ramonfarre |
diumenge, 7 de febrer de 2010 | 08:47h
Avui fa setanta anys del naixement de Miquel Bauçà. L’apunt anterior anava de plàtans. En Bauçà preferia la poma golden com a menja dels poetes. Del seu llibre “El Canvi” en reprodueixo un poema.
Pomes golden: és la fruita
N’hi ha sempre, dura molt,
no és gens carestiosa...
És la menja que convé
a un poeta. Ara i sempre
Miquel Bauçà estimava la solitud i en solitud morí.
Solitud era, per a ell, sinònim
de felicitat, com ho eren llibertat, assossec i no fretura.
Bauçà morí feliç.
________
(La cita i la fotografia són de l'edició d'Editorial Empúries, 1998.)
Avui fa setanta anys del naixement de Miquel Bauçà. L’apunt anterior anava de plàtans. En Bauçà preferia la poma golden com a menja dels poetes. Del seu llibre “El Canvi” en reprodueixo un poema.
