
El joc de la llengua, i més quan son dues les llengües en joc, posa en solfa un transvasament de significats veritablement curiosos i suggerents.
A “La paraula mal dita” que titula un dels apartat del programa-concurs “El Gran Dictat” de TV3 apareixen paraules mal dites i maleïdes ensems, que a voltes ens posen en evidència davant la ignorància del nostre propi idioma o al contrari, transformem el barbarisme en una beneïda paraula ben dita. Es a dir, assistim a la transmutació alquímica d’una bendita paraula mal dita en una esplendorosa ben dita paraula maldita.
O si ho preferim una ben dita paraula mal dita en lloc de la bendita palabra maldita, depèn de com es miri.
Aquesta introducció de paraules saltimbanquis serveix només d’entremès per entrar al plat fort, menys agradable, i gens innocent del llenguatge dels mitjans que a través de falsos sinònims ens introdueixen interpretacions i judicis sobre fets que es serveixen sota l’aparença asèptica de notícies.
Aquest és “El Gran Dictat de la desinformació creativa”
Com a primer exemple que
em ve al
El partit Tal “ho diu” perquè ha de portat sempre la contraria, no pas perquè “s’ho cregui”. Jo només puc afirmar, si ho he sentit, que una persona ha dit tal cosa, però no pas jutjar si s’ho creu o no el que ha dit, i aquest no és un matis, sinó la presa de partit cap a la validació d’una afirmació aliena. Si amb l’opinió contraria, per coherència, faig el mateix no solament no estaré informant sinó que la meva credulitat em desqualifica com a informador i m’hauré comprar un llibre barat de filosofia perquè per la meva credibilitat em sortirà cara la filosofia barata del llibre d’estil. Puc recomanar repassar els sil·logismes.
Un segon exemple mes greu de manipulació informativa el trobem en el relat de la mort d’un soldat bolivià “español” o fins i tots “català”, ja que vivia a Mollet, a la guerra de l’Afganistan. Resulta que ha mort, segons ens informen, manipulen, en un “atemptat” i que algun dels jutges estrella de la AN, antic TOP, investigarà el seu “assassinat”.
Aquí la idoneïtat de les
paraules és discutible, si empréssim “emboscada” o “enfrontament” i “homicidi”
estaríem descrivint mes fidelment els fets però no serè jo qui rebaixi els
qualificatius mes greus per relatar el que passa en una guerra on sols es pot
afirmar sense dubte que s’assassina a
La interpretació dels fets
tenen mes blindatge, a traves de les paraules, que els vehicles de l’exèrcit que
no han suportat una mina anticarro. Allà ha mort un noi que treballava



