Afirmava el director cinèfil David Trueba que “yo nunca llego tarde, porque el rato que la gente emplea en esperarte, lo dedica a pensar en ti, y seguro que descubren mis defectos”. No s'enganya el polifacètic madrileny. Potser tardem dos, tres, cinc minuts, però per a qui espera semblen dos, tres, cinc segles, i és quan li surt la vena crítica de Risto Mejide -que fàcil és fer-se famós hui en dia, no?- i comença a recordar-se dels teus desperfectes i, possiblement, dels de la teua mare.
HEHE, la veritat és que quan algú fa tard quan ha quedat amb mi em fa molta ràbia. Em passa precisament això que dius, que comences a traure defectes, a enfadar-te i a jurar-te que, quan arribe la persona, li fotràs una bona bronca. Però arriba i acte seguit tots els pensament negatius se'n van, ja que és amb ell amb qui passaràs els propers minuts, hores o dies. Així que millor no enfadar-se. PErò un dia rebentaré
Prova a buscar en aquesta adreça del gencat.
Salut i Terra
Gràcies, i salut!