Diumenge 7 de febrer de 2010, els esforçats excursionistes de l'Horta Nord vos conviden a caminar pel barranc de Carraixet: per estudiar, reconèixer, observar el paisatge del nostre barranc emblemàtic: a més, amb l'hivern plujós que passem, la vegetació és encara ufanosa, hi ha clotxes a manta, tolls, i tot d'animals que serà fàcil observar en aqueixa aventura de diumenge.
L'eixida des de
EL MANIFEST 2010: VISCA BONREPÓS, MASSAROJOS I EL CARRAIXET: “El barranc no és un col·lector, és un riu de vida”
Set anys ja donen perspectiva. L’acció de l’home segueix contumaç a corregir l’orografia en benefici d’un major aprofitament economicista del territori. S’intenen resoldre problemes que una deficient ordenació del territori ha creat; i es busquen solucions que seran l’origen de nous problemes. Quan pensem en el barranc com un espai natural no pensem en un jardí periurbà, ni en una reconstrucció ideal i inestable de l’equilibri natural del caixer del Carraixet. De tota manera, qualsevol intervenció que intente millorar les condicions de l’espai serà ben rebuda. Així i tot, conscients que els problemes del Carraixet no són puntuals sinó de concepció del que és un barranc com element equilibrador del territori,
MANIFESTEM:
La funció del barranc és canalitzar les escorrenties de la pròpia conca. La irreguralitat d’aquestes en funció de la pluviometria fan del caixer un territori canviant que necessita una zona d’expansió inundable que hauria de ser preservada. L’ús abusiu del territori ha restringit la zona delimitada per les motes. A més, la impermeabilització del territori (asfaltat dels pobles) i les infrastructures que l’esquarteren (carreteres, nous nuclis urbans: industrials i residencials) provoquen un augment de la zona d’escorrenties (Nou Palmaret); amb la qual cosa augmenta l’aportació d’aigües i es fa necessari augmentar novament el cabal d’evaquació del caixer. Un barranc no pot ser el receptor infinit de col·lectors d’aigües que, en circumstàncies normals, no haurien d’evacuar-se, sinó enriquir la capa freàtica i mantenir la humitat necesària del subsòl.
Les macrodepuradores vora barranc alteraran l’equilibri mediambiental i impediran l’accés lúdic al seu caixer, una ambició a la qual mai no hauríem de renunciar. Per això, una vegada més DEMANEM que les administracions siguen sensibles al sentit comú que reclama que l’ordenació del territori mai no pot ser feta contra l’home que hi viu. Alfara, 7 de febrer de 2010.
