Bicicorriols |
Esquí de muntanya, alpinisme, escalada i excursionisme |
divendres, 5 de febrer de 2010 | 22:19h
Per Martí MontserratDecidim fer cap a Tavascan i fer nit al refugi de la Pleta del Prat. Per tenir el dormir assegurat, doncs no hi ha cap garantia de bon temps. De fet a l’encarregar lloc al refugi, el guarda comenta la forta nevada que està fent i que a partir de les 6h ja no passaran mes la màquina per la carretera.
Com sempre sortim a les tantes i després d’una bona pallissa de cotxe
arribem a Tavascan a les 12h tocadíssimes. A mida que anem guanyant
alçada la neu va agafant sobre l’asfalt i de mica en mica va fent gruix.
Però el “crocanti” d’en “Maconi”es porta com un campió, i ens puja a la
Pleta sense problemes. Ja són els vols de la una de la matinada i
segueix nevant amb força intensitat.
Entre ronc i ronc anem observant com no para de nevar en tota la nit. Al matí encara neva, la moral és baixa, el mal temps és una realitat. Desencís, impotència i ràbia doncs les ganes eren altes de per fi fer alguna cosa de bo aquesta temporada. Però amb la cara neta i la panxa plena, les coses es veuen d’una altre manera i decidim provar i fem camí cap el cim de la Coma del Forn... Tot està molt carregat de neu, la traça que anem obrint és fonda i es fa molt feixuga la marxa. Un cop arribats a les immediacions del llac Mascarida, el panorama no millora i per sobre nostre és tot un núvol. Deliberacions... més deliberacions... finalment decidim baixar a l’estació i comprar el “forfait” per poder esquiar, esquiar i ESQUIAR!!!
Decisió encertadíssima doncs l’estació després de tantes hores d’ininterrompuda nevada està en condicions immillorables. Amb més de 30 cm de neu nova, pols i seca d’una qualitat que no hi estem acostumats. Després de tota la jornada pujant i baixant contínuament no va quedar racó per estripar amb la ziga-zaga...ziga-zaga!!! que tant ens agrada de fer i de repetir sobre aquest bé de Déu caigut del cel.
A estones ens hi van acompanyar en Toti i en Manu, amb qui ens trobàrem al matí al refugi. Val a dir que són grans experts en telemark.
Salut i bones esquiades,
Martí Montserrat
Sortida realitzada per: “Pistons”,”Xarli”,” Maconi”i”en Rampes (amb la companyia esporàdica d'en Toti i en Manu).
Les fotos barrejades d'en Rampes i en Pistons: cliqueu aquí.
Les d'en Manu: cliqueu aquí.
Entre ronc i ronc anem observant com no para de nevar en tota la nit. Al matí encara neva, la moral és baixa, el mal temps és una realitat. Desencís, impotència i ràbia doncs les ganes eren altes de per fi fer alguna cosa de bo aquesta temporada. Però amb la cara neta i la panxa plena, les coses es veuen d’una altre manera i decidim provar i fem camí cap el cim de la Coma del Forn... Tot està molt carregat de neu, la traça que anem obrint és fonda i es fa molt feixuga la marxa. Un cop arribats a les immediacions del llac Mascarida, el panorama no millora i per sobre nostre és tot un núvol. Deliberacions... més deliberacions... finalment decidim baixar a l’estació i comprar el “forfait” per poder esquiar, esquiar i ESQUIAR!!!
Decisió encertadíssima doncs l’estació després de tantes hores d’ininterrompuda nevada està en condicions immillorables. Amb més de 30 cm de neu nova, pols i seca d’una qualitat que no hi estem acostumats. Després de tota la jornada pujant i baixant contínuament no va quedar racó per estripar amb la ziga-zaga...ziga-zaga!!! que tant ens agrada de fer i de repetir sobre aquest bé de Déu caigut del cel.
A estones ens hi van acompanyar en Toti i en Manu, amb qui ens trobàrem al matí al refugi. Val a dir que són grans experts en telemark.
Salut i bones esquiades,
Martí Montserrat
Sortida realitzada per: “Pistons”,”Xarli”,” Maconi”i”en Rampes (amb la companyia esporàdica d'en Toti i en Manu).
Les fotos barrejades d'en Rampes i en Pistons: cliqueu aquí.
Les d'en Manu: cliqueu aquí.
