L’empresari i dissenyador espanyol Adolfo Domínguez ha fet un clam a favor de l’acomiadament lliure. I no solament això: ha afirmat –res d’insinuar: afimar!– que els treballadors som una colla de malfaeners, que no posseïm cultura de l’esforç, que fugim de la faena, que estem sempre pensant a agarrar la baixa per depressió i empalmar-la amb les vacances. No cal dir que la clec que l’escoltava ha aplaudit enfervorida les paraules de docte empresari, qualificant-lo fins i tot de valent. Un milhòmens!
Però és la caldera que li diu al perol: fuig que mascares!
Són els empresaris d’aquest país –de tots els països del món!– exemple clar de gent esforçada i responsable (vés a espai no et pique un lluç!). Tenim el cas paradigmàtic del president dels empresaris espanyols, el tal Díaz Ferran, d’Air Comet. O no és paradigmàtic?
Són els empresaris espanyols, com ha quedat clar amb la crisi que patim, una colla de deshonrats, estafadors, corruptes, paràsits, gentussa que només busca el benefici ràpid i fàcil, que considera els treballadors menys que persones i ens voldrien esclaus, treballant de sol a sol, mentre ells es rasquen la panxa al sol. Sí, voldrien que el món fóra un ou per a beure-se’l d'un xuplit.
Que uns deshonrats, paparres de la societat, pretenguen erigir-se en exemple d’esforç i responsabilitat, ja són penques. Ell s’ho lloava, però no s’ho llavava; i pudia.
Com es nota que l'Adolfito aquest ha tingut més de 3 milions d'euros en pèrdues l'any 2009. Segur que quan els guanyaba a cabassos no feia també responsables els seus treballadors. Jo vaig treballar de cambrer en un baret de mala mort on "l'amo" també ens tiraba la culpa quan un dissabte no s'omplien totes les taules. I és que a Espanya tanmateix fa lo gran que siga l'empresa, tots els empresaris són igual de burros. I+D??, això no saben ni com s'escriu. L'única manera que coneixen de ser competititus és a base de donar pel cul als treballadors. Xé, igualet, igualet que al segle XVIII.
Això que ha dit el bandarra aquest dels treballadors no serà veritat, però el que si que som la gent en general és una colla de desmemoriats: aquest senyor es mereix que només li comprin els seus productes els que l'han estat aplaudint.
A un altre país els empresaris s'estan molt de ni que sembli que mig insinuen un insult cap a un determinat col·lectiu per por a boicots; per aquestes terres i les del costat, en canvi, sembla no importar-los gaire insultar als seus potencials clients.... senyal que aquests clients s'ho deixen fer. Jo el que tinc clar és que els meus diners, per poc que pugui, no aniran a parar a les seves mans.
Josep (Benaguasil) |
divendres, 5 de febrer de 2010 | 08:50h
Els seus potencials clients som també treballadors. El que passa és que els treballadors hem perdut la consciència de classe obrera. Com que tots volem aparençar (aquesta paraula és la clau de la societat moderna) ser classe mitja alta fem com que no ens afecten aquestes cosses. Com diu La Gossa Sorda a la seva cançò "Garrot":
"De sinistre laboral a benefici patronal hi ha un pas, ja ho saps i torna la fam a visitar-te. I esperes que la merda no t'arribe dalt del coll, però no és qüestió de sort".
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
Jo vaig treballar de cambrer en un baret de mala mort on "l'amo" també ens tiraba la culpa quan un dissabte no s'omplien totes les taules.
I és que a Espanya tanmateix fa lo gran que siga l'empresa, tots els empresaris són igual de burros. I+D??, això no saben ni com s'escriu. L'única manera que coneixen de ser competititus és a base de donar pel cul als treballadors. Xé, igualet, igualet que al segle XVIII.
A un altre país els empresaris s'estan molt de ni que sembli que mig insinuen un insult cap a un determinat col·lectiu per por a boicots; per aquestes terres i les del costat, en canvi, sembla no importar-los gaire insultar als seus potencials clients.... senyal que aquests clients s'ho deixen fer. Jo el que tinc clar és que els meus diners, per poc que pugui, no aniran a parar a les seves mans.
Com diu La Gossa Sorda a la seva cançò "Garrot":
"De sinistre laboral a benefici patronal
hi ha un pas, ja ho saps
i torna la fam a visitar-te.
I esperes que la merda no t'arribe dalt del coll,
però no és qüestió de sort".