar l'economia espanyola en 2006, o el que és el mateix, és el que generaren 22 milions de persones treballant a Espanya durant tot l'any 2006, i només tres empreses!!!!. Açò sense entrar a parlar de les corrupcions i corrupteles que afavorix el capitalisme i que no cal que fique exemples. Ttambé és prou clar que el capitalisme afavoreix (promoguent i finançant) guerres pel control dels recursos energètics i/o geoestratègics com la d'Iraq. I podríem fer una llista ben llarga, però és tard i tinc són. Bona nit.
brutal crisi econòmica? Bé, la crisi és brutal a Espanya on tothom, govern, bancs, empresaris i ciutadans han estat anys estirant més el braç que la màniga. A Alemanya, UK, US, etc la crisi ja s'acaba, i els hedge funds malvats no se'ls han cruspit. Si el capital del 3 hedge funds que cites és el que produeixen 22 milions d'espanyols, potser el problema és que els espanyols són molt poc productius... Les corrupcions? Si bé, tots coneixem com d'exempts de corrupció estan els països amb economies socialistes. La possibilitat que hi hagi guerres pels resursos és un fet, i no cal ser capitalista per fer-ne: guerres per l'aigua i les fonts d'aliments n'hi ha hagut des de la nit dels temps, però si algun sistema pot mirar de posar-hi fre són les democràcies liberals amb economia de mercat, on les aventures imperialistes les solen castigar les urnes, els propis mercats i a més solen fracassar sobre el terreny: un bon exemple, la guerra d'Irac. No dic que el capitalisme sigui perfecte, però sí que és el sistema que més reparteix la riquesa i que més llibertats dóna a l'individu. Les diferències econòmiques allà on hi impera l'economia de mercat de debò es redueixen -això és un fet objectiu, i augmenten allà on governs corruptes trenquen les regles del lliure mercat per imposar-hi mesures arbitràries contràries al sentit comú. Per cert, el manteniment del sentit comú és el principal paper dels estats en una societat liberal.
Huxley (Un món feliç) va descriure perfectament la societat "liberal" o "capitalista", i va definir molt bé els qui, sense ser de la classe privilegiada, defensaven el sistema: "esclaus que estimen la seua servitud".
Josep (Benaguasil) |
dijous, 11 de febrer de 2010 | 08:57h
No em convencen els teus arguments. Ho sent. És més, crec que tires mà del cinisme per justificar allò que és injustificable. Un exemple: la indústria farmacèutica que tu has citat, tot un exemple d'ocultisme, manipul·lació i corrupció, així com l'indústria energètica. Totes les dades econòmiques dels darrers anys expliquen que les desigualtats entre les classes més riques i les classes més pobres han augmentat i no sols això, la desigualtat també ha augmentat entre les països capitalistes desenvolupats i els països pobres (titelles dels desenvolupats) del tercer mòn. El capitalisme és egoísta i necessita crear conflictes armats i socials per continuar vivint, explotant els més pobres i una bona mostra d'això n'és la situació general o l'Àfrica, Sud-Amèrica, l'est asiàtic, etc. Ací ningú no defensa els règims dictatorials siguen del color que siguen, ni tampoc el comunisme soviètic. Ací el que s'hi denuncia és que el capitalisme aquest globalitzador està produïnt més pobresa i més distanciament entre classes del quq fins ara existia i una bona mostra d'això són els processos migratòris dels països subdesenvolupats cap als països "desenvolupats". L'immigrant fuig de sa casa perquè allà n o s'hi pot viure i precissament no s'hi pot viure perquè pateix un govern corrupte i dictatorial manipul·lat per les potències occidentls o per companyies multinacionals occidentals, tot afavorint els interessos capitalistes. Exemples: la guerra al Congo pel control de les mines de coltàn així com pel control de les mine s de diamants; la situació al Senegal, on molts antics pescadors han esdevingut mercenaris senzillament perquè els grans armadors pesquers els estàn arrabasant la pesca... Hi ha tants exemples... Però home fer referència a les farmacèutiques, precissament, crec que ha estat una patinada. Per altra banda, quants estat socialistes hi ha per a poder produïr productes farmacèutics? Si la indústria farmacèutica és un negoci de pes, quin règim creus que triarà? AIxò és de caixò. Per altra banda tens l'exemple de Cuba, un país socialista que sobreviu enmig del bloqueig econòmic internacional provocat pel capitalisme: forma uns dels millors metges i científics del món. Però clar, allà les multinacionals farmacèutiques i les energètiques no hi ténen res a fer, no hi ha negoci, no ténen carta blanca per explotar aquell territori. Ara et posaré un exemple de país arrasat pel capitalisme salvatge, una víctima, en aquest cas de les companyíes de la fusta: Haití, totalment deforestat, el país més pobre d'Amèrica i un dels més pobres del món.
