Backyard Babies, sala Bikini (Barcelona), 4 de febrer de 2010
Sembla que va ser ahir però ja han passat dotze anys des de la primera vegada que vaig veure als Backyard Babies en directe per primera vegada. Va ser un concert en una atapeïda sala Mephisto, amb la suor caient del sostre i la sala convertida en una piscina de cossos amuntegats. Vaig arribar tard i a sobre tenia la comanda de fer una foto guapa del Dregen per posar-la de portada al Ruta 66. Finalment vaig aconseguir pujar a la barra i fer les fotos gairebé a sobre l'escenari.
Les coses han canviat amb els anys, ahir a Bikini el públic estava una miqueta més civilitzat. Però el que si que no canvia és la mala llet que destil·len encara aquest suecs a sobre l'escenari. Veure a Dregen utilitzat la seva gitarra a cops de destral és un plaer únic, tota una bèstia de les sis cordes que va comptar amb la ovació del públic des del primer moment. Llàstima que no vaig poder quedar-me tot el concert ja que havia d'anar a l'altre punta de la ciutat a omplir la càmera amb més música.
El set-list dels Backyard Babies
Sembla que va ser ahir però ja han passat dotze anys des de la primera vegada que vaig veure als Backyard Babies en directe per primera vegada. Va ser un concert en una atapeïda sala Mephisto, amb la suor caient del sostre i la sala convertida en una piscina de cossos amuntegats. Vaig arribar tard i a sobre tenia la comanda de fer una foto guapa del Dregen per posar-la de portada al Ruta 66. Finalment vaig aconseguir pujar a la barra i fer les fotos gairebé a sobre l'escenari.
Les coses han canviat amb els anys, ahir a Bikini el públic estava una miqueta més civilitzat. Però el que si que no canvia és la mala llet que destil·len encara aquest suecs a sobre l'escenari. Veure a Dregen utilitzat la seva gitarra a cops de destral és un plaer únic, tota una bèstia de les sis cordes que va comptar amb la ovació del públic des del primer moment. Llàstima que no vaig poder quedar-me tot el concert ja que havia d'anar a l'altre punta de la ciutat a omplir la càmera amb més música.
El set-list dels Backyard Babies
Va ser el tipic show dels Backyard. I no per ser tipic vol dir res dolent. Al contrari, va ser el que esperavem ( i jo almenys necesitava, tot i que tinc la sort de veure grans grups sovint ), i van demostrar qui son i perque serveixen. Son ROCK. I avui en dia , ja es molt.
El set-list el vaig aconseguir al final de la nit, gracies en part , a Marc Grau fill. Si no m'hagues deixat ser part del gran Homenatge al seu Pare, ahir no hagues tingut la sort de que un dels nois que desmontaven es va enrecordar de mi, i amablement m'el va donar.
Res, felicitats un cop mes per les fotos.