jpinyol |
dijous, 4 de febrer de 2010 | 14:17h
Diners, maleïts diners que ho empastifen tot. Abominables diners que fan que els homes siguin capaços de tot. De reclamar cementiris nuclears aquí i arreu, i també de matar. Diners que maten. Fastigosos diners!L’any 2003 una parella de joves d’Alabama (Estats Units), el Daniel i la Tina Watson, que només feia onze dies que s’havien casat, van fer el viatge de lluna de mel cap al nord-est d’Austràlia, en una zona paradisíaca ideal per a la pràctica del submarinisme, un esport que, a diferència de la Tina, dominava a la perfecció el Daniel.
Trossos de mar color turquesa, extensions gegantines de corall als seus peus, el millor equip per bussejar i, per endavant, tota la vida per fer-ho. Però la Tina, de vint-i-sis anys, va morir en aquella primera immersió a quinze metres de profunditat, segons va semblar en un primer moment, com a conseqüència de la seva inexperiència en el submarinisme. Però resulta que...
abans que el Daniel donés l’avís de l’accident, van fer una fotografia
del fons marí i a continuació un instructor de busseig va recollir el
cos de la Tina, el va dipositar en una barca i va provar de revifar-la,
sense cap èxit. Una vegada morta, van comprovar que la noia no havia
pres ni drogues ni alcohol ni havia patit cap problema físic i, a més,
les seves bombones d’oxigen estaven gairebé plenes. Pel que fa al
Daniel va anar a trobar un bot que es trobava a noranta metres i,
segons els testimonis, no va mostrar-se gens preocupat per l’incident.
Dies després del funeral, i ja a Alabama, el Daniel es va continuar
comportant de forma molt estranya. Primer donant versions
contradictòries del que va passar a Austràlia i després desfent-se de
les flors que parents i amics de la Tina van portar a la seva tomba.
Tant és així que un jutge d’instrucció australià va estudiar
detingudament la fotografia que van fer al fons marí i va arribar a la
conclusió que el Daniel va ofegar la Tina dins el mar. Com ho va fer?
Sempre segons el jutge, va engrescar la dona a practicar el
submarinisme –tot i que ella no en tenia cap experiència-, es van
afegir a una excursió amb altres submarinistes i, en un moment concret,
van separar-se dels altres i, en la més cruel llunyania, el Dani va
acostar-se a la Tina, li va tancar l’oxigen de les bombones i la va
subjectar perquè no pugés a la superfície fins que va morir. Malparit!
Repeteixo que aquesta és la teoria del jutge a partir de la fotografia en què es veu com un bussejador es dirigeix al rescat d’un altre, mentre el Dani puja amunt, cap a la vida més traïdora. I és una hipòtesi que també defensa la família de la Tina Watson, que fa temps que apunta la possibilitat que l’ara vidu matés la noia per diners. I és que resulta que poc abans de la lluna de mel, el Daniel va provar de convèncer la Tina que augmentés la seva assegurança de vida i que el nomenés a ell com a únic beneficiari de la pòlissa. Quines penques! Però encara més, va marxar cap a la Gran Barrera del país austral del tot convençut que ella ho havia fet i ben disposat a cobrar de seguida aquesta assegurança. Però la realitat no sempre juga a favor d’aquesta mena d’éssers impresentables i odiosos capaços de segar vides per omplir-se les seves refotudes butxaques. La Tina no va tocar res de l’assegurança i el Dani no s’ha pogut beneficiar del seu crim intencionat. L’advocat del Daniel diu, però, que no es pot demostrar que ell la matés i en canvi, del que no hi ha cap dubte és de la seva inexperiència en un esport, el del submarinisme, que pot resultar perillós. Potser sí, però no tant com el matrimoni per a la Tina Watson. Jutgeu vosaltres mateixos i, si aquest coi de fred ens deixa coincidir pel carrer d’una vegada, ja em direu.
Repeteixo que aquesta és la teoria del jutge a partir de la fotografia en què es veu com un bussejador es dirigeix al rescat d’un altre, mentre el Dani puja amunt, cap a la vida més traïdora. I és una hipòtesi que també defensa la família de la Tina Watson, que fa temps que apunta la possibilitat que l’ara vidu matés la noia per diners. I és que resulta que poc abans de la lluna de mel, el Daniel va provar de convèncer la Tina que augmentés la seva assegurança de vida i que el nomenés a ell com a únic beneficiari de la pòlissa. Quines penques! Però encara més, va marxar cap a la Gran Barrera del país austral del tot convençut que ella ho havia fet i ben disposat a cobrar de seguida aquesta assegurança. Però la realitat no sempre juga a favor d’aquesta mena d’éssers impresentables i odiosos capaços de segar vides per omplir-se les seves refotudes butxaques. La Tina no va tocar res de l’assegurança i el Dani no s’ha pogut beneficiar del seu crim intencionat. L’advocat del Daniel diu, però, que no es pot demostrar que ell la matés i en canvi, del que no hi ha cap dubte és de la seva inexperiència en un esport, el del submarinisme, que pot resultar perillós. Potser sí, però no tant com el matrimoni per a la Tina Watson. Jutgeu vosaltres mateixos i, si aquest coi de fred ens deixa coincidir pel carrer d’una vegada, ja em direu.
Com pots imaginar, aquesta crua història no em sembla tant llunyana ni inversemblant...
De vegades penso que alguns tenim sort de poder dormir en pau gràcies a una consciència tranquil.la, neta. No ho canviaria per res del món.
Dins la meva estructura de pensament i sentiment no hi ha lloc per entendre ni una micronèssima part de la fredor i la pobresa de'n Daniel. Però ja saps que hi ha gent capaç de fer qualsevol cosa per diners o pels seus propis interessos. Encara que l'obstacle a "apartar" siguin uns fills, una dona, etc.
I el més trist és que, tot i les evidències que puguin existir, aquesta mena d'individus solen sortir legalment indemnesdels seus actes ja que els sobra intel.ligència, bona presència i s'ho deixen tot ben lligat. Resulta desesperant...
Sovint em reconforta lleument la idea que aquests buits personatges estan condemnats a la solitud que queda després de perdre, de la manera que sigui, l'oportunitat de caminar a la vora dels éssers estimats.
Un petó
Un fort petó de mida familiar !
aquest argument?? i sobretot pelis americanes, i encara potser que aquest
capullo estigui de sort i s'en surti, (diners.. maleits diners i tant
necessaris que son...).
cal obrir el televisor i mirar el telenotícies. Ens estem deshumanitzant...Em
sembla trist, molt trist.
Rosa.
.hmmessage P
{
margin:0px;
padding:0px
}
body.hmmessage
{
font-size: 10pt;
font-family:Verdana
}
-->
Jo, quin mal rotllo; jo em caso aquest any i anem al carib de lluna de
mel......!!!!!!!!!!!!!!!!
El mateix passa a Catalunya i a l'Estat espanyol amb els polítics. Qui es fa polític en les dues nacions esmentades, és únicament i exclusivament per afany de poder i cobrar o obtenir-ne grans beneficis econòmics. Cap polític es fa polític per desviure's pels ciutadans i les ciutadanes. I el que els costa de dimitir quan se'ls descobreixen afers delictius! Quants polítics dels que coneixem des de l'època del dictador assassí fins a dia d'avui han dimitit quan se'ls ha enxampat en negocis il·legals? Que jo sàpiga, cap! Al seu dia van enganxar el cul a la poltrona amb una cola tan forta, que no se'n poden aixecar ni ho volen! El diner és molt llaminer i moltes i molts el volen llepar però sense que els hi costi cap esforç obtenir-lo.
Un munt de petons al Bernat, un petó a la Magda i tu rep una forta abraçada del teu amic:
Vicenç
a fi i afecta d'omplir-se les butxaques.
Aquesta es l'actitud que adopta una bona part de la nostra societat i que sense
arribar a fets tan incomprensibles com el que descrius, fan el que sigui per tal de
tenir diners fàcils.
Per sort encara som molts els que ho trobem deplorable¡¡¡
Molts petons pel Bernat, per la Magda i per tu.
Núria
Fa pensar molt!
Gràcies per regalar-nos els teus articles
Elisabet
et felicito per aquest escrit! és bonùissim i reflexa la realitat de la
nostra societat. Una abraçada,
Marta
Que tinguis un bon dia i dóna una abraçada al teu petit de
part meva!!
Fina