carme.laura |
dilluns, 8 de febrer de 2010 | 09:07h
Garry Kasparov ha dit que el nombre de moviments possibles al joc d'escacs és
10120.
Ha quedat estabornida. Una xifra inabastable, com el nombre d'estrelles al cel o el d'àtoms del creat o el dels grans de sorra de tots els mars o com la quantitat de grans de blat que dipositats a les caselles del tauler de joc el savi Sessa demanà humilment al rajà.
El pare era un gran jugador d'escacs, l'oncle un campió de fama de resolució de problemes. El pare n'ensenyà la nena i el germà, era un joc dels dies de vacances d'estiu, ella no era ni constant ni pacient, la pressa era la seva enemiga i sovint perdia la partida, "escac i mat!", la paraula temuda, el moment final. Però se sentia atreta per l'estratègia i les opcions obertes del joc sistèmic.
Li agradava jugar amb les peces; la reina, el rei, els alfils, els cavalls, les torres i els peons es convertien en protagonistes i intèrprets d'històries fantàstiques; la capsa de fusta era un castell i la tapa una porta llevadissa. Històries extraordinàries de cavallers i soldats, d'exèrcits enemics, de torres de guaita des d'on els soldats escudrinyaven l'horitzó. Tot era màgia, els alfils eren els elefants, pesats i lents que es transformaven en alquimistes astuts que elaboraven beuratges en els didals daurats, l'hule de la taula del menjador es convertia en un verd paisatge, les rajoles del terra en un desert o un poble de cases de parets i sostres de teules blanques i negres, fitxes del dòmino...
Històries de batalles incruentes, amors de reines mores i pàl·lids cavallers. Una tarda qualsevulla d'estiu.
I ha dit també Kasparov, el gran mestre, que ara uns mestres joves juguen a escacs a l'estil de les màquines mentre d'altres s'han convertit en magnífics jugadors de pòquer, un joc força més lucratiu...
A ella li agrada jugar a cartes per la barreja d'atzar, càlcul i intuïció però del joc d'escacs aprengué a estimar l'estratègia i l'emoció del moviment sistèmic sempre diferent.
Històries de batalles incruentes, amors de reines mores i pàl·lids cavallers. Una tarda qualsevulla d'estiu.
I ha dit també Kasparov, el gran mestre, que ara uns mestres joves juguen a escacs a l'estil de les màquines mentre d'altres s'han convertit en magnífics jugadors de pòquer, un joc força més lucratiu...
A ella li agrada jugar a cartes per la barreja d'atzar, càlcul i intuïció però del joc d'escacs aprengué a estimar l'estratègia i l'emoció del moviment sistèmic sempre diferent.
A mi m'ha agradat sempre els escacs. Durant un temps vaig estar federat i tot. A les cartes no he sabut jugar mai. Bé, ningú no m'ha ensenyat...