1. tu coneixes la industria farmacèutica multinacional dels darrers 20 anys? Em sembla que no. No hi ha indústria més escrutada i auditada, i així ha de ser. Que s'hi han fet coses fosques? Segur. Que ara se'n fan moltes menys? També. I per això fa falta un estat: per evitar que es creïn monopolis i que les empreses i individus se saltin les regles de joc. Bé, jo diria que fins l'any 1990 una part molt substancial de la població mundial vivia en règim socialista, i avui en dia, només amb la Xina ja és un 20% de la població mundial, no està malament no? Recorda: 5% versus 95% dels medicaments contemporanis (segles XX i XXI): alguna cosa falla, em sembla. La industria farmacèutica no “tria" règims: es crea allà on les condicions permeten que apareixi: societats en les quals la recerca biomèdica s'autoorganitza, on hi ha llibertat de moviment de personal científic, on els sous són competitius, i on les condicions són favorables per l’existència d’una empresa. És a dir, allà on hi ha economia de mercat.
2. Cuba. Els millors metges i científics del món? Bé, millors que els d'Haití, segurament. Clarament pitjors que els europeus i nordamericans, també. I el bloqueig com a causa dels mals cubans… en fi, això no s'ho creuen ni els propis cubans. Cuba era una economia fictícia que venia el sucre a preu d’or a la URSS i li comprava el petroli a preu de saldo. Així qualsevol se’n surt. Això no treu que Cuba i la seva revolució em despertin certa simpatia, però ja fa molts anys que haurien d’haver retornat el dret a decidir al seu poble, que amb tant d’esforç han educat des de l’any 59.
3. Les diferències entre rics i pobres. Aquí tens les dades malament. Les diferències s’han escurçat, i això és un fet objectiu. No han desaparegut, obviament, i hi ha llocs on han augmentat, com ara bona part d’Àfrica. Però a Àsia s’han reduït dramàticament. Àfrica pateix la xacra de governs ultracorruptes –completament antiliberals- que es venen al millor postor i tenen un nul respecte per als seus ciutadans. Si aquests postors són companyies occidentals, això cal perseguir-ho i denunciar aquestes companyies, com es va fer en el seu momen tamb els diamants. És per això que els estats amb democràcies liberals tenen separació de poders. Si algunes companyies occidentals de pesca delmen el mars de forma il·legal: es denuncien, i si cal es cambien les lleis. Però la globalització aporta riquesa a tots aquells països pobres que han fet els deures: la India, amb els seus 1000 milions d’habitants se’n beneficia enormement i cada cop recull més feines que abans es feien als països rics, i a nosaltres ens toca espavilar-nos. En el seu dia també vam rebre nosaltres les empreses que es deslocalitzaven del nord d’europa i aleshores no ens preocupàvem pas pels treballadors alemanys o anglesos. D'altra banda, les nostres lleis de protecció dels pagesos europeus literalment ofeguen tota la pagesia del món pobre. Però és clar, enviar 1000 pagesos catalans improductius a l’atur és més impopular que condemnar-ne milions a la misèria al tercer món.
4. Haití era el país ric de la illa de la Hipaniola i la República Dominicana el pobre. Haití va ser governat per una colla de corruptes sanguinaris més temps que el seu veí. Ara, Dominicana és un país capitalista que se’n surt prou bé i Haití necessita els Marines per mantenir un mínim de cohesió.
5. Finalment, la immigració és un fenòmen més complex. Molta gent marxa no pq passi gana sino perque vol millorar, i això és molt diferent. Hi ha a Àfrica un brutal efecte crida promogut per les històries un xic delirants que els expliquen els immigrants instal·lats aquí, i això és una qüestió cultural. Pensa que calen força calers per emigrar il·legalment a Europa, i els qui realment millorarien de qualitat de vida encara que fos visquent al carrer a Barcelona, no es poden permetre ni remotament pagar 3000€ per passar l’estret...
Dius: "1.
tu coneixes la industria farmacèutica multinacional dels darrers 20
anys? Em sembla que no. No hi ha indústria més escrutada i auditada, i
així ha de ser." Els del TIMOFLÚ formen part d'aqueixa indústria farmacèutica "escrutada i auditada", o estafen per lliure?
La grip nova ha estat un atac d'histèria dels estats, lògicament les companyies n'han tret profit, i els diners guanyats revertiran en nous medicaments, beneficis pels accionistes i impostos pagats en els països on hi ha implantades les empreses.
Josep (Benaguasil) |
dijous, 11 de febrer de 2010 | 14:00h
No m'has explicat res que justifique la meva possició en contra de l'actual sistema capitalista. M'ha fet gràcia això de què els pagesos europeus ténen la culpa de la situació d'ofegament que pateixen els pagesos del tercer món. Se t'oblida que gràcies a la globalització les grans companyíes alimentàries occidentals que produeixen als països subdesenvolupats, exploten jornalers i terres per a exportar els seus productes més barats a Europa i els EEUU, deixant allà terres arrassades, jornalers pobres i ací acabant amb l'agricultura atòctona i empobrint els llauradors. Això és el capitalisme.
Josep (Benaguasil) |
dijous, 11 de febrer de 2010 | 16:15h
Lamente que t'ho agafes així, pero és que m'has posat uns exemples que no els puc admetre. Has confrontat la xifra del 95% de productes farmacèutics desenvolupats als països capitalistes front al 5% dels països comunistes i m'has posat coma exemple la Xina. Consideres la Xina un estat comunista? Per favor! La Xina és un estat opressor on el capitalisme salvatge s'ha instal·lat d'allò més bé, amb jornades laborals de 14 a 18 hores diàries, per 100 euros al mes i obrers en la més absoluta precarietat. No debades les empreses occidentals s'han afanyat a instal·lar-s'hi.
A Haití governaven dèspotes sanguinaris sense escrúpols mentre les companyíes de la fusta explotaven el país. Després vingueren les revoltes.
Si t'he ofés en algun sentit, ho lamente, però no em convences, mira.
Per cert, jo no faig ací apol·logia del comunisme, em limite a criticar l'actual capitalisme. Però crec que tu parteixes de dos idees equivocades: 1er. Relaciones capitalisme amb democràcia. 2on.Relaciones comunisme amb l'antic règim soviètic i amb el règim xinés.
1. tu coneixes la industria farmacèutica multinacional dels darrers 20 anys? Em sembla que no. No hi ha indústria més escrutada i auditada, i així ha de ser. Que s'hi han fet coses fosques? Segur. Que ara se'n fan moltes menys? També. I per això fa falta un estat: per evitar que es creïn monopolis i que les empreses i individus se saltin les regles de joc. Bé, jo diria que fins l'any 1990 una part molt substancial de la població mundial vivia en règim socialista, i avui en dia, només amb la Xina ja és un 20% de la població mundial, no està malament no? Recorda: 5% versus 95% dels medicaments contemporanis (segles XX i XXI): alguna cosa falla, em sembla. La industria farmacèutica no “tria" règims: es crea allà on les condicions permeten que apareixi: societats en les quals la recerca biomèdica s'autoorganitza, on hi ha llibertat de moviment de personal científic, on els sous són competitius, i on les condicions són favorables per l’existència d’una empresa. És a dir, allà on hi ha economia de mercat.
2. Cuba. Els millors metges i científics del món? Bé, millors que els d'Haití, segurament. Clarament pitjors que els europeus i nordamericans, també. I el bloqueig com a causa dels mals cubans… en fi, això no s'ho creuen ni els propis cubans. Cuba era una economia fictícia que venia el sucre a preu d’or a la URSS i li comprava el petroli a preu de saldo. Així qualsevol se’n surt. Això no treu que Cuba i la seva revolució em despertin certa simpatia, però ja fa molts anys que haurien d’haver retornat el dret a decidir al seu poble, que amb tant d’esforç han educat des de l’any 59.
3. Les diferències entre rics i pobres. Aquí tens les dades malament. Les diferències s’han escurçat, i això és un fet objectiu. No han desaparegut, obviament, i hi ha llocs on han augmentat, com ara bona part d’Àfrica. Però a Àsia s’han reduït dramàticament. Àfrica pateix la xacra de governs ultracorruptes –completament antiliberals- que es venen al millor postor i tenen un nul respecte per als seus ciutadans. Si aquests postors són companyies occidentals, això cal perseguir-ho i denunciar aquestes companyies, com es va fer en el seu momen tamb els diamants. És per això que els estats amb democràcies liberals tenen separació de poders. Si algunes companyies occidentals de pesca delmen el mars de forma il·legal: es denuncien, i si cal es cambien les lleis. Però la globalització aporta riquesa a tots aquells països pobres que han fet els deures: la India, amb els seus 1000 milions d’habitants se’n beneficia enormement i cada cop recull més feines que abans es feien als països rics, i a nosaltres ens toca espavilar-nos. En el seu dia també vam rebre nosaltres les empreses que es deslocalitzaven del nord d’europa i aleshores no ens preocupàvem pas pels treballadors alemanys o anglesos. D'altra banda, les nostres lleis de protecció dels pagesos europeus literalment ofeguen tota la pagesia del món pobre. Però és clar, enviar 1000 pagesos catalans improductius a l’atur és més impopular que condemnar-ne milions a la misèria al tercer món.
4. Haití era el país ric de la illa de la Hipaniola i la República Dominicana el pobre. Haití va ser governat per una colla de corruptes sanguinaris més temps que el seu veí. Ara, Dominicana és un país capitalista que se’n surt prou bé i Haití necessita els Marines per mantenir un mínim de cohesió.
5. Finalment, la immigració és un fenòmen més complex. Molta gent marxa no pq passi gana sino perque vol millorar, i això és molt diferent. Hi ha a Àfrica un brutal efecte crida promogut per les històries un xic delirants que els expliquen els immigrants instal·lats aquí, i això és una qüestió cultural. Pensa que calen força calers per emigrar il·legalment a Europa, i els qui realment millorarien de qualitat de vida encara que fos visquent al carrer a Barcelona, no es poden permetre ni remotament pagar 3000€ per passar l’estret...
Josep (Benaguasil) |
dimarts, 9 de febrer de 2010 | 16:24h
Aleshores, vols dir que estàs content i satisfet de com estàn les cosses? Creus que la humnitat com a espècie, com a conjunt de societats organitzades i el propi planeta, el medi ambient que en s assegura la pervivència, no téne cap altra eixida més que patir aquest sistema injust i desigual? COntinuem abusant del planeta i dels éssers vius? I dels humans més pobres? Deixa enrere el tòpic de la Unió Soviètica. Hi ha més camins.
hi ha més camins? Bé, de moment queda com una afirmació per demostrar. Jo veig que la gent emigra als EUA i fuig d'on no hi ha democràcies liberals i que un cop a Nova York o LA no en volen marxar, per molt dures que siguin les condicions en que viuen. Que hi ha injustícies i errors és segur, i que es pot millorar, no hi ha dubte. Que el camí que hem triat el països occidentals no sigui el millor dels possibles, res m'ho refuta, francament.
hi ha més camins? Bé, de moment queda com una afirmació per demostrar. Jo veig que la gent emigra als EUA i fuig d'on no hi ha democràcies liberals i que un cop a Nova York o LA no en volen marxar, per molt dures que siguin les condicions en que viuen. Que hi ha injustícies i errors és segur, i que es pot millorar, no hi ha dubte. Que el camí que hem triat el països occidentals no sigui el millor dels possibles, res m'ho refuta, francament.
Riquesa global no és riquesa democràtica. De quines llibertats parlem?Si no tens feina, i si a la feina no tens drets perquè tens un contracte en precari, ¿de quina llibertat -efectiva- parlem?
La llibertat que jo vull és que m'atenguen ràpid quan arribe d'urgència a un hospital. I que si m'han d'operar, que ho facen de seguida i no em¡ tinguen dos anys en una llista d'espera. La llibertat que jo vull és que els meus fills puguen estudiar sense haver de demanar caritat (beques) o hagen de treballar per a poder pagar-se els estudis. La llibertat que jo vull és poder jubila-me quan encara tindré salut i no quan seré una carcassa rovellada. La llibertat que jo vull és triar si vedella o cap de llom, i no haver de triar només cap de llom perquè no puc pagar el preu de la vedella. La llibertat que jo vull és poder atendre com cal els meus familars grans sense haver d'arruinar-me el jornal i la salut. La llibertat que jo vull és poder accedir a la cultura i tenir un salari que m'ho permeta. La llibertat que jo vull és viure en una casa digna que no em coste quaranta o cinquanta anys d'hipoteca.
Si els immigrants tingueren tot això que jo vull, estic convençut que no voldrien abandonar sa casa i el seu país, si el seu país els donara tot això que necessiten.
La llibertat que jo vull me la nega el capitalisme. El capitalisme em tracta com una mercaderia. I els éssers humans no som mercaderia. Ergo, el capitalisme no és humà: és la negació de la humanitat.
Tu vols el que vol tothom. La questió és amb quin model econòmic podràs obtenir-ho. Quin model econòmic genera el coneixement mèdic per atendre els teus problemes de salut, quin model econòmic farà que a les carnisseries hi hagi carn diversa per triar, i quin model econòmic farà que hi hagi mà d'obre qulaificada per construir la residència per a gent gran on podem anar a petar tots plegats. La llibertat no te la nega el capitalisme, de fet, el capitalisme te la posa a l'abast, i si no, diga'm quin model fa que la gent sigui més feliç que el capitalisme.
Tu i jo devem viuren en planetes diferents. Els problemes de què jo et parle no són "onírics", són reals. Jo visc en el capitalisme, el patisc. En el capitalisme, uns pasten i uns altres van al forn. Si tan bonic el veus serà perquè tu ets dels qui pasten. Jo, en canvi, sóc dels qui han de dur la teua pasta al forn. Així doncs, no em contes pel·lícules sobre les bondats del capitalisme. En el capitalisme, tens drets i oportunitats si tens diners per a pagar-ho. I la majoria, jo en tenim, de diners, per a pagar les "meravelles" que ens ofereix el capitalisme.
Josep (Benaguasil) |
dimecres, 10 de febrer de 2010 | 08:24h
Divendres passat, a una tertúlia econòmica a la ràdio, van dir que el Banc Central Europeu presta diners als bancs espanyols a l'1% per a després aquests finançar l'estat al 3-4%. És a dir el mateixos bancs que sanejaren els seus comptes amb els diners dels nostres impostos ara en creen de deute per a fer negoci. En plena crisi s'apunten guanys escandalosos. Però si un pobre desgraciat no pot pagar l'hipoteca perquè l'han despatxat, a eixe el banc el tira al carrer. Res no ha canviat. Estem igual que el dia abans de la Revolució francesa, sols que amb un altre context i circumstàncies. Les classes socials en cara existeixen i cada cop hi ha més distanciament entre elles.
Josep (Benaguasil) |
dimarts, 9 de febrer de 2010 | 09:19h
però la societat viu hipnotitzada per un sistema econòmic i polític que els dibuixa un mòn còmode i oníric, ajustat a la seva realitat. Vivim un miratge que a poc a poc s'esvaeix i no volem adonar-nos-en. Resulta que els feixistes no volen cap ni un immigrant: "Los espanyoles primero", criden a les seves manifestacions sense parar-se a pensar que ells o els seus avantpassat han estat o són immigrants tant ací com a altres terres d'Europa. Alhora, els "progres" volen immigració adduïnt els motius que tu cites i per solidaritat i internacionalisme. Tot és una cortina de fum, un engany molt ben pensat pel capitalisme que ha enganyat l'esquerra i que la dreta xenòfoba aprofita. Com tu dius, l'immigració és una gran tragèdia tant de bò algún dia no hi hagen immigrants per cap carrer de cap país del món, tant de bò algún día els estrangers siguen viatgers o gent que tria venir de manera lliure i pacífica, però el capitalisme no ho permetrà això.
Volen inmigrants per fer les feines que ells no volen. Anar a la ceba, a la taronga, escampar fem. tallar carxofes, colllir tomates i dur-les a vendre per les tendes, ixir de casa a les 6 o les 7 del mati,....el que vaig haver de fer tots els estius, nadal, setmanes santes i caps de setama perque mon pare em podes pagar la carrera. A finals 80 començaren a venir a lliria els primers marroquins a treballar al camp. Eren l'unica ma d'obra que s'oferia per les feines dures, els autoctons nomes volien feintes facils: collir cebolli, llevar 4 brosse i memtrestant cobrar l'atur. Aixi que hi ha molta hipocresia en els que volen inmigracio i les que ara protesten perque hi ha massa. Una cosa semblant passava a la costa brava amb l'hosteleria. Com a la construccio guanyaven molt, la feina de cambrer pels immigrants. Ningu volia treballar el cap de setmana o a la nit (i a mes exigint bones feines sense cap estudi previ)
I a sobre d'haver de suportar tot el patiment de l'exili va i has d'aguantar totes les atzagaiades dels governs feixista-capitalistes que t'exploten, et torturen i t'humilien fins que ja no poden omplir-se més les butxaques amb la teva suor i et carden una coça al cul perquè fots nosa. A fer la mà home! Tan de bo la ràbia vessi aviat....
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
Sigui dit amb ànim constructiu i sense ganes d'ofendre a ningú, però tota aquesta retòrica de les maldats del capitalisme la trobo entre hipòcrita i ignorant (o innocent), francament.
Sigui dit amb ànim constructiu i sense ganes d'ofendre a ningú, però
tota aquesta retòrica de les maldats del capitalisme la trobo entre
hipòcrita i ignorant (o innocent), francament.
La possibilitat que hi hagi guerres pels resursos és un fet, i no cal ser capitalista per fer-ne: guerres per l'aigua i les fonts d'aliments n'hi ha hagut des de la nit dels temps, però si algun sistema pot mirar de posar-hi fre són les democràcies liberals amb economia de mercat, on les aventures imperialistes les solen castigar les urnes, els propis mercats i a més solen fracassar sobre el terreny: un bon exemple, la guerra d'Irac.
No dic que el capitalisme sigui perfecte, però sí que és el sistema que més reparteix la riquesa i que més llibertats dóna a l'individu. Les diferències econòmiques allà on hi impera l'economia de mercat de debò es redueixen -això és un fet objectiu, i augmenten allà on governs corruptes trenquen les regles del lliure mercat per imposar-hi mesures arbitràries contràries al sentit comú. Per cert, el manteniment del sentit comú és el principal paper dels estats en una societat liberal.
1. tu coneixes la industria farmacèutica multinacional dels darrers 20 anys? Em sembla que no. No hi ha indústria més escrutada i auditada, i així ha de ser. Que s'hi han fet coses fosques? Segur. Que ara se'n fan moltes menys? També. I per això fa falta un estat: per evitar que es creïn monopolis i que les empreses i individus se saltin les regles de joc.
Bé, jo diria que fins l'any 1990 una part molt substancial de la població mundial vivia en règim socialista, i avui en dia, només amb la Xina ja és un 20% de la població mundial, no està malament no? Recorda: 5% versus 95% dels medicaments contemporanis (segles XX i XXI): alguna cosa falla, em sembla. La industria farmacèutica no “tria" règims: es crea allà on les condicions permeten que apareixi: societats en les quals la recerca biomèdica s'autoorganitza, on hi ha llibertat de moviment de personal científic, on els sous són competitius, i on les condicions són favorables per l’existència d’una empresa. És a dir, allà on hi ha economia de mercat.
2. Cuba. Els millors metges i científics del món? Bé, millors que els d'Haití, segurament. Clarament pitjors que els europeus i nordamericans, també. I el bloqueig com a causa dels mals cubans… en fi, això no s'ho creuen ni els propis cubans. Cuba era una economia fictícia que venia el sucre a preu d’or a la URSS i li comprava el petroli a preu de saldo. Així qualsevol se’n surt. Això no treu que Cuba i la seva revolució em despertin certa simpatia, però ja fa molts anys que haurien d’haver retornat el dret a decidir al seu poble, que amb tant d’esforç han educat des de l’any 59.
3. Les diferències entre rics i pobres. Aquí tens les dades malament. Les diferències s’han escurçat, i això és un fet objectiu. No han desaparegut, obviament, i hi ha llocs on han augmentat, com ara bona part d’Àfrica. Però a Àsia s’han reduït dramàticament. Àfrica pateix la xacra de governs ultracorruptes –completament antiliberals- que es venen al millor postor i tenen un nul respecte per als seus ciutadans. Si aquests postors són companyies occidentals, això cal perseguir-ho i denunciar aquestes companyies, com es va fer en el seu momen tamb els diamants. És per això que els estats amb democràcies liberals tenen separació de poders. Si algunes companyies occidentals de pesca delmen el mars de forma il·legal: es denuncien, i si cal es cambien les lleis. Però la globalització aporta riquesa a tots aquells països pobres que han fet els deures: la India, amb els seus 1000 milions d’habitants se’n beneficia enormement i cada cop recull més feines que abans es feien als països rics, i a nosaltres ens toca espavilar-nos. En el seu dia també vam rebre nosaltres les empreses que es deslocalitzaven del nord d’europa i aleshores no ens preocupàvem pas pels treballadors alemanys o anglesos. D'altra banda, les nostres lleis de protecció dels pagesos europeus literalment ofeguen tota la pagesia del món pobre. Però és clar, enviar 1000 pagesos catalans improductius a l’atur és més impopular que condemnar-ne milions a la misèria al tercer món.
4. Haití era el país ric de la illa de la Hipaniola i la República Dominicana el pobre. Haití va ser governat per una colla de corruptes sanguinaris més temps que el seu veí. Ara, Dominicana és un país capitalista que se’n surt prou bé i Haití necessita els Marines per mantenir un mínim de cohesió.
5. Finalment, la immigració és un fenòmen més complex. Molta gent marxa no pq passi gana sino perque vol millorar, i això és molt diferent. Hi ha a Àfrica un brutal efecte crida promogut per les històries un xic delirants que els expliquen els immigrants instal·lats aquí, i això és una qüestió cultural. Pensa que calen força calers per emigrar il·legalment a Europa, i els qui realment millorarien de qualitat de vida encara que fos visquent al carrer a Barcelona, no es poden permetre ni remotament pagar 3000€ per passar l’estret...
tu coneixes la industria farmacèutica multinacional dels darrers 20
anys? Em sembla que no. No hi ha indústria més escrutada i auditada, i
així ha de ser." Els del TIMOFLÚ formen part d'aqueixa indústria farmacèutica "escrutada i auditada", o estafen per lliure?
La grip nova ha estat un atac d'histèria dels estats, lògicament les companyies n'han tret profit, i els diners guanyats revertiran en nous medicaments, beneficis pels accionistes i impostos pagats en els països on hi ha implantades les empreses.
A Haití governaven dèspotes sanguinaris sense escrúpols mentre les companyíes de la fusta explotaven el país. Després vingueren les revoltes.
Si t'he ofés en algun sentit, ho lamente, però no em convences, mira.
Per cert, jo no faig ací apol·logia del comunisme, em limite a criticar l'actual capitalisme. Però crec que tu parteixes de dos idees equivocades:
1er. Relaciones capitalisme amb democràcia.
2on.Relaciones comunisme amb l'antic règim soviètic i amb el règim xinés.
1. tu coneixes la industria farmacèutica multinacional dels darrers 20 anys? Em sembla que no. No hi ha indústria més escrutada i auditada, i així ha de ser. Que s'hi han fet coses fosques? Segur. Que ara se'n fan moltes menys? També. I per això fa falta un estat: per evitar que es creïn monopolis i que les empreses i individus se saltin les regles de joc.
Bé, jo diria que fins l'any 1990 una part molt substancial de la població mundial vivia en règim socialista, i avui en dia, només amb la Xina ja és un 20% de la població mundial, no està malament no? Recorda: 5% versus 95% dels medicaments contemporanis (segles XX i XXI): alguna cosa falla, em sembla. La industria farmacèutica no “tria" règims: es crea allà on les condicions permeten que apareixi: societats en les quals la recerca biomèdica s'autoorganitza, on hi ha llibertat de moviment de personal científic, on els sous són competitius, i on les condicions són favorables per l’existència d’una empresa. És a dir, allà on hi ha economia de mercat.
2. Cuba. Els millors metges i científics del món? Bé, millors que els d'Haití, segurament. Clarament pitjors que els europeus i nordamericans, també. I el bloqueig com a causa dels mals cubans… en fi, això no s'ho creuen ni els propis cubans. Cuba era una economia fictícia que venia el sucre a preu d’or a la URSS i li comprava el petroli a preu de saldo. Així qualsevol se’n surt. Això no treu que Cuba i la seva revolució em despertin certa simpatia, però ja fa molts anys que haurien d’haver retornat el dret a decidir al seu poble, que amb tant d’esforç han educat des de l’any 59.
3. Les diferències entre rics i pobres. Aquí tens les dades malament. Les diferències s’han escurçat, i això és un fet objectiu. No han desaparegut, obviament, i hi ha llocs on han augmentat, com ara bona part d’Àfrica. Però a Àsia s’han reduït dramàticament. Àfrica pateix la xacra de governs ultracorruptes –completament antiliberals- que es venen al millor postor i tenen un nul respecte per als seus ciutadans. Si aquests postors són companyies occidentals, això cal perseguir-ho i denunciar aquestes companyies, com es va fer en el seu momen tamb els diamants. És per això que els estats amb democràcies liberals tenen separació de poders. Si algunes companyies occidentals de pesca delmen el mars de forma il·legal: es denuncien, i si cal es cambien les lleis. Però la globalització aporta riquesa a tots aquells països pobres que han fet els deures: la India, amb els seus 1000 milions d’habitants se’n beneficia enormement i cada cop recull més feines que abans es feien als països rics, i a nosaltres ens toca espavilar-nos. En el seu dia també vam rebre nosaltres les empreses que es deslocalitzaven del nord d’europa i aleshores no ens preocupàvem pas pels treballadors alemanys o anglesos. D'altra banda, les nostres lleis de protecció dels pagesos europeus literalment ofeguen tota la pagesia del món pobre. Però és clar, enviar 1000 pagesos catalans improductius a l’atur és més impopular que condemnar-ne milions a la misèria al tercer món.
4. Haití era el país ric de la illa de la Hipaniola i la República Dominicana el pobre. Haití va ser governat per una colla de corruptes sanguinaris més temps que el seu veí. Ara, Dominicana és un país capitalista que se’n surt prou bé i Haití necessita els Marines per mantenir un mínim de cohesió.
5. Finalment, la immigració és un fenòmen més complex. Molta gent marxa no pq passi gana sino perque vol millorar, i això és molt diferent. Hi ha a Àfrica un brutal efecte crida promogut per les històries un xic delirants que els expliquen els immigrants instal·lats aquí, i això és una qüestió cultural. Pensa que calen força calers per emigrar il·legalment a Europa, i els qui realment millorarien de qualitat de vida encara que fos visquent al carrer a Barcelona, no es poden permetre ni remotament pagar 3000€ per passar l’estret...
Deixa enrere el tòpic de la Unió Soviètica. Hi ha més camins.
Riquesa global no és riquesa democràtica. De quines llibertats parlem?Si no tens feina, i si a la feina no tens drets perquè tens un contracte en precari, ¿de quina llibertat -efectiva- parlem?
La llibertat que jo vull és que m'atenguen ràpid quan arribe d'urgència a un hospital. I que si m'han d'operar, que ho facen de seguida i no em¡ tinguen dos anys en una llista d'espera. La llibertat que jo vull és que els meus fills puguen estudiar sense haver de demanar caritat (beques) o hagen de treballar per a poder pagar-se els estudis. La llibertat que jo vull és poder jubila-me quan encara tindré salut i no quan seré una carcassa rovellada. La llibertat que jo vull és triar si vedella o cap de llom, i no haver de triar només cap de llom perquè no puc pagar el preu de la vedella. La llibertat que jo vull és poder atendre com cal els meus familars grans sense haver d'arruinar-me el jornal i la salut. La llibertat que jo vull és poder accedir a la cultura i tenir un salari que m'ho permeta. La llibertat que jo vull és viure en una casa digna que no em coste quaranta o cinquanta anys d'hipoteca.
Si els immigrants tingueren tot això que jo vull, estic convençut que no voldrien abandonar sa casa i el seu país, si el seu país els donara tot això que necessiten.
La llibertat que jo vull me la nega el capitalisme. El capitalisme em tracta com una mercaderia. I els éssers humans no som mercaderia. Ergo, el capitalisme no és humà: és la negació de la humanitat.
Res no ha canviat. Estem igual que el dia abans de la Revolució francesa, sols que amb un altre context i circumstàncies. Les classes socials en cara existeixen i cada cop hi ha més distanciament entre elles.
A finals 80 començaren a venir a lliria els primers marroquins a treballar al camp. Eren l'unica ma d'obra que s'oferia per les feines dures, els autoctons nomes volien feintes facils: collir cebolli, llevar 4 brosse i memtrestant cobrar l'atur.
Aixi que hi ha molta hipocresia en els que volen inmigracio i les que ara protesten perque hi ha massa.
Una cosa semblant passava a la costa brava amb l'hosteleria. Com a la construccio guanyaven molt, la feina de cambrer pels immigrants. Ningu volia treballar el cap de setmana o a la nit (i a mes exigint bones feines sense cap estudi previ)