querbosch |
dissabte, 6 de febrer de 2010 | 12:49h
Tots els partits estan ja en precampanya electoral. Però els de Can CIU, són amb diferència, els que més s'afanyen en tenir-ho tot apunt, i ja tenen la poltrona de la Plaça Sant Jaume coll avall.
Naturalment tots els estudis d'opinió i enquestes els donen quasi guanyadors de les properes eleccions. I la veritat és que, el Tripartit els esta fent tota la feina. Ara, tampoc caldria que.....
s'ho prenguessin tan a la valenta, no fos cas que alguna sorpresa de darrera hora els trenques el plat bonic.
El Tripartit sembla incapaç de donar aquesta sorpresa, i només queda la incògnita de veure que en sortirà de tot plegat amb les opcions sobiranistes, després dels darrers fets amb els de Can Reagrupament i en Laporta. I si els ciutadans, amb la que esta caient, estaran pels interessos nacionals de Catalunya, o pensaran més en els seus particulars.
Així, CIU sembla que ho te més clar, amb el permís del sobiranisme més pracmàtic, que pot prioritzar l'interès per la situació de l'economia prioritzant nacionalment el Dret a decidir, que l'interès per tenir un Estat català a mig termini.
Ciu aquest cop ha pujat al Ferrari, veurem si passen el primer revolt després de la sortida.
Albert Vila |
dissabte, 6 de febrer de 2010 | 14:25h
Per a bé o per a mal penso que les forces noves de l'independentisme han fet tard. La reestructuració d'aquest espai s'hauria d'haver plantejat immediatament després de les darreres eleccions. No m'agrada oficiar de profeta, però a Carretero i a Laporta - junts o per separat - no els dono més de quatre o cinc escons: la quantitat justa per a no resoldre res i per a complicar encara més la unitat dels catalanistes.
Pel que fa a CiU, hi ocupo una posició absolutament marginal, però penso que, vist des de fora, se n'interpreten malament les prioritats i el llenguatge: dret a decidir és sinònim de dret a l'autodeterminació, i sobiranisme és un mal eufemisme per independentisme. Per què es prefereix el llenguatge críptic? Doncs ves a saber...
Pel que fa a l'oposició entre la prioritat econòmica o la prioritat nacional (el famós "ara no toca" del Pujol júnior), crec que és un error: de Catalunya estant no es pot fer gaire més política econòmica que la que ja s'ha fet. Fer més polígons industrials? De moment no cal. Fomentar l'I+D: sí, però amb quins diners? En darrer terme sempre toparem amb la paret de l'Estat Espanyol. I això ens porta indefectiblement a la política nacional.
Pel que fa a CiU, hi ocupo una posició absolutament marginal, però penso que, vist des de fora, se n'interpreten malament les prioritats i el llenguatge: dret a decidir és sinònim de dret a l'autodeterminació, i sobiranisme és un mal eufemisme per independentisme. Per què es prefereix el llenguatge críptic? Doncs ves a saber...
Pel que fa a l'oposició entre la prioritat econòmica o la prioritat nacional (el famós "ara no toca" del Pujol júnior), crec que és un error: de Catalunya estant no es pot fer gaire més política econòmica que la que ja s'ha fet. Fer més polígons industrials? De moment no cal. Fomentar l'I+D: sí, però amb quins diners? En darrer terme sempre toparem amb la paret de l'Estat Espanyol. I això ens porta indefectiblement a la política nacional.