farri |
diumenge, 7 de febrer de 2010 | 20:16h
La Querimònia és un privilegi concedit pel rei Jaume II d'Aragó el Just a la Vall d'Aran el 1313 i constitueix el dret històric de l'Aran. Va ser trencat per l'estat espanyol el segle XIX. Catalunya no va poder fer-hi res ja que havia perdut la sobirania uns 120 anys abans.
El 1991, amb l'estatut d'autonomia, es fa la Llei d'Aran i s'avança cada cop més en una bitelaritat de relacions entre Barcelona i Vielha. El 2008 l'occità esdevé llengua oficial a tota la comunitat autònoma i el 2010 entra al Parlament la Llei de l'aranès, que garanteix els drets lingüístics dels occitanòfons arreu de la comunitat autònoma de Catalunya.
Però, ai las! Catalunya intenta superar les mancances de la borbònico-decimonònica divisió provincial, amb la qual Espanya es va annexionar la vall d'Aran incorporant-la a la "provincia de Lérida" llevant-li tots els drets, i ho fa mitjançant una llei de vegueries que ha aixecat polseguera. Tots hem assistit a una absurda lluita de campanars i n'hem sentit de tots colors: que si el Camp de Tarragona s'ha de dir Camp de Reus, que si la capital de l'Ebre ha de ser Amposta o Tortosa, que si Vic no vol una capital a Manresa, que si el Penedès vol una vegueria pròpia, etc...
La vall d'Aran també ha protestat, amb fermesa i amb raó. La llei d'Aran no permet que l'Aran estigui en una divisió administrativa més gran que ella mateixa. Pot estar a la província de Lleida perquè amb Espanya l'Aran no té cap altre pacte que el dret de conquesta. Però no pot estar en cap vegueria perquè la Llei d'Aran, el pacte entre Aran i Catalunya, així ho diu, i així ho defensa l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Tampoc hi pot estar perquè els aranesos no ho volen. Aquest darrer argument és per a mi el que més compta.
L'Aran ha fet sentir la seva veu enmig del batibull provocat per l'absurda lluita de campanars, i el Govern de Catalunya l'ha menystinguda, la qual cosa ha provocat la més legítima i ferma reacció dels aranesos.
A la dreta rància espanyolista que aprofita la més mínima per fer xenofòbia anticatalana no li ha faltat temps per treure'n profit. De fet, d'ençà de la famosa picabaralla entre Pilar Rahola i un jove aranès als matins de TV3 el 29/10/2008 han anat tirant de veta del tema, i sota la divisa de "donde las dan las toman", van fent espanyolisme a l'Aran amb la mateixa contundència que el fan a Madrid o a València.
Avui El Periódico publicava un article amb les mateixes males intencions, però amb el tradicional tarannà del diari.
Ningú no nomena Occitània, un país tan mancat d'estat com Catalunya. Però posats a parlar d'identitats, no accepto que em facin de l'Aran un feu espanyolista. Que els aranesos no són catalans tots ho sabem. Potser ignorem o volem ignorar, que els aranesos són occitans.
I en tot aquest afer, i veient com els propis polítics aranesos aprofiten la mala maror per treure's els ulls els uns als altres, només he vist una reacció amb sentit, cara i ulls: un grup al Facebook creat per algú de l'esquerra independentista on un bon grapat de catalans asseguren que els aranesos no són catalans (ni espanyols) amb l'objectiu d'evitar caure en les típiques provocacions de l'espanyolisme.
L'espanyolisme parteix d'una cosmovisió diferent de la catalana, tenint com a tret identitari determinant l'imperial fonamentat per realitats administratives amb anys d'història. L'independentisme català no dóna importància als anys que portin diversos territoris occitans (l'Aran i la Fenolleda) sota administració regional francesa o espanyola en circumscripcions catalanes, perquè simplement no són catalanes sinó occitanes, i hauran de tornar a integrar-se dins la nació occitana quan serà lliure i sobirana.
ieu pensi que la valh d'aran auria de treura tota l'espanholitat, que los catalans son pas l'enemic, cert es, que los politics catalans fan molt la seua, massa pel meu gust.
jo sóc català, i tenint amics occitant de Tulus i los voltants, sóc molt concient que historicament em sigut algo mes que una llenga agermanada... per lo tanttant catalans com occitans d'Aran em de fer pinya, els politics que no mouen "fitxa" són els enemics...
És evident, que l'anticatalanisme que es cou a l'Aran és pur oportunisme espanyolista. És Espanya qui està oprimint la vall d'Aran.