2) La “Masia” del sobiranisme: L’emergència d’una nova fornada de quadres polítics que treballen per la independència amb una extraordinària capacitat organitzativa és un dels fets més rellevants dels darrers mesos. Són persones que tenen llocs d’alta responsabilitat en empreses i despatxos professionals, acostumats a organitzar equips humans amplis. Aquesta nova onada de militants es troba a Reagrupament i també en l’organització de les Consultes Populars de les nostres ciutats. Representen la “Masia”, el planter del que emergeixen els membres del “dream team” que ens ha de portar a guanyar la lliga de la independència. Com els homes que dirigeix Guardiola, apleguen dues qualitats que rarament van juntes: preparació amb abnegació. I les lligues es guanyen al camp, no als despatxos.

3) La falta de comunicació entre la Junta Directiva i el conjunt de l'organització va ser un dels laments més repetits a la trobada de Sant Boi. Ha de fluir la informació i, sobretot, el contacte personal dels que conformen la columna vertebral de l'associació. Aquest és el paper del “Consells Nacionals” en les organitzacions polítiques. En aquests és més important la coneixença de la resta dels responsables comarcals que les mateixes votacions. Esdevenen “l'àgora” que reflecteix l'opinió pública de l'organització. Aquest era el sentit de l'esmena als Estatuts que vaig presentar i que proposava la creació d'un Consell, consultiu, format per la reunió de tots els membres de les Coordinadores Comarcals. Tot i que no es va aprovar no hi ha res als Estatuts que impedeixi convocar reunions bimensuals de la Junta Directiva amb el conjunt dels membres de la Coordinadores Comarcals. De fet el President de Reagrupament ja ha convocat aquesta setmana una trobada amb els coordinadors comarcals. Un dels efectes d'aquestes trobades institucionalitzades és evitar, de manera natural, que el responsable d'organització pugui aïllar la resta de la Junta del conjunt de l'organització. També de manera natural la trobada bimensual obligaria a l'anàlisi política de l'entorn i de l'evolució del conjunt de l'associació. La manca d'anàlisi política i de debat és un altre dels dèficits de funcionament de Reagrupament des de l'Assemblea constituent.

4) Transversalitat i divergència: Reagrupament com associació, i amb els Estatuts a que obliga la legislació vigent, té una contradicció intrínseca. Vol aplegar persones amb diferent bagatge ideològic al voltant de l'objectiu de la independència i la regeneració democràtica. Aquests orígens diversos impliquen diferències i exigeixen debat. Però no hi ha cap òrgan estatutari on poder debatre aquestes diferències. Perquè només hi ha òrgans executius, començant per la Junta Directiva, que no és una instància deliberativa. És just que s'hi exigeixi la coherència dels comitès executius. Però no es pot convertir la divergència en dissidència, ni imputar treball fraccional. Sense mecanismes per conduir les diferències estem abocat de manera fatal a les crisis periòdiques. En l'esquema actual, quan es produeixin diferències dins una Junta Directiva, la majoria hauria de separar la minoria de les responsabilitats executives i situar-la com a vocals, abans que exigir la dimissió d'un càrrec per al que han estat elegits per l'Assemblea general.

5) “Els mitjans contenen les finalitats com la llavor conté l'arbre”. Gandhi va pronunciar aquesta frase en defensa de la resistència passiva contra l'Imperi Britànic, enfront de la lluita armada que defensaven els grups musulmans. Les finalitats no justifiquen els mitjans. L'evolució del Pakistan cap a la dictadura i de l'Índia convertida en la democràcia més gran del món és la prova de que tenia raó. El respecte profund als procediments són el fonament de la democràcia.

L'experiència de les pràctiques sectàries i de control d'altres partits ha creat uns anticossos molt forts dins de Reagrupament davant els comportaments que els insinuen. Però l'única defensa de la democràcia autèntica és l'aplicació de la lletra i l'esperit de les normes. Venen unes setmanes decisives en les que cal decidir la manera d'escollir els candidats a les properes eleccions.