flipablog.wordpress.com
Anant al lavabo mentre estudiava per a l’examen de llenguatges, gramàtiques i autòmats a la biblioteca de la universitat, em vaig topar amb un llibre que em va cridar l’atenció: La Relativitat d'anomenar-se Albert.
més...
Els companys de classe van flipar quan el vaig agafar, amb la feinada que teníem aquests dies. Tot i així, aquest llibre m’ha acompanyat els moments en que ja n’estava fart de tanta minimització d’autòmats, formulació de predicats i disseny de funcions recursives.
És un llibre breu i fàcil de llegir, que d’una manera molt propera i fascinadora ens explica la vida d’aquest geni, que potser hagués resultat avorrida agafant la seua biografia o un llibre sobre física quàntica. La teoria de la relativitat, paradoxes temporals, viatges en el temps, problemes lògics… tot fet a mida per a nens de secundària, i sempre amb aquell tant ben aconseguit misteri que no et deixa perdre paraula, que impulsa el lector a llegir el llibre fins un final que, per cert, està molt ben aconseguit.
Sols per fer-vos a la idea, us cito com explica el llibre la teoria de la relativitat:
Suposo que tots coneixeu la novel·la Els viatges de Gulliver, escrita per Jonathan Swift, el 1726. [...] Després del naufragi, Gulliver va arribar a una illa deserta i es va quedar adormit. Hores més tard, quan es va despertar, es va trobar lligat a terra i envoltat d’una multitud d’éssers diminuts que tafanejaven sobre el seu cos. Gulliver va suposar que la sort l’havia portat fins a un país d’homes minúsculs en el qual, per comparació, ell mateix semblava un gegant. Però, i si fos al revés? No podria haver passat que els seus capturadors fossin de la talla normal i algun misteriós encís l’hagués transformat a ell en un gegant? Al cap i a la fi, si algun bromista ens tanca en una habitació on tot té la meitat de la mida normal, els mobles, les finestres, ens resultaria impossible demostrar que no som nosaltres els que hem crescut. La idea de la relativitat és en essència ben senzilla i sorgeix de la impossibilitat de trobar un a referència absoluta a partir de la qual es pot mesurar la mida de les coses o la velocitat a què es mouen.
Si en teniu l’oportunitat, llegiu-lo, perquè val molt la pena.
http://flipablog.wordpress.com/2010/01/29/la-relativitat-danomenar-se-albert/
Sembla molt interessant i molt original.
Una abraçada molt forta!