La pregunta és pertinent ara que s’acosten eleccions.
Ja els avanço que no els donaré la resposta. Només unes reflexions.
Les expectatives de vot en les eleccions catalanes que se celebraran enguany no són gaire optimistes. L’abstenció pot ser alta, malauradament, o molt alta.
No és pas cap notícia inesperada perquè la desafecció envers la política està creixent, com assenyalen tots els estudis d’opinió publicats.
No per esperada és una bona notícia. Els anys a venir caldrà adoptar decisions molt serioses que impactaran fortament sobre els ciutadans, ni que sigui perquè el dèficit públic de caràcter estructural requerirà de retallades en la despesa pública o d’augment de taxes, o d’ambdues coses, suposant gairebé estancada la creació de riquesa amb creixements del PIB inusualment baixos comparats amb els produïts en el període 1995-2007.
En aquest context, participacions per dessota del 65-70% (percentatges ja prou modestos) no serien gens aconsellables, si es vol enfortir la legitimitat dels elegits per a fer govern.
Els britànics contesten cada any una macroenquesta sobre actituds socials. En la darrera, poc més d’un de cada dos enquestats creuen que votar és un deure. Vint anys endarrere, pensaven que ho era tres de cada quatre.
La davallada expressa un canvi social important en un país de llarga tradició democràtica. Els joves són els qui menys creuen que votar és un deure. No conec una enquesta similar a Catalunya.
I si votar no és un deure, la política desagrada i els polítics mereixen poca confiança no es poden esperar participacions electorals altes, especialment entre els joves.
Una desgràcia, tanmateix. Per això ja fa dies que prego als qui tenen l’amabilitat d’escoltar-me que vagin a votar, quan arribi el moment. Res més.
Penseu que ells, hi aniran tots, no en faltarà cap.
Si nosaltres fallem, tornaran a reeditar el tripartit, i aixó vol dir que "caput Catalunya".
Aquest
tornarà a ser el nostre gran esforç, convençe a la societat per anar a votar.
Aquest tripartit apart de no fe res, a xafat l’ il·lusió dels catalans. Em
de tornar a il·lusionar-los, de fer-los tornar a estimar Catalunya, a la seva
gent, que creguin en un líder,.... ja n’hi ha prou de tantes Polonies i
Cracovies a la Plaça Sant Jaume. JO vull el millor per els meus fills, per això
tinc aquest compromís personal amb la gent, ENDAVANT.