Tampoc vaig a descobrir avui la pólvora negra però ho deixo escrit per si algú veu que la cosa va per aquí. Ja em perdonaràs un lleuger sarcasme però només em va faltar sentir alguns fragments del programa que van fer ahir a TV3 sobre el tema.
No està la cosa gens clara.
Ningú no vol el cementiri de residus nuclears a prop de casa.
Alguns ajuntaments s’han ofert voluntaris perquè cada any tindran uns
importants pagaments. Els pobles veïns, però,
i els polítics en general els han dit de tot perquè ningú no vol tenir a
prop de casa un cementiri d’aquests, i més sabent que seran residus actius
durant 482.000 anys.
Se sap que aquests cementiris, com els abocadors i les plantes de
compostatge són necessaris, però ningú no els vol veure ni de lluny.
“Fora
abocadors de la comarca” deia una pancarta, “cementiris nuclears ni a Catalunya
ni enlloc” una penya d’innocents facebookistes.
No té el problema una fàcil solució.
Tal i com va la cosa, crec que acabaran fent una reunió del G-8 o del
G-20 i, amb els permisos de qui faci falta, en un lloc desèrtic o semi
abandonat, com el Sahara o el Darfur, en alguna regió hiper pobra de l’India,
en alguna regió desesperada de la immensa Xina, en algun règim de barruts com
Rússia o l’Aràbia Saudita o en una fosca selva d’algun país emergent, construiran
un macro-mega-híper cementiri internacional.
Les cases regnants, els màxims dirigents del partit i els seus cunyats,
amb els diners que els abocaran anualment, viuran a Montecarlo o a Miami i no
passarà res més.
I com que les instal·lacions són subterrànies, igual va i a la part de
dalt fan un macro-mega-híper abocador
internacional i així, de pas, els aborígens que ho necessitin es poden
buscar una mica la vida.
No li veig molta més sortida al tema.
Problemes. Doncs, pel que sembla, transportar un kg de material a l'espai te un cost aproximat d'uns 10.000€. Per tant, si una una sola central nuclear produeix entre 25 i 30 tones de material radioctiu a l'any, la factura de l'operació pujaria entre 250 i 300 milions euros (50.000 milions de pessetes). Si fa o no fa, el pressupost del departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat.
De retruc, el preu del kw d'energia electrica es multiplicaria, almenys, per 10.
També pot passar que algun xiribongo obligi evitar alguna zona ZEPA de la superficie solar. La precisió requerida duplicaria o triplicaria el cost i els repercutits.
Total, això de l'energia nuclear, seguretat inclosa, si es vol fer bé, és una ruïna. O potser és que no s'hi ha investigat i innovat prou. Aprofitant la por general, a veure si s'animarà alguna farmaceutica i inventa alguna vacuna que eviti la ionització de les molecules.
En fi, a mi el que realment em fa por és l'opacitat que envolta la gestió d'aquesta energia.
Paciència sobretot.