AnnaPortell |
dijous, 4 de febrer de 2010 | 10:35h
CUBA
I,
CUBA.
PORTEM UNS DIES QUE TOT ÉS CUBA.
Ella me entregó su cuerpoooo... en una noche cualquieraaa, luego abandonó mi puertooooo, como un barco de veeeeeela, ella me detuvo el almaaa, un reloj sin manecillaaas, de repente estaba solooo, cuando aaamaneciaaaa, todo se cambió esa nocheeee, hasta el color de las estrellaaas, toooodo fué tan diferenteeeeeee, por ellaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, por qué te fuuuiiiiiiiiiiiiiiiiiiiisteeee (socio pero búscala!) y no dejaste huellas, me vuelvo triiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiste, no encuentro tu siluetaaaa, desde la noche aqueeeeeeeeeeeeeeeeellaaaaaaa (...)
Canto mentre acabo de fer maletes. Pels qui ens fa basca volar, amb alguna cosa ens hem de distreure. Vaig a seguir. La cançó està molt bé, però el vídeo, una cutrada...
tengo una importante huella de mi historia familiar...el "Jardin Casa
Fraga" que regentaba mi tío abuelo: una finca situada en la Avda. Carlos
III (ahora de la Independencia) en su cruce con la Avda. Zapata.
Allí, en otros tiempos, las flores y plantas exóticas se mezclaban con
la alegría y el glamour en las fiestas y reuniones...los viajes de
vacaciones (a Galicia, si podía, todos los años) y siempre reinando el
espíritu solidario y ayudando a cualquiera que se lo pidiera...fuera de
donde fuera.
AnnaPortell |
divendres, 5 de febrer de 2010 | 12:47h
la huella, Núria! Te la mandaré. Ahora mismo anoto la dirección. A ver si tenemos suerte. Qué bonitos són estos recuerdos, ¿verdad?). Entra morriña pero de la dulce, Núria. Cuando te entre, escucha la canción. Petonet i gràcies!
AnnaPortell |
dijous, 4 de febrer de 2010 | 22:42h
Prefiero el invierno mesetario! Quizá sea por el transporte... De manteneros informados, no lo sé. Depende del señor Mortadel.lo. Quiere llevarse el portátil. Veremos... Será sorpresa. Muchísimas grácias. Espero, eso, que sea un viaje feliz.
AnnaPortell |
dijous, 4 de febrer de 2010 | 22:35h
serà la de l'avió. Aquesta segur que la podràs llegir (espero que no sigui a la premsa). Abraçades i petons, Carme. El Fanalet m'ha dit que diumenge no anirà a treballar. Fa molt ben fet d'acompanyar-me...
que el nostre admiradíssim Bebo Valdés, és de Cuba, encara que visqui a Suècia o Noruega des de fa mil milions d'anys (quan en Fraga era pre-puber em penso). Podreu escoltar jazz-latino, beure rom cubà de debó, fumar habans de veritat, tastar l'autèntic i genuí arròs a la cubana, i per sentir-vos com a casa..... En algún lloc deuen cantar havaneres, no? Si no és així, aprofiteu per ensenyar-los "La bella Lola", cauran de cul a terra d'avorriment ;-D
Alerta amb els cubans, que son uns "zalameros" de por. Així que "al loro, que no me los embauquen" que sou molt bona gent i tendiu a anar amb un ciri a la ma a cals Mortadel·los. Aquesta vegada en canvi, toca el roc a la faixa, jejejeje.
Pel que jo se, allà es porta la supervivència a tot pasto!!!
Tenint en compte tot això, solament us queda passar-ho tan bé com pugueu, i gaudir i aprendre de l'experiència!!! Que quan torneu has de tenir tota una col·lecció d'aquells teus: "neeen, quiiiiina gràcia!!!"
AnnaPortell |
dijous, 4 de febrer de 2010 | 22:31h
sembla que em coneguis de fa dos dies! El rom, jo? Arròs a la cubana? (no m'ha agradat mai...) Fumar havans? (primets i petits, encara). Te'ls duré per tu. Si? Això que dius de la supervivència és cert. Anirem amb compte. Tens raó quan dius "neeen, quiiiiina gràcia!!!". Tremendament encertat, eeeh? Ara ja en sóm dos que ho fem: la Keroro! Ho diu igual. Cuida't molt. Petons a dojo....
AnnaPortell |
dijous, 4 de febrer de 2010 | 13:18h
"Tô't vui" està escrit en el teu idioma, oi? De Birmània, vull dir... Tu que has viatjat tant... Em fas una enveja. Sempre ho he dit, no hi ha res com una dona de món (com tuuuuuuu!). No sé com t'ho fas amb els avions, filla. Ho penso cada cop que marxes. Gràcies!
AnnaPortell |
dijous, 4 de febrer de 2010 | 13:26h
Que boníssim!!!! He! L'altre dia parlàvem d'ell a casa. Ens preguntàvem si Gurrutxaga havia mort. Avui ho miraré. Els vaig veure en directa un any a Manlleu. Era una nena! Que fort... M'encantaven. M'ha fet una alegria... El vídeo és auténtic! Gràcies, Meroñet.
montserratqp |
dijous, 4 de febrer de 2010 | 11:28h
Doncs a mi, Mortadel.la, em fas una enveja que ni t´ho pots imaginar. I si només en pujar a l´avió saboreges un Penedès fresquet o un Somontano deliciós...potser t´ajuda a passar les hores a dalt del cel. Bon viatge, afortunada!
AnnaPortell |
dijous, 4 de febrer de 2010 | 13:31h
Et plego dins la maleta. Un Somontano. En demanaré tres copes. Sortiré de l'avió cantant la Parrala. Et prometo que m'és igual sortir borratxa. De fet, no sé si pujar-hi col.locada. Ja veus!
Bona nit.
A Cubaaaa!! :o) Res...que ho disfruteu!! Segur que n´arroplegaràs un grapat d´experiències i inspiració... Un petonàsss ben gros!
Fins aviat, guapis...
Tu aprofita aquests dies, eh? Ja m'entens.
Petons Ric.
Portat bé, eh?
Records per tots.
Fraga" que regentaba mi tío abuelo: una finca situada en la Avda. Carlos
III (ahora de la Independencia) en su cruce con la Avda. Zapata.
Allí, en otros tiempos, las flores y plantas exóticas se mezclaban con
la alegría y el glamour en las fiestas y reuniones...los viajes de
vacaciones (a Galicia, si podía, todos los años) y siempre reinando el
espíritu solidario y ayudando a cualquiera que se lo pidiera...fuera de
donde fuera.
Me invade la morriña...
Bonita canción Anna.
Un petó i bon viatge!
Cuando te entre, escucha la canción.
Petonet i gràcies!
Això del gua-gua miraré de saber com va.
Bromas a parte, espero que pases unos días espléndidos y que nos mantengas al día, si es posible, desde tu blog.
Feliz viaje!!!
De manteneros informados, no lo sé. Depende del señor Mortadel.lo. Quiere llevarse el portátil. Veremos...
Será sorpresa.
Muchísimas grácias. Espero, eso, que sea un viaje feliz.
Abraçades i petons, Carme.
El Fanalet m'ha dit que diumenge no anirà a treballar. Fa molt ben fet d'acompanyar-me...
Alerta amb els cubans, que son uns "zalameros" de por. Així que "al loro, que no me los embauquen" que sou molt bona gent i tendiu a anar amb un ciri a la ma a cals Mortadel·los. Aquesta vegada en canvi, toca el roc a la faixa, jejejeje.
Pel que jo se, allà es porta la supervivència a tot pasto!!!
Tenint en compte tot això, solament us queda passar-ho tan bé com pugueu, i gaudir i aprendre de l'experiència!!!
Que quan torneu has de tenir tota una col·lecció d'aquells teus: "neeen, quiiiiina gràcia!!!"
Això que dius de la supervivència és cert. Anirem amb compte.
Tens raó quan dius "neeen, quiiiiina gràcia!!!". Tremendament encertat, eeeh? Ara ja en sóm dos que ho fem: la Keroro! Ho diu igual.
Cuida't molt.
Petons a dojo....
Tu que has viatjat tant... Em fas una enveja. Sempre ho he dit, no hi ha res com una dona de món (com tuuuuuuu!). No sé com t'ho fas amb els avions, filla. Ho penso cada cop que marxes.
Gràcies!
Bona tarda.
Tens un valor...
Un tema festiu, joiós, de bon veure i escoltar, de quan érem barbamecs...
http://www.youtube.com/watch?v=979ZPxS3gTA
Pere
Està viu!
Els vaig veure en directa un any a Manlleu. Era una nena! Que fort...
M'encantaven.
M'ha fet una alegria... El vídeo és auténtic!
Gràcies, Meroñet.
I si te'n vas a Cuba, si vols, faig de "porteadora de maletas"...:)
No tardis ni un minut.
Llàstima que diumenge he de treballar! Que si no...voy pá llá!