[Serà dimecres que ve, dia 10 de febrer, a les 19.30 al Museu Picasso de Barcelona dins l'exposició «Imatges secretes. Picasso i l'estampa eròtica japonesa»]L’AMOR ÉS PORNOGRAFIA I VICEVERSA, HO DIU PICASSO
—Pssst! Pssss! Psssst!
—No saps la llegenda de Kamatari i la dona bussejadora: Taishokan?
La llegenda es remunta a l'època a la cort japonesa de mitjans del segle VII. No contaré fil per randa la feta. Nakatomi Katamari, fundador del poderós clan Fujiwara, tenia dues filles. La gran es va casar amb l'emperador japonès Shomu. La petita, bella, elegant i gentil, enamorà l'emperador xinès Taizong. Però va demanar una donació de tresors pel temple que construïa el seu pare entre els quals hi havia una gemma de valor incalculable. El tresor va ser enviat per una comitiva de tres mil soldats. Quan el rei Drac del Mar ho va saber va preparar un pla per escometre la comitiva xinesa a fi de robar la joia i endur-se-la al seu palau.Dit i fet: vora les costes de l'illa Shikoku, a la badia de Fuzasaki, la princesa Drac del Mar amb un astut pla de seducció va aconseguir accedir al vaixell xinès i se'n va dur el tresor a les profunditats del mar. Quan Katamari ho va saber partí cap a Fuzasaki per recuperar la gemma preciosa. El seu ardit fou simple: ocult rere l'aparença d'un plebeu es va casar amb una dona submarinista, amb qui va tenir un fill. Al cap de tres anys Katamari va revelar la seva autèntica personalitat a la dona i li explicà el seu pla. Per fer sortir el rei Drac del seu palau organitzaren un concert a bord dels vaixells de Katamari amb músics i ballarins que imitaven el paradís budista de la Terra Pura. El rei Drac i tot el seu seguic pujaren cap a la superfície de les aigües atrets per l'espectacle. La dona de katamari, la submarinista es va lligar una corda a la cintura i va partir, nedant i bussejant, cap al fins del mar. En arribar al palau submarí va anar a la sala dels tresors, va agafar la joia i va tibar la corda perquè la traguessin a tota cap a la superfície. Va nedar amb totes les seves forces en una fugida ràpida, emperò un dels dracs protectors es va adonar del robatori i va començar a perseguir-la. Per salvar la joia calia tenir les mans lliures i amb un acte heroic la dona es va obrir el pit amb una daga que duia per amagar-hi la joia, per agafar-se a la corda i sortir a la superfície. A poc metres de la barca de Katamari un dels dragons marins la matà. Quan recuperaren el cadàver van descobrir la joia dins el pit de la dona. Els segle XVII, XVIII i XIX la popularitat de la llegenda fou extraordinària. I des del principi els artistes ukiyo-e i d'estampes pornogràfiques shunga tendiren a emfasitzar la virtuosa submarinista i la seva fugida. I a la dona no la perseguia només un drac sinó un exèrcit d'éssers marins entre els quals destacaven els pops antropomorfs. S'abandonà la càrrega religiosa i moralitzant de la llegenda i aparegué una versió nova, paròdica en què una dona pura, primitiva i passional tenia un vincle sexual amb un pop. Un vincle d'amor, un vincle de sexe: boixades, cardades, escenes pornografiqueres.
—Pssst! Psssst! Psssst!
—De tots els artistes que tractaren el pop de manera pornogràfica, de manera amorosa, amb les bussejadores em fascinen les estampes shunga de Hokusai i especialment Ama to tako (Bussejadora i pop) de 1814: una dona bellíssima, tota nua, amb els cabells amollats i els ulls quasi tancats, ajaguda damunt un roquissar amb un llit d'algues verdes i dos pops: un, immens, que l'acarona amb les vuit potes per tot el cos mentre li fa un cunilingus, una cunnilinció de viu en viu, i un altre pop més petit que també li magreja una mamella amb un tentacle, la sosté suaument per davall el coll amb un altre i li dóna bec a les totes. I les mans de la dona que agafen amb tensió dos tentacles del pop més gran amb una atmosfera de fruïció absoluta. Com no despertar tota una fantasmàtica de convulsions orgasmiques que desencadena aquest triangle ple de ventoses com a tactes, de fluids sexuals com a ciment que aferra els cossos, de pantaixos de gust i d'asfíxia? Però tot al voltant de la imatge hi ha un escrit: aquest text és el que em remou de veres, que m'excita, que em posa a mil perquè posa la banda sonora excatade les intencions de l'artista.
—Escoltau:
Pop: Dubto quan, quan dur a terme el rapte, però avui és el dia. Almenys, ha estat capturada. Amb tot és un gatet rodanxó, bo. Fins i tot una delícia més gran que una patata. Saa, saa, xumant, xumant, xumant fins a la completa satisfacció, llavors l'agafaré perquè sigui empresonada al palau del rei -Drac. Zufu, zufu, zufu, txu! txu! txu! Txu! (txu són besades!) Zu! (zu és pantaix).
Bussejadora: aquest pop odiós fu, fu, fu, fu...més ben dit aa, aa... que xucla a l'interior de la boca del meu cony fins que perdo l'alè, aa, ee, m'escorro! Amb aquesta boca propulsiva. Amb aquesta boca propulsiva la vagina oberta és importunada, és plena, Oh! Què puc fer? Ioo, oo, oo, oo, ooo, aa, bé, oo bé, oo, bé, haaa, bé, fu, fu, fu. Fuu, fuu. Altre cop! Ioo, ioo, ioo, ioo. Fins ara malgrat que la gent m'hagi cridat aa-aa (senyal de pantaix), fu, fu, fu, fuu, fuu, fuu...pop! Ooo, fu, fuu, fuu.
Pop: Zuu, zuu, zuu, zuu, (zu-zu és la respiració amb ofegor). Txitxa-txitxa, gutxa-gutxa (gutxa-gutxa és el so del cony mullat i excitat), jutsu, txu, txu, txu. Guu, guu, zuu, zuu.
Bussejadora: Digues! I què, què me'n dius de sentir-se entortolligada per vuit potes? Oh, oh, això se m'infla a dins, aa, aa.
Comentari: els sucs flueixen com l'aigua calentya. Nura, nura, nura (nura-nura és el so dels fluids sexuals entre cosos enganxosos), doku, doku, doku (doku-doku són les pornogràfiques palpitacions del cor).
Bussejadora: Ee, moo, em torno delicada. Un darrer l'altre dins que perdo la pista, fu, fu, fu, fuu, fuu, els límits i les fronteres desapareixen oo, oo, oo. Hi he arribat anna, aaaaa, allí, allí, aquí, aquí, uu, mu mu, mu, fun, mufu, umu, uuuuu, bé! Bé!
Petit pop: Quan el meu pare hagi acabat, jo també faré servir la meva boca priopulsiva per fregar-li del clitoris al cul fins que? Ella? Perdi el coneixement? i? Quan retorni li faré altra vegada, txu, txu. Picasso ho va veure, ho va llegir, es va encalentir i va a pintar liccions d'una dona amb un peix, amb una sèpia, amb un home que li menjava la pantafena davant la mirada d'un gatet voyeur.
