Aquest cap de setmana vaig fer una visita als companys d’Igualada, de fet va ser el segon cop que hi actuava i les dues vegades n’he sortit molt content però sense veure la ciutat perquè hi he arribat de nit. Vam ser una cinquantena llarga de persones en un ambient molt acollidor, i ja posats vaig aprofitar per tocar algun dels nous temes per veure la rebuda que tenien, i la veritat és que en vaig sortir força content. Després de l’actuació, les converses i els garrotins van fer la resta. Avui m’esperen una mica més a prop de casa, a l’Institut Martí Franquès de Tarragona, en un acte on també hi participaran companys del SEPC (Sindicat d’Estudiant dels Països Catalans). Tot això d’aquí a ... 30 minuts!
Me n'alegro que en sortissis content. De fet, Igualada és una ciutat molt acollidora. Ni és massa gran, ni massa petita. I està a prop de Barcelona, de la platja i de la muntanya. Jo vaig néixer a Girona, però el meu lema és que "jo sóc gironí de naixement, però igualadí de sentiment". ¡Una abraçada!
¡Una abraçada!