Avui es compleix una important efemèride; un excels personatge va néixer un dia 3 de febrer de fa molts, molts anys… Jo. Com que no sabia com mortificar-me, he optat per la flagel·lació en solitari, que darrerament s’està imposant entre alguns personatges de la colla. El Via Crucis escollit ha estat el suplici del Tagamanent. Sabia per anteriors protagonistes que m’esperava un ritual, on les cames sembla que tinguin que rebentar i el cor sortí de la seva ubicació natural dins la caixa toràcica, però no he dubtat ni un moment, aquesta era la meva penitencia.
Sobre l’una del migdia he sortit de
Granollers, direcció Aiguafreda, cap complicació, em planto ràpidament a
l’accés a la flamant pista asfaltada que mena al Bellver. Pràcticament
des de el trencall s’enfila sense compassió, es succeeixen rampes
infernals, adobades amb alguna recta infinita. Desprès de patir una
estona he arribat fins al Bellver, sense veure cap anima, quina sort
gaudir d’aquests espais entre setmana..... Unes gominoles i cap a vall
que fa baixada i m’esperen a Mataró. Sincerament, reconec que la meva
experiència sobre el negre i brut asfalt, no es molt amplia però he de
dir que aquesta rampa, es la mes dura que he fet fins al dia d’avui.
Ara que entrem en temps de Quaresma, seria un bon moment per pensar en
una jornada de penitencia conjunta. Que us sembla?
Per Andreu Calvó
