va participar a l'excel·lent programa "Carreteres
Hauran canviat moltes coses de la Tarraco capital de l'Espanya citerior a
la Tarragona d'avui?
Per respondre aquesta pregunta necessitava algú que hagi tingut un peu en
el passat; un autor de novel·la històrica, en Xulio Ricardo Trigo, per exemple.
Encara que només fa quatre anys que hi viu, en Xulio és ja un tarragoní de
tota la vida: s’estima i es coneix la ciutat i n’ha escrit ‘El somni de
Tàrraco’, una esplèndida i exitosa novel·la ambientada a l’època en que Octavi
August la va convertir en una gran ciutat. Voleu més amor?
Els porxos del segle XIV caracteritzen el carrer Merceria, des de la
Catedral fins a la baixada del Patriarca. A l’època medieval hi havia un mercat
de verdures; però el que busquem ara és la plaça del Fòrum provincial, centre
polític de l’època.
La ruta per Tàrraco és llarga perquè hi ha moltes coses a veure, per això
és patrimoni de la humanitat. En Xulio, en ho explica tot metòdicament: del
Fòrum anem al Pretori, una torre que allotja les escales que faciliten el pas
cap a la ciutat baixa a través del circ, amb el qual està comunicat per
passadissos subterranis.
Per cert, el circ tenia una llargada de 325 metres i capacitat per a 30 mil
espectadors. Diuen que és un dels més ben conservats d’occident, una joia de
l’arquitectura de l‘època.
La meva bici no és una quadriga, d’acord, però no hauria fet el ridícul a
les curses que es feien al circ.
Un esprint i a l’altre extrem del circ, davant de les escales de
l’ajuntament. Anem a demanar l’autorització del pretor per començar les curses.
A un altre lloc potser haurien flipat, o fins i tot al·lucinat, però com
que eren a Tàrraco, els 14 mil espectadors de l’amfiteatre xalaven amb les
lluites de gladiadors, amb feres i amb les execucions públiques. Es diu que, el
dia que hi van cremar el bisbe Fructuós, hi va haver un ple històric, potser
per això, al segle VI s'hi va edificar una basílica visigòtica.
Deixem en Xulio i els seus romans. Com a totes les ciutats portuàries, a la
part baixa de Tarragona les coses es veuen d’una altra manera, i la vida te una
dimensió diferent, sobre tot de nit.
