L’estiu de l’any
En aquests moments, en que el govern tripartit crea un batibull negant al Penedès la posibilitat d'administrar-se i fa una llei que tan sols canvia el nom a les "provincias" existents amb l'afegitó de l'Àrea Metropolitana, val la pena rellegir el que va dir l'afamat doctor. (segueix)
Va començar la seva conferencia descrivint les bases del seu treball, geogràfiques, històriques, dialectals i de costums, etc. per passar tot seguit a concretar les fronteres comarcals:
“Començarem a descriure els límits del nostre Penedès per la desembocadura del riu Gaià, el qual des de la mar fins la seva naixença a Sant Magí de la Brufaganya, marca ell sol tota la limitació de la part ponent de la comarca.
Així obrim la porta a les Botigues de la Mar, platja d’Altafulla i remuntem aigües amunt deixant aquest municipi dintre i Tamarit fora, fins a la Riera....
Arribem a Puigtinyós i travessem poc desprès (riu amunt) la carretera del Vendrell a Valls entre Rodonyà i l’Alió i no tardem a trobar Vila-rodona, ...gràcies als frares que li posaren, ens quedem amb l’esplèndid i històric Monestir de Santes Creus del terme d’Aiguamurcia, els caserius de les Pobles i les Ordes, i deixem a l’altra banda el Pont de l’Armentera....
Deixem dintre el Penedès, Aubareda, Seguer, Vila de Perdius, el poble de Santa Perpetua, la serra de Montalegre.....fins a Sant Magí de Brufaganya....
El Gaia és un límit històric de tot temps....La nostra comarca s’estaciona en aquest límit en temps dels comptes feudataris de França en el període de la Marca Hispanica. A això deu el nom Castellví de la Marca. Però prompte les avançades arribaren al Gaia i allà sentaren els seus reialmes per llarg temps. Allà es fortificaren alçant castells que infantaren viles i pobles d’aquella riba esquerra i allà arribava la frontera del comtat de Barcelona, i desprès frontera del comtat del Penedès que apareix al segle XI. El Gaià es pot dir que va ésser la ratlla que va marcar la primera etapa de la reconquesta. Dividí Catalunya en Catalunya Vella i Catalunya Nova.....
Sortint de Brufaganya es dirigeix a Santa Maria de Miralles, que deixem dintre de la comarca amb el seu caseriu de Sant Romà.....fins a englobar Vilanova del Camí que formava municipi abans de l’any 1727 amb Carme i la Pobla de Claramunt....per seguir en direcció a Montserrat fins que toca a meitat de ponent d’aquesta muntanya que serveix d’enorme fita a la divisòria de les quatre comarques....
El límit llevantí resulta també un confí hidrogràfic com el de ponent amb el Gaia.....fins a Martorell és solament la conca d’una riba (la dreta del Llobregat); de Martorell a la mar és tota una conca la dreta del Anoia i la de la riera d’Olivella que va a parar a la riera de Ribes..... Trobant doncs, el Llobregat desprès de Collbató....passant a l’esquerra d’Esparreguera, el Rebato, Abrera, Cal Bras i Martorell, tots a la riba dreta, i deixem a la riba esquerra o sigui al Vallès, els termes d’Olesa de Montserrat i Castellbisbal. No deixa de tenir importància la diferent classe de terreny d’una riba a l’altra; la del Penedès és de producció vinícola amb nombroses vinyes i pertany a la jurisdicció del marques de Vilafranca, i la del Vallès és muntanyosa, preponderant l’olivera i la terra vermellosa.
De Martorell, la qual vila queda per les seves aigües dintre la nostra comarca, segueix entre Castellví de Rosanes i l’Anoia a Gelida. De la conca de l’Anoia s’enfila seguint sempre per la divisòria de les aigües per la serra de Montcau, Pic de les Agulles i va a trobar la carretera de Barcelona a Vilafranca.... a la pujada d’Ordal. Segueix cap al migdia enfilant la serra de Montcau cap a Campània, barriada de Begues, les aigües del qual van a la riera del seu nom, tributaria de la d’Olivella. De Begues puja a la serra de les Aguiles passant pel castell d’Aramprunyà, la serra de la Morella i cau a la mar sobre el Garraf....
..Les costes des de Garraf a Altafulla, on tornem a trobar el Gaià, tanquen per migjorn la nostra comarca”
