VV.AA.Planeta DeAgostini
El primer que em sorprèn d'aquesta edició, que segueix els paràmetres de l'original de Dark Horse, és el luxe de la mateixa. El plantejament és una edició integral i gairebé facsímil (estranyament inclou fins i tot publicitat de l'època) que permetrà els col·leccionistes i fans d'aquesta mítica revista tenir-la tota ben editada i en ordre. Un poc com si es tractés de "La Espada Salvaje de Conan", doncs sembla que la seva base de lectors és igual d'incondicional. Els que no som tan seguidors d'aquest format de relat breu de terror potser no entenem ben bé quina és la diferència entre aquesta edició tan acurada i la més popular que es va dispensar al clàssics de la EC amb la "Biblioteca grandes del cómic: clássicos del terror". La diferència, eś clar, és el nom i les ressonàncies mítiques de "Creepy", fet que explica el relatiu rebombori que ha ocasionat la publicació d'aquest material pràcticament extingit de les llibreries.
El contingut d'aquest primer volum he de suposar que no caldria comentar-lo massa, ni que fos per cultura general dels lectors d'aquest bloc. Però, faré un esforç per valorar-lo des de la perspectiva freda de qui no sent un especial vincle emotiu amb aquest material (aquells que sí el teniu no us cal llegir cap ressenya!). Bàsicament es tracta dels cinc primers lliuraments de la revista reproduïts íntegrament i cronològica, cadascun dels quals conté entre sis i vuit relats breus... de terror, és clar. Però, més que terror, allò que un lector adult d'avui dia pot arribar a sentir és un cert interès morbós per les històries. La línea general als guions la marca l'ingeni, la voluntat de sorprendre el lector sense eixir-se'n dels límits del gènere, i grans demostracions d'ofici per fer-ho en poques pàgines. No hi ha dubte que han envellit malament en certs aspectes de consideració social, fet que fàcilment passarem per alt tenint en compte que la intenció de l'obra no va per aquí. De tota manera, aquest aroma ranci he de confessar que fins i tot arriba a jugar al seu favor.
Quant als dibuixants he de comentar quelcom semblant als guions. El que trobarem és molt d'ofici i una voluntat clara de mantenir-se dins els paràmetres del gènere, de l'atmosfera i la narrativa visual que aquest necessita. El resultat, en termes generals, és més que satisfactori i aquesta mescla de classicisme (en aquell moment no ho era tant) i voluntat de ser impactant funciona. De tota manera, en aquest primer volum caldria destriar l'excel·lència de la feina en blanc i negre d'alguns autors com Angelo Torres o Al Williamson.
"Creepy" no necessita de cap presentació ni recomanació pels seguidors del gènere de terror, es defen per si mateixa. Però, despullada de reminiscències nostàlgiques i de filies incondicionals, trobe que és una lectura que pot entretindre i fins i tot arribar a sorprendre a qualsevol lector. Com a mínim, això és el que em passa a mi. Serà per aquell punt vehement que només es troba al "pulp"?
