esduralacondemna |
dilluns, 8 de febrer de 2010 | 14:29h
Em molesta profundament com es donen les nostícies sobre Israel a can Vilaweb i a la majoria de mitjans del país. Sempre són notícies parcials, una cara de la moneda i encara il·luminada amb un angle ben concret. Tant hi fa que la missió declarada dels països que envolten Israel sigui l'extermini de l'estat més democràtic de la zona, tant hi fa que sense el famós mur els atemptats eren un no parar --i que ara hagin desaparegut--, tant hi fa que els terroristes islamistes bombardegin amb milers de coets els seus pobles. Tant és, Israel sempre són els dolents.
Jo no dic que Israel tingui raó en tot el que fa o que tot el que fa estigui ben fet. Segur que no, i segur que en la darrera guerra s'hagués pogut ser menys indiscriminat, però mai es demana als terroristes que en siguin menys d'indiscriminats. La qüestió dels colons jueus clama al cel, és cert, però les teocràcies de Hamàs i Hezbollah, no? Per algun motiu obscur, en els nostres mitjans no es compara mai la situació de la dona a banda i banda de la les fronteres --tan donats que són a fer-ho a qualsevol altre lloc--, també es passa de puntetes sobre el fet que a Israel hi hagi un tribunal suprem que quan convé invalidi les accions del seu exèrcit i que a la resta de països no; perquè per això primer cal una democràcia, és clar.
Aquest país, el nostre, segueix sent tant antisemita com sempre i no ens fa vergonya anar de la mà de terroristes per fotre els israelians. Terroristes per als quals nosaltres som gairebé tant assassinables com els propis jueus.
Amb les seves actituts negatives, sovint en volta de donar llum, han donat encara més fum.
Només faria un petit matís: Catalunya no ha estat sempre tan antijueva com ara. Quan a Raimon la censura li va impedir de cantar "d'un poble que no vol morir", sense més, va tenir l'ocurrència de fer que uns cors de fons cantessin "Israel, Israel". I és que aleshores Israel estava de moda.
El segon llibre que va publicar Edicions 62 va ser 'L'Estat d'Israel', encesa defensa del nou estat.
I contemporàniament la poesia d'Espriu, plena de referències jueves, començant pel nom de l'alter ego del poeta, Salom, tenia una excel·lent acollida.
Fins que un bon dia en una capital de l'est d'Europa van decretar que ja 'no tocava' ésser amic d'Israel, i tota la progressia en bloc va canviar, acríticament, de parer.