Joan Gràcia (Tricicle): "No disparem dards ni fem humor sagnant"
• El membre de Tricicle comenta el retorn del grup teatral a la petita pantalla
Joan Gràcia parla per a 'TTD'.
OLGA LERÍN
Tricicle ha reprès el pols televisiu amb noves entregues de la sèrie Dinamita, que ha arribat a la sisena temporada a TV-3 com a Més dinamita. Després de l’èxit de Tres estrelles i Xooof!, els reis del gest es van tornar a ficar el públic a la butxaca amb un humor al qual van afegir diàlegs. Joan Gràcia (Barcelona, 1957), integrant del grup amb Carles Sans i Paco Mir, parla de la seva experiència a la petita pantalla en un moment en què es dibuixen grans canvis.
-–Més dinamita s’ha promocionat com una evolució lògica de Dinamita. ¿És correcte? -–Sí, però no és només una evolució buscada, sinó necessitada per nosaltres mateixos: tornar a fer gags, un darrere l’altre, sí que es podia fer, però sempre persegueixes afinar més. A més, t’adones de les limitacions que tenien les anteriors entregues. Els petits llaços entre esquetxos i la inclusió de seccions, que són ficcions, canvien una mica el format de la sèrie.
–-¿Cap on dirigeixen ara els dards? –-Nosaltres no disparem mai dards. Tricicle, per la seva manera de ser, fa humor de moltes coses, però no és sagnant. Capgirem les coses, però no per destrossar res. No és la nostra intenció. Volem trobar humor allà on a vegades aparentment no existeix. És l’única directriu que tenim: ens agrada l’humor d’una manera senzilla i natural.
–-Després de 30 anys, ¿d’on sorgeixen les idees? –-Els guionistes ens han ajudat, però la filtració i el toc d’estil és el nostre. Traiem idees de la vida quotidiana: d’un mosso d’esquadra, d’un reporter de TV-3 o d’un taxista, perquè la realitat supera la ficció. I això és així, encara que sigui una frase molt gastada.
-–¿És difícil fer humor sense paraules a la televisió? --Sí, sobretot ara. En l’època que vam fer Tres estrelles, que va ser un èxit, hi havia menys competència televisiva i la gent s’asseia i mirava. I ja està. I ara hi ha una necessitat de canviar, de veure què ens ofereixen, a la recerca del programa que volem veure. I això fa que un espai d’humor sense text necessiti que el públic estigui assegut i concentrat. No pot ser que et vagis a buscar una cervesa a la meitat, perquè segurament perdràs el fil, mentre que si escoltes un diàleg, i alhora agafes la cervesa, seguiràs la sèrie.
-–I en aquesta època de canvis, ¿quins trucs utilitzen per mantenir l’atenció del teleespectador? --Ens fem aquesta reflexió contínuament, perquè hem tingut idees per fer altres coses en altres formats, però el que les televisions busquen, sobretot les privades, és l’audiència per l’audiència i, lògicament, un programa en el qual hi ha gent opinant al voltant d’una taula és molt més econòmic, per més que paguin als contertulis: sempre és el mateix. Contra això és molt difícil lluitar.
-–Alguna fórmula deuen tenir, en vista de l’èxit de les seves produccions... -–Formats àgils, no gaire llargs. Posar-los en una franja horària --que és la nostra aposta i la de TV-3--, després dels TN, que el teleespectador no tingui temps de canviar de cadena i que es quedi fidelitzat allà.
–-D’aquest format vostès en diuen la unitat mínima d’humor, ¿oi? –-Sí, el gag, però en aquest cas seria la unitat mínima de programa (riu).
–-En aquesta nova etapa, ¿els fa por la resposta del teleespectador? De moment, no està gens malament. -–No, tant a Dinamita com al teatre tenim un públic molt fidel, a qui no crec que defraudem. A més, el dia que jugui el Barça no s’emetrà.
–-¿Què els sembla això de tenir el Barça de competidor televisiu? -–Per la meva banda, com que sóc culer, prefereixo tenir-lo de competidor i que ens desplacin a un altre dimecres (riu).
--¿Tenen previst tornar a intentar-ho fora de Catalunya, com va passar amb Tele 5, per a la qual van gravar Teletipos? -–No, perquè estem molt a l’expectativa de veure com es mou aquest món.
-–¿Què va passar amb aquesta cadena privada? -–La sèrie no va acabar de funcionar, perquè Tele 5 no la va tractar com ho hauria d’haver fet: no la va col·locar a l’hora apropiada ni la va promocionar de la manera adequada.
-–¿Així doncs, descarten tornar a provar fortuna lluny de casa? -–No, ens fa gràcia, però si ens deixessin fer el programa que ens agrada i que volem fer, sense fer-te fora als dos espais per l’audiència. El nostre humor necessita un seguiment. No és un tema de fer dues entregues i, si no funciona, fora. Per això ara ens centrem en TV-3 i en el teatre.
-–¿Encara és una assignatura pendent fer una comèdia de situació? -–Hem presentat molts projectes a totes les cadenes, però no ens els han acceptat.
