Als principis del 80, es va estrenar una pel·lícula “WarGames”, considerada de culte pels cinèfils. L’argument resumit ens explica que en plena guerra freda, un jove intel·ligent adolescent, que passa gran part del seu temps lliure jugant als videojocs, durant una recerca de mòdems automatitzada (en aquells temps no existia Internet), connecta amb un ordinador estrany que sembla que sigui d’una empresa que desenvolupa videojocs. Aconsegueix entrar-hi i troba pocs jocs, però hi ha un que sembla molt interessant: "Guerra Termonuclear Global".
Comença a jugar-hi.
(Continua)
.
Sense que ell ho sàpiga, l’ordinador no és d’una empresa de videojocs, és un ordinador preparat per donar resposta a un atac nuclear (War Operation Plan Response). WOPR, és un sistema informàtic militar secret, basat en la intel·ligència artificial per ajudar a l'Air Force d’USA a decidir què fer en cas d'un atac soviètic.
El joc demana al jove que trií un dels dos bàndols. L’adolescent, juga al bàndol soviètic, i sense saber-ho activa els senyals a les pantalles del pentàgon que els soviètics estan preparant-se pel llançament de míssils. Els militars americans, donen ordre a l’ordinador que prengui les mesures per un contraatac. La