Avui, que és el sant del meu pare i també el meu, m'he trobat amb un
parell de blocs que llegeixo sovint on es parla de diferent manera de
la relació entre pares i fills. Primer ha estat el Totxanes..., l'autor del qual ha reflectit en una sèrie d'apunts la tendresa de la seva relació amb el pare malalt. Després ha estat un apunt en forma de poema a l'Ucronies, on uns versos del Joan Calsapeu m'han colpit de manera ben especial: "I
no sé com dir-te que no pot ésser / altrament, perquè una ombra la fas
tu / i l'altra (la més tènue) és feta d'un amor // que regalima, que fa
olor de pare i s'ajaça...
He escrit un comentari i no ha sortit. Et deia que l'apunt me resulta entranyable. Aquests dies jo me trobo immersa en unes circumstàncies difícils: mumare se'n va poc a poc i un seguit de coses es perden i altres romanen intactes i ella és fortament present
ricardgarcia |
dilluns, 8 de febrer de 2010 | 19:07h
Quan aquelles persones que estimem comencen a marxar, cal que sapiguem destriar les estones d'alegria i de felicitat de les altres més feixugues. Si ho fem amb amor, de ben segur que les sensacions de goig conviscudes amb elles, podran transcendir el passat per convertir-se en part de la matèria que ens conforma. Penso que és per això que quan des de les deus soterrades de la vida emergeix una olor o un gust que em recorden algú que he estimat, sé que no sóc sol, que encara roman en mi. Una abraçada!
Sí, olor de pare, olor d'infantesa que arriba des d'un lloc primigeni. Entranyable el teu apunt. Jo estic també aquest temps immersa en les vivències de l'amor de mare, les pèrdues, allò que roman. Abraçada
He escrit un comentari i no ha sortit. Et deia que l'apunt me resulta entranyable. Aquests dies jo me trobo immersa en unes circumstàncies difícils: mumare se'n va poc a poc i un seguit de coses es perden i altres romanen intactes i ella és fortament present
Molts d'anys, Ricard per a tu i ton pare
Penso que és per això que quan des de les deus soterrades de la vida emergeix una olor o un gust que em recorden algú que he estimat, sé que no sóc sol, que encara roman en mi.
Una abraçada!
Sí, olor de pare, olor d'infantesa que arriba des d'un lloc primigeni. Entranyable el teu apunt. Jo estic també aquest temps immersa en les vivències de l'amor de mare, les pèrdues, allò que roman. Abraçada