Aquesta és la història d’una anècdota –i també l’aplicació intel·ligent, assenyada, olfactiva, i en clau nacional i política, d’un esdeveniment esportiu. Per un costat tenim al conegut dirigent comunista sud-africà engarjolat durant dècades pel règim de l’apartheid, per l’altra, la lluita d’un equip de rugby local per guanyar el campionat mundial que un any més tard, allà mateix, s’hi havia de perpetrar (...)
La història comença quan el Sr. Frederik Willem De Klerk, primer ministre de Sud-àfrica, de fet l’Adolfo Suárez sud-africà- anuncia per televisió la posta en llibertat del senyor Nelson Rolihlahla Mandela. I, de seguit, ens és mostrat com reaccionen, de forma antagònica, negres i blancs davant l’eixida carcerària de Mandela.
El líder del CNA guanya, poc després, i aclaparadorament, les eleccions. S’instal·la en el palau del govern, tot confirmant en el seu lloc a tots els funcionaris que vulguin treballar lleialment i durament, pel nou executiu, també en confirma els membres del servei secret que escortaren De Klerk.
El film, llarg i ben estructurat, amb moments reflexius, d’alta volada política, i altres d’intensament emotius, ens retrata un líder serè, intel·ligent, seductor, que sap utilitzar les seves arts per governar i cohesionar el poble sud-africà –amb negres i blancs inclosos.
Més encara, míster Mandela vol convertir l’equip de rugby local, veritable símbol afrikaner, al que els negres refusaven tot desitjant que els partits on hi prenia part fossin guanyats per equips estrangers, en símbol d’unitat nacional.
La pel·lícula ensenya com el president aconsegueix els seus propòsits.
Què més? Unes poques coses, però remarcables.
En política, i per reeixir-hi, cal emprar diversos mètodes.
Es tracta d’un cas pràctic, d’una lliçó d’èxit.
Els pobles avancen i atenyen grans fites quan són units –un equip, un poble-, i quan hi domina una visió incloent, unitària.
Les victòries es construeixen i s’administren amb generositat i intel·ligència, sense estirabots, ni rucades, mirant de sumar, d’incloure, d’afegir.
Si la realitat és observada en la seva diversitat, complexitat, la lectura política es pot traduir en polítiques d’èxit, de victòria.
Curt i ras: fem com el dirigent comunista sud-africà Nelson Mandela i durem aquest poble, tot ell, sense exclusions apriorístiques, unit, cap a la llibertat.
Per cert, el film es basa en el llibre d’un periodista britànic, fill de pare espanyol i mare britànica, resident a Barcelona, que es diu John Carlin.
. INVICTUS. Dir. Clint Eastwood. Amb: Morgan Freeman, Matt Damon. 133 minuts. EEUU. 2010.
I sí, s'ha manifestat com un bon director, dels clàssics, eficaç i amb olfacte.
Cordialment,
Pere