-–¿Quina creu que és la raó? -–No ser a Madrid. Una part del treball d’aquest món de la tele és ser allà cada dia i citar-te amb un directiu en una festa o un altre lloc... Nosaltres anem un dia amb el dossier i el directiu ens rep. Sí, molt bé, però sempre hi ha el programa d’un amic que està per sobre. Aquest és el problema, perquè la qualitat dels nostres espais és, com a mínim, igual que els que ara estan en emissió.
--És per pensar-se això del trasllat a Madrid… --¡No! S’està més bé aquí (riu).
EL MEU COMENTARI:
Tinc en DVD els primers capítols de "Dinamita", amb dues versions: V.O. català i doblatge castellà (de quan la van emetre per Tele-5), i em va semblar una bona sèrie, humor intel.ligent, blanc i sense pretensions, però que no pren mai a l'espectador per un imbècil.
Però diu una cosa que he pensat sempre: a Madrid és difícil, per a un català, i això ho conec ben bé ja que hi resideixo, fer-ne el mateix humor a Catalunya que a Madrid. Pregunteu-s'ho a l'amic Andreu Buenafuente, que va intentar fer alguns programes per a tot l'Estat ("La noche se mueve" i "Moncloa, dígame" a Tele-5), que van fracassar, però, ves per on, va tenir èxit, i encara ho té, amb el seu propi xou, primer de tot a Antena 3 TV i ara a La Sexta, gairebé amb els mateixos ingredients que quan ho feia a TV-3, malgrat que molts l'hi havien dit: "Andreu, que amb el teu accent català tant fort, no podràs tenir pas èxit a Espanya".
En el cas dels Tricicle, és ben curiòs que a Madrid arrassen sempre amb els seus espectacles teatrals (ara hi sòn amb "Garrick", a un teatre de la Gran Vía madrilenya, i gairebé sempre amb el teatre tot ple), però quan es tracta de televisió, no aconsegueixen gaire d'audiència (per això va fracassar la seva sèrie de Tele-5, a més de que van tenir que fer-la segons les pretensions de la cadena, no pas com ells mateixos l'haurien feta).
Cadena d'emisores locals catalana, amb programació bilingüe (català i castellà). Té entre les seves estrelles actuals a l'Alfons Arús i els seus programes "Arucitys" i "Força Barça".
Original sèrie d'animació de Televisió de Catalunya, premiada amb el Premio Ondas, dibuixada per Juanjo Sáez, sobre un noi que no pot madurar i la seva opressiva família, els Masdeu.
La més prestigiosa revista cinematogràfica francesa, que va influir molt en el cinema europeu i mundial, i d'on van sortir prestigiosos cineastes com en François Truffaut, que va començar aquí fent crítiques de pel.lícules. "Cahiers..." també té una edició en espanyol:
http://www.caimanediciones.es/
La ràdio pública de la Generalitat de Catalunya, amb una programació de qualitat i amb diverses emisores, siguin de música clàssica, informació, cultura i d'altres coses.
La revista femenina amb més gosadia i sempre defensant la idea de que la dona té dret a tenir la seva sexualitat i la seva vida (sexual, afectiva, laboral...) com a vulgui. També els homes poden llegir-la, no ho tenen pas prohibit. En podrien aprendre molt per tractar-les millor.
L'equival.lent futbolístic del POLÒNIA a TV-3, centrat en l'humor esportiu, amb preferència a parodiar els del Barça, el Reial Madrid... i de tant en tant, d'altres equips. Igual de divertit i enginyòs.
Un altre gran programa informatiu del món del cinema, "Días de Cine", ja també veterà en la seva graella, que malgrat els canvis recents de presentadors (o no tenir-ne cap) ha mantingut una qualitat i un rigor sense cap dubte.
Pàgina web amb fitxes i dades dels doblatges a la nostra llengua. També té una altra pàgina web del doblatge al castellà, igualment interesant (www.eldoblaje.com).
La productora d'Andreu Buenafuente, que produeix tota mena de programes de televisió, des de la mítica sèrie "Plats bruts" fins el mateix programa de l'Andreu, sigui qual sigui el canal on hi treballa.
Bloc del programa de Catalunya Música que presenta en Xavier Cazeneuve cada setmana sobre música de cinema, de manera entretinguda, amena i molt seriosa. L'accès al bloc del programa i també a tots els programes emesos del mateix.
Pàgina web d'actualitat cinematogràfica, i amb la novetat que és també per descarregar-ne pel.lícules, això sí, pagant-les cadascuna (el "streaming"). Té moltes pel.lícules estrangeres inèdites al nostre país, algunes ni tant sols han sortit aquí en DVD (també pagant-les, en streaming).
Un dels millors humoristes gràfics de l'Estat espanyol, el veterà Antonio Fraguas De Pablo "Forges" i els seus personatges sempre amb ulleres, com ell mateix.
La gran revista cinematogràfica espanyola, que va començar com un setmanari i des de fa tres dècades és mensual. Amb més de mig segle d'existència, una rigurosa i amena informació del món del cinema.
Enllaç a www.imdb.com, en la seva versió en castellà, i la seva immensa base de dades de cinema i televisió. A veure si la fan algun día en la nostra llengua també, però està bé.
Sèrie de Televisió de Catalunya sobre la vida quotidiana de cinc dones barcelonines de diverses edats i condicions socials. Cadascuna lluita per ser feliç a la vida, cadascuna al seu estil.
La nova sèrie de TV-3, detectius a la catalana amb un punt de costumisme de casa nostra i amb un cert suspens. Però amb personatges propers a nosaltres.
Pàgina web d'una xarxa de restaurants de cuina tradicional catalana, als quals vaig sopar un dia, i que tenen també un recetari dels plats que hi serveixen, que vosaltres podeu també cuinar a casa vostra.
El nostre estimat i simpàtic showman, actualment triomfador a Antena 3 TV amb el seu peculiar estil, en la seva pàgina web. També té una altra, www.buenafuente.tv , dedicada al seu programa televisiu actual.
Un interesant bloc que és dels molts que hi podem trobar a la pàgina web del gran diari LE MONDE, on el seu autor, en Pierre Assouline, fa reflexions en veu alta sobre la Literatura en general.
De les poques cadenes de televisió que encara no han sigut aixafades per l'epidèmia carrinclona i ultradretana. Clarament d'esquerres, però, ves per on, és de les cadenes més respectuoses amb Catalunya.
El setmanari satíric francès per excel.lència, que a l'Estat espanyol va tenir un equival.lent, que va durar poc de temps, dit "EL COCODRILO". Independent de tal manera que no duu mai publicitat en les seves vuit pàgines setmanals, en l'impressió format vànova de llit de matrimoni.
Diari electrònic francès dedicat als seus compatriotes residents a l'estranger (www.lepetitjournal.com). Però inclou moltes edicions locals, algunes d'elles a l'Estat espanyol, i una d'elles dedicada exclusivament a Barcelona, l'accès del qual us deixo aquí.
Malgrat l'estrany títol, un homenatge amagat a la pel.lícula de François Truffaut "Els 400 cops", l'autora, Agnès Giard, sexòloga, al diari francès LIBÉRATION, ens parla del "planeta sexe" amb claredat i sense dobles llenguatges.
Bloc del diari LE MONDE, a la seva edició on line, on els seus corresponsals a l'Estat espanyol hi parlen d'un gran esdeveniment d'actualitat: els Indignats i tot allò que té a veure amb ells, amb els canvis d'hàbits polítics per tot el país.
Nou canal de televisió per Internet en català, amb tota mena de continguts independents o interactius. També té connexions amb moltes televisions en llengua catalana, dels Països Catalans o d'Andorra.
Curiòs i interesant programa de ràdio cinèfil, amb gairebé vint anys en antena a la Cadena SER, i que va fer famòs un peculiar crític de cinema: Teófilo el Necrófilo, nebot d'Hannibal el Caníbal.
Mortadel.lo i Filemó, els agents de la TIA, l'inútil Professor Bacteri, el Super Vicenç, l'Ofèlia, la Irma... tots aquests personatges immortalitzats per Francesc Ibáñez, que també tenen la seva definició al Viquipèdia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mortadel%C2%B7lo_i_Filem%C3%B3
Pàgina web dedicada a un dels més grans catalans universals, el genial músic Pau Casals, que fins i tot va emocionar Kennedy a la Casa Blanca interpretant amb el violoncel "El Cant dels Ocells"
Pàgina web francesa de la dibuixant i il.lustradora Pénélope Bagieu, amb el seu personatge Pénélope Jolicoeurt i els seus llibres, amb d'altres personatges com la Joséphine.
En memòria d'aquesta magnífica revista de còmics francesa, apareguda el 1954 i desapareguda el 1989. Aquesta pàgina web fa el record dels seus millors moments.
A més del barri més entranyable de Barcelona, és el títol del primer gran serial de Televisió de Catalunya, que va ser model de les posteriors sèries amb un estil semblant a Catalunya i fins i tot a l'Estat espanyol. La família Aiguadé ya és, per a nosaltres, com de la família. TVC li dóna aquesta pàgina web.
De les més importants cadenes de ràdio europees, destaca amb veu pròpia la famosa cadena francesa, amb seu a París. La nostra Catalunya Ràdio és semblant a Radio France, amb diversos canals de ràdio: un de generalista i d'altres temàtics.
Una simpàtica pàgina web amb una cosa tant de la nostra terra i tant d'entranyable: les auques. I amb tot això que ajudi a difondre la nostra cultura arreu del món.
Acudits diaris del diari "PÚBLICO" d'en Bernardo Vergara. I "PISO PARA CUATRO", divertit còmic sobre la difícil convivència a una casa compartida. Jo mateix comparteixo piso, així que m'identifico amb la pobreta Doris, la protagonista, que té que compartir el pis per l'augment de l'hipoteca.
Pàgina web d'una distrubuidora de DVDs, amb la novetat que son molts d'ells clàssics del cinema que inclou cadascú el doblatge en català que es va fer, en el seu moment, per a la seva emissió a Televisió de Catalunya.
