Un altre patafi del govern de Rodríguez Zapatero en matèria molt sensible: les pensions. Envia a Europa un Programa d’Estabilitat pel període 2009-
En el document, es proposava ampliar a 25 anys el període (avui 15 anys) per calcular les pensions de jubilació.
L’estat espanyol està en una situació econòmica molt delicada. El dèficit públic s’ha disparat i els criteris de Maastricht han estat àmpliament violentats.
Apressat per la situació financera, el Govern espanyol mira d’enviar missatges de confiança a les institucions europees i a les financeres de més pes. Estan en joc milers de milions d’euros.
És en aquest context, que es presenta el Programa d’estabilitat a Brusel·les. Un cop conegut, s’aixequen tota mena de reaccions contràries a la proposta d’allargament del còmput de càlcul de les pensions que s’hi conté, tant per la forma (opacitat, improvisació...) com pel fons, en comportar una disminució substancial de les pensions mitjanes.
Seguint el que és habitual en aquest Govern, la solució per evitar un altre conflicte davant l’opinió pública ha estat retirar la proposta, al·legant que era una simulació o un exemple. Excuses de mal pagador.
Qualsevol cosa menys afrontar amb rigor un problema ben seriós. Més descrèdit per Espanya que passa per ser una país de pandereta, la qual cosa no em preocuparia massa si no fos que s’hi inclou Catalunya, que ja va faltada de prestigi darrerament.
El que havia de ser una mesura per donar confiança als mercats ha acabat produint l’efecte contrari.
El govern espanyol és un risc per a Espanya. No m’estranya que un socialista de pes, el President de Castella-La Manxa, reclami un canvi de govern.
El problema no és el govern, és el seu President, que pateix de frivolitat congènita i incompetència còsmica.
La generació que és al coll de botella de la franja més ampla del rombo de la demogràfia poblacional no piramidal ha tengut que pagar la jubilació de la postguerra i fer-se plans de jubilació privada sota l'amenaça del rombo.
I ara tindra que pagar les conseqüències de la crisi financera que han generat entre altres els propis fons de pensions desòrbitats amb una economia -bancs i joventut- que no podrà estar predisposada a soportar la càrrega de les seves despeses de jubilació sense ratllar el colapse econòmic sense una racionalitat econòmica sectorial.