VilaWeb.cat
Ramon Erra | dijous, 4 de febrer de 2010 | 10:44h

No arriba als 130 metres de llarg (i en fa poc més de tres d'amplada), però és un carrer important. Al número 2 hi ha la llibreria Quera, la dels mapes Alpina (un lloc d'honor en la geografia sentimental de molta gent). En aquest carrer, no recordo el número, hi va viure Àngel Guimerà. Hi ha la Sala Parés, la granja La Pallaresa, també la Dulcinea. Segons l'escriptor de Perpinyà, Joan-LLuís LLuís, al número 17 hi ha una botiga on venen paraigües...no n'estic segur...


Ho hauria de comprovar això dels paraigües. Però és igual. Després de llegir Xocolata desfeta, exercicis d'espill (La Magrana) crec fermament que al número 17 del carrer de Petritxol hi ha d'haver paraigües a la venda. Segurament només algú educat a França (mal ens pesi) com el Joan-Lluís Lluís i al mateix temps escriptor en la llengua de Màrius Serra (els empelts sempre solen donar bons fruits), només algú com ell, deia, podia proposar-se un llibre com el que comentem: un conte curt del qual se'n fan 123 variacions. El resultat és el plaer del joc lingüístic, la màgia, la plasticitat de la llengua, l'absurd (i l'humor que en resulta), el sarcasme, la ironia, la paròdia, l'homenatge. Si sempre que sento anomenar l'estació de St. Lazare de París em ve al cap aquell home del bus i el botó del seu abric, dels inoblidables exercicis d'estil de Raymond Queneau, a partir d'ara, quan senti Petritxol, em vindrà al cap aquella noia de Cassà de la Selva, davant la botiga de paraigües. I un somriure s'em dibuixarà a la cara. N'estic segur.
Comentaris: 6
  • No és el primer
    Carles | dilluns, 15 de febrer de 2010 | 18:56h
    Lluís no és el primer que es proposa emular Queneau en la nostra llengua. Amb més modèstia potser, ja ho va fer Vicent Marçà en Quaranta-sis contes i un gelat. N'he parlat a http://elsexilis.blogspot.com/
  • origen
    Florenci | dimarts, 9 de febrer de 2010 | 19:21h
    El dubte sobre la botiga de paraigües es pot estendre a l'origen del nom "Petritxol". Segons la web de l'ajuntament de Barcelona, pot tenir tres explicacions possibles:

    -Nom
    corrupció de pedritxol donat pel fet que el carrer interrompia el pas
    dels carruatges -no dels vianants- mitjançant un pedrís o pedritxol a
    l'entrada.

    -Segons altres fonts, nom d'una família catalana propietària
    de terrenys o cases del carrer.

    -I segons algú altre, nom adulteració de
    portitxol, mot equivalent a portalet o pòrtic petit. El nom de "carrer
    del Pedrixol" és documentat ja l'any 1340 i també el 1352
  • Una meravella de carrer...
    AnnaPortell | dijous, 4 de febrer de 2010 | 16:44h
    El carrer Petritxol... Però, ara no recordo la botiga de paraigües... Davant de la Parés hi ha un altre sala d'art, una de mobles, una llibreria impremta... Una de roba de cotó, una d'arracades i penjolls, les granges que dius, la llibreria Quera, una d'accessoris per roba... Intento recordar... Hi ha una botiga de material artístic a l'altre banda... Però la dels paraigües! Vols dir que no fa molts anys d'això? Ho aniré a mirar!
    Salutacions!
    Mortadel.la
    Un apunt entranyable...

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Març 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats