joangrau |
divendres, 5 de febrer de 2010 | 00:49h
Per afrontar l'atur ajornen l'edat de jubilació. Quan més ajornin la jubilació més gent hi haurà al mercat de treball, i quant més gent hi hagi al mercat de treball més atur hi haurà. (?) I quan més atur hi hagi, menys gent hi haurà cotitzant i més gent hi haurà cobrant. (?)
I quanta més gent hi hagi cobrant, més hauran d'ajornar la jubilació, amb la qual cosa, hi haurà més gent a l'atur... (?) Voleu dir que no ens estan prenent el pel?
Ens prenen el pèl. amb un Estat que és un pou sense fons cada vegada més imparable.
Anònim |
divendres, 5 de febrer de 2010 | 08:56h
L'Estat és un pou sense fons imparable, on cada vegada necessita més recurs de l'economia del país, fins fer-la rebentar com sangonereta.
I que una de les poques sortides que li resten siga treure els fons de la jubilació a banda d'escurar les butxaques a tothom fins ofegar l'activitat econòmica i veure com cada vegada més gent té la necessitat de plegar i restar aturats per salvar les despeses cada vegada imparables, abussives i espoliadores de l'Estat?
Tot un autèntic cercle viciós, com el peix que es menja la cúa.
A més a més alguns jubilats com els prejubilitats, també es podrien considerar-se com aturats forçats.
Amb l'actual desequilibri de l'activitat econòmica incentivat per les polítiques de l'Estat estàn provocant alhora la necessitat obligada de cada vegada més gent de plegar i deixar que cada vegada més gent reste aturada.
La paradoxa de les subvencions amb els fons de cohesió i convergència al desenvolupament de la Unió Europea.
Anònim |
divendres, 5 de febrer de 2010 | 13:16h
L'Estat espanyol ha aprofitat el fons de cohesió i convergència al desenvolupament europeus per inflar les despeses de l'Estat adhúc amb les empreses de serveis públics.
A la vegada que s'ha creat una forta dependència econòmica de les despeses públiques s'ha desenvolupat polítiques favorables a l'economia especulativa de forma indirecta amb la concentració de les inversions inmobiliaries i el turisme, que han inflant i desequilibrt encara més l'activitat econòmica i va minant i ofegant les possibilitat de desenvolupament econòmic equilibrat i sostenible.
I si les subvencions i els fons de cohesió i desenvolupament en mans d'un Estat europeu desenvolupat pot tindre incidències negatives sobre el conjut del desenvolupament equilibrat de l'activitat econòmica i de les despeses públiques, hom es pot preguntar que pot passar amb l'ajuda al desenvolupament amb les economies a Estats tercermundistes.
La paradoxa dels fons de cohesió i convergència econòmica europeus.
Anònim |
dissabte, 6 de febrer de 2010 | 08:01h
És paradoxal que els fons de cohesió europeus que ha rebut l'Estat espanyol, hagen servit per engreixar l'Estat i les empreses que esdevenen de serveis públics i l'economia especulativa de l'Estat i ofegar el desenvolupament d'una activitat econòmica equilibrada i sostenible.
Subvencions de la Unió Europea utilitzades per a crear majors desequilibris.
Anònim |
dissabte, 6 de febrer de 2010 | 08:10h
El mal ús de les subvencions invertits en engreixar l'Estat i obra pública de forma improductiva, afavorir l'economia especulativa d'acumulació i concentració de capitals i l'inversió inmobiliaria i turística amb total desmesura i desproporció.
I voler-ho arreglar amb l'exaltació nacional espanyolista dels Fenando Alonso de torn.
Ara no resta més remei que tirar mà de les jubilacions i després de l'Estat social del benestar. Per que le mal pegat corrector de devaluar la pesseta amb l'actual marc de maastric del euro, ja no és possible confirmar la realitat de que som més pobres gràcies a l'economia subvencionada per Europa.
Antuvi hi havia un instrument per que era un pedaç mal posat al desficaci continuat de les polítiques d'Estat, que era devaluar la pesseta, considerat com un mal menor.
Ara per a fer això mentre sigam al sistema monetari europeu del euro, no resta ni un pedaç mal posat al desficaci de les polítques d'Estat.
I que una de les poques sortides que li resten siga treure els fons de la jubilació a banda d'escurar les butxaques a tothom fins ofegar l'activitat econòmica i veure com cada vegada més gent té la necessitat de plegar i restar aturats per salvar les despeses cada vegada imparables, abussives i espoliadores de l'Estat?
Tot un autèntic cercle viciós, com el peix que es menja la cúa.
A més a més alguns jubilats com els prejubilitats, també es podrien considerar-se com aturats forçats.
L'Estat espanyol ha aprofitat el fons de cohesió i convergència al desenvolupament europeus per inflar les despeses de l'Estat adhúc amb les empreses de serveis públics.
A la vegada que s'ha creat una forta dependència econòmica de les despeses públiques s'ha desenvolupat polítiques favorables a l'economia especulativa de forma indirecta amb la concentració de les inversions inmobiliaries i el turisme, que han inflant i desequilibrt encara més l'activitat econòmica i va minant i ofegant les possibilitat de desenvolupament econòmic equilibrat i sostenible.
I si les subvencions i els fons de cohesió i desenvolupament en mans d'un Estat europeu desenvolupat pot tindre incidències negatives sobre el conjut del desenvolupament equilibrat de l'activitat econòmica i de les despeses públiques, hom es pot preguntar que pot passar amb l'ajuda al desenvolupament amb les economies a Estats tercermundistes.
El mal ús de les subvencions invertits en engreixar l'Estat i obra pública de forma improductiva, afavorir l'economia especulativa d'acumulació i concentració de capitals i l'inversió inmobiliaria i turística amb total desmesura i desproporció.
I voler-ho arreglar amb l'exaltació nacional espanyolista dels Fenando Alonso de torn.
Ara no resta més remei que tirar mà de les jubilacions i després de l'Estat social del benestar. Per que le mal pegat corrector de devaluar la pesseta amb l'actual marc de maastric del euro, ja no és possible confirmar la realitat de que som més pobres gràcies a l'economia subvencionada per Europa.
Pa per avui, més fam per demà.
Antuvi hi havia un instrument per que era un pedaç mal posat al desficaci continuat de les polítiques d'Estat, que era devaluar la pesseta, considerat com un mal menor.
Ara per a fer això mentre sigam al sistema monetari europeu del euro, no resta ni un pedaç mal posat al desficaci de les polítques d'Estat.