Des dels cims estratosfèrics, inabastables, del portentós escriptor que és Xosé Luis Méndez Ferrín -alhora, fundador i home fort de la Union do Povo Galego, després líder d'UPG-liña proletaria, Galicia Ceibe, Fronte Popular Galega-, passant, després, pels molt bons Manuel Rivas, i Suso de Toro, el cànon literari gallec té, a continuació, noms importants (...)
Doncs bé, a banda del seu singular "Grupo Abeliano", i de"Blúmsdei", l'ourensà Cid Cabido, n'ha tret un altre títol remarcable, en aquest cas repescant, en el Vigo dels anys 60 i 70, un segrest i assassinat que, ben aviat, tindré el gust de poder llegir-lo i que té per nom "Unha historia que non vou contar".
Són noms, tots ells, que us recomano llegir en la llengua original, perfectament accessible per un catalanoparlant -tret del cas de Méndez Ferrín, amb un gallec depuradíssim, superior, apte, només, per a bons coneixedors. Però la majoria d'ells traduïts, en bon nombre, a l'espanyol, i, alguns, ai, al català
