A l'excel·lent programa "Arquitectures" (BTV), Òscar Tusquets comenta l’edifici de l’ajuntament de Säynätsalo, d'Alvar Aalto, i explica la cura amb què l’arquitecte hi va calcular i dissenyar els elements estructurals, que són visibles i ajuden a comprendre com se sosté l’edifici.
El mateix Tusquets posa el Guggenheim de Bilbao com a exemple de l’opció contrària. En aquest cas, Gerhy es va centrar a dibuixar el volum que volia bastir, sense preocupar-se de com s’aguantaria (això ja ho calcularien els ordinadors). Resultat: un edifici espectacular, amb una complexa estructura metàl·lica amagada sota la pell. Com s’aguanta? No ho sabem.
A l’ajuntament de Säynätsalo, estètica i funció van de bracet. La disposició de les bigues que sostenen la coberta de la sala de reunions és harmoniosa perquè compleix la seva funció estructural de manera natural i eficient. En el Guggenheim predomina l’artifici, l’escenografia. Quan hi entres, t’adones que l’interior no es correspon amb l’exterior (bona part de la façana només és façana, sense edifici al darrera.)
Entenc Leonardo quan diu que bellesa i utilitat no poden anar plegades però em sento més proper al Josep Pla que s'extasia davant l'estètica d’un hort. Les coses supèrflues poden ser belles però només les coses útils poden unir bellesa i virtut: l’estètica de l’hort es deu, sobretot, al fet que produeix tomàquets i enciams.
"l’estètica de l’hort es deu, sobretot, al fet que produeix tomàquets i enciams.", d'acord i té molta força.
Ara bé, potser l'estètica del Guggenheim de Bilbao rau en la transformació visual que li ha conferit a la ciutat...ha fet reeixir una ria que temps enrera era pesant, opaca...la bellesa per si sola potser no té la virtut d'una utilitat palpable, i tanmateix té aquesta possibilitat de canviar la fesomia de tot el que l'envolta...quan poses una obra d'art al mig d'una plaça, al capdevall d'una rambla... la transformes en la seva totalitat i per sempre més...no és això també una virtut lloable?
marcel campa |
dimecres, 10 de febrer de 2010 | 11:55h
a l'"Arquitectures" d'aquesta setmana, deia que ell és un funcionalista, sempre i quan s'accepti que una de les funcions que ha de complr un edifici és la de constituir un espai agradable i, en definitiva bell. És clar: la bellesa també és una funció.
Ara bé, potser l'estètica del Guggenheim de Bilbao rau en la transformació visual que li ha conferit a la ciutat...ha fet reeixir una ria que temps enrera era pesant, opaca...la bellesa per si sola potser no té la virtut d'una utilitat palpable, i tanmateix té aquesta possibilitat de canviar la fesomia de tot el que l'envolta...quan poses una obra d'art al mig d'una plaça, al capdevall d'una rambla... la transformes en la seva totalitat i per sempre més...no és això també una virtut lloable?