Ahir a la tarda, a les 19:41 hores, va néixer l’Elna Bassaganya i Solà. El part va ser bastant menys contundent i menys dur que el del seu germà, en Miró, just fa tres anys i un mes. Repetir l’emoció del naixement d’un teu fill, si tot va com tenim programat, en serà la darrera vegada. El regust d’aquesta emoció i la ploranera que et surt de dins, de l’interior, difícilment és repetible amb gaire res més. El part ha estat a l’Hospital de Campdevànol, l’hospital comarcal del Ripollès, des d’on escric aquest post i hem passat la nit amb relativa tranquil·litat. Al no ser cesària, diuen que l’Helena es recuperarà més ràpid, tant de bo. És un tòpic, però amb això de parir, la diferència de l’igualtat és evident, i si he de ser sincer, no ho envejo. Estic content perquè he aguantat tot el part amb ella, sense caure rodó, i he pogut tallar el cordó. Amb en Miró, per les complicacions, no ho vaig poder fer. Res, molta felicitat i salut a aquesta nova persona, l’Elna. Que pugui veure un país just, pròsper i lliure ben aviat.
Ps: Per cert, ahir al vespre em va trucar un dels meus jefes, el Conseller Jordi Ausàs, li vaig dir que finalment no hem canviat el nom previst d’Elna pel de Vegueria.... pel canto d’un duro...
Veig certa mala hòst.. en no valorar suficientment els meus atributs físics... bé no t'ho tindré en compte. Per cert, cap dels tres fills tampoc, per sort per ells, no s'assemblen a tu.
Enhorabona Carles! Felicitacions de tota la setena per aquesta xiqueta tan bonica que heu tingut. A veure quan ens la presentes i la podem saludar. Ara, jo no veia malament el canvi de nom...
bMoltes gràcies Vicent i tota la setena del departament. Com et pots imaginar vam descartar el tema de nom, perquè no teníem clar la denominació Vegueria de les Abadesses, Vegueria de l'alt curs del Ter... va ser només per això...
Moltíssimes felicitats, Carles!!! A tu, a l'Helena, i especialment a l'Elna.
I bé, no gosava fer la broma, però ja que tu en parles al final del post: un part força més plàcid que el de la llei de vegueries. Que sigueu molt feliços!!!
Moltes gràcies Josep. Espero que no em surtin massa corredors de cros com els teus... Del tema vegueries, capítol a part, pensa que en aquest cas a la família tampoc hem decidit la capitalitat..
Quanta sapiença, amb tant poques paraules. Homenatge a totes aqueslles persones del segle passat "que no sabien de lletra" però que tenien més lletra que ningú.
Esperem veure-us aviat a casa.
Una abraçada,
Salva,
no en passem, que no tingueu gust no vol dir que no s'assembli amb alguna cosa a mi.
Una abraçada company,
Així ja en sou quatre, fa goig no?
Una abraçada
gràcies i una abraçada igualment,
I bé, no gosava fer la broma, però ja que tu en parles al final del post: un part força més plàcid que el de la llei de vegueries. Que sigueu molt feliços!!!
De nou, gràcies.