carme.laura |
dijous, 4 de febrer de 2010 | 09:05h
La literatura catalana és una illa al bell mig d'un mar cultural que no és el nostre. Un mar cultural de costums, imaginaris, models espanyols i models estrangers tamisats per la traducció espanyola que ha engolit la cultura nostra amb excepció de l'àmbit de la creació literària. L' illa de l'ADN.
La literatura catalana contemporània és esplèndida, plurigeneracional, amb escriptors creadors d'estils narratius, amb obres de gèneres diversos que universalitzen la nostra cultura i poleixen i fixen els estàndars de la llengua parlada i escrita. Però és una illa amenaçada per les onades del mar de la cultura hegemònica.
Probablement els Països Catalans són els únics països on els lectors no consumeixen, no mimen de manera primordial la literatura nacional.
A Estats Units els americans llegeixen obres d'escriptors americans, només un 3% de l'obra publicada és traduïda, potser perquè el seu gran mercat propicia aquesta exclusivitat , la creació europea, oriental, africana hi és desconeguda i quan es dóna a conèixer ho fa per la voluntat de petites editorials independents o universitàries. A diferent escala, els lectors a tots els països actuen de manera similar; el lector espanyol llegeix autors espanyols i best sellers estrangers traduïts a l'espanyol. El lector català llegeix espanyol i en espanyol.
De la nostra cultura poc en roman avui, no pas per efectes de la globalització o de les onades immigratòries sinó per haver-se convertit en la traducció catalana de la cultura espanyola. De la cultura catalana que un dia existí en roman la llengua i la terra, l'ADN. La mostra viva n'és la nostra literatura. Mai no estarà el poble català prou agraït a la lleialtat a la llengua dels seus escriptors ni prou meravellat del miracle.
Probablement els Països Catalans són els únics països on els lectors no consumeixen, no mimen de manera primordial la literatura nacional.
A Estats Units els americans llegeixen obres d'escriptors americans, només un 3% de l'obra publicada és traduïda, potser perquè el seu gran mercat propicia aquesta exclusivitat , la creació europea, oriental, africana hi és desconeguda i quan es dóna a conèixer ho fa per la voluntat de petites editorials independents o universitàries. A diferent escala, els lectors a tots els països actuen de manera similar; el lector espanyol llegeix autors espanyols i best sellers estrangers traduïts a l'espanyol. El lector català llegeix espanyol i en espanyol.
De la nostra cultura poc en roman avui, no pas per efectes de la globalització o de les onades immigratòries sinó per haver-se convertit en la traducció catalana de la cultura espanyola. De la cultura catalana que un dia existí en roman la llengua i la terra, l'ADN. La mostra viva n'és la nostra literatura. Mai no estarà el poble català prou agraït a la lleialtat a la llengua dels seus escriptors ni prou meravellat del miracle.
