carme.laura |
dimarts, 9 de febrer de 2010 | 08:54h
Un conegut membre de l'aparell del PSC-PSOE, en una conversa informal sobre les properes eleccions, mussità , en un parèntesi fugisser, "em pregunto si no ens convindria perdre les eleccions". Fou un comentari sincer. El PSC és plenament conscient que , emmarcada pel Govern tripartit, Catalunya es troba en un atzucac, en un túnel que no deixa veure la llum de la sortida, en una situació econòmica dramàtica, l'esperit cansat i la moral de superació enormement debilitada.
Aquell important, influent home del PSC-PSOE digué amb veu baixa el que creu la cúpula socialista , espanyola i catalana: "i després d'un hipotètic guany electoral , què?". No es pregunta el partit socialista què hem fet malament?, com hem arribat fins a aquest punt que sembla sense retorn?, com i per què Espanya és l'Estat cuer de la Unió Europea i Catalunya és a la cua d'aquell?... El PSC-PSOE no s'ho pregunta , no vol fer-ho perquè en sap la resposta, el Govern tripartit ha seguit les passes perdudes del Govern espanyol, ha acceptat lleis i ordres espanyoles contràries als interessos de Catalunya i un acord de finançament que ofega qualsevulla expectativa de creixement del benestar de la societat catalana i ha situat Catalunya al pitjor escenari imaginable.
No serà el PSC qui guanyarà les eleccions nacionals, no es formarà un nou govern tripartit, la seva impotència per a trobar solucions pròpies a la crisi, per a deslliurar-se dels lligams amb el partit a què pertany, el PSOE, és evident per a tots els catalans.
La força política que guanyi les eleccions , probablement CiU, es trobarà amb Catalunya immersa en la crisi més important econòmica, social, cultural i de confiança i esperança no viscuda des de fa dècades. Les dades econòmiques són aclaparadores:
580.000 persones en situació d'atur. El nombre més alt de l'Estat espanyol.
El 24% de fallides d'empreses de l'Estat espanyol és d'empreses catalanes .
El nombre d'empreses i famílies en suspensió de pagaments més alt de tot l'Estat espanyol.
El dèficit de 4,862 milions€ que equival al 2,38% del nostre PIB.
24,054 milions€ d'endeutament. El més alt de l'Estat espanyol.
Espanya ens ha dut aquí. L'espoli fiscal segueix essent de 22.000 milions€/anuals , el que equival al 60% del pressupost de la Generalitat. La Catalunya independent no seria aquesta. Cal recordar-ho i explicar-ho i voler guanyar les eleccions per a posar fil a l'agulla.
La força política que guanyi les eleccions , probablement CiU, es trobarà amb Catalunya immersa en la crisi més important econòmica, social, cultural i de confiança i esperança no viscuda des de fa dècades. Les dades econòmiques són aclaparadores:
580.000 persones en situació d'atur. El nombre més alt de l'Estat espanyol.
El 24% de fallides d'empreses de l'Estat espanyol és d'empreses catalanes .
El nombre d'empreses i famílies en suspensió de pagaments més alt de tot l'Estat espanyol.
El dèficit de 4,862 milions€ que equival al 2,38% del nostre PIB.
24,054 milions€ d'endeutament. El més alt de l'Estat espanyol.
Espanya ens ha dut aquí. L'espoli fiscal segueix essent de 22.000 milions€/anuals , el que equival al 60% del pressupost de la Generalitat. La Catalunya independent no seria aquesta. Cal recordar-ho i explicar-ho i voler guanyar les eleccions per a posar fil a l'agulla.
Sembla que les oracions conjuntes de Zapatero i del Sr. Duran a USA no han ajudat a la recuperació de la seva España i s'ha de reforçar la cooperació de CiU... Fa anys no recordo quin polític español va dir al President Pujol que no es pot ser alhora el Bismarck de España i el Bolívar de Cataluña... i CiU encara no ha decidit que vol ser...encara que persones com vos estic segur que sabrien a qui triar entre aquests dos personatges històrics... però CiU de moment és el que és...
Gràcies per dir-me nen...
Molt bé Canyís
Els col.laboracionistes de CiU amb l'Estat espanyol -pacte del màjestic inclòs- han estat els principals còmplices de dur a Catalunya a l'actual atzucat.
I CiU té un deuter només amb La Caixa -entitat dominada pels espanyolistes- al voltant de 1,4 milions d'euros, que com diuen els espanyols 'todo es harina del mismo costal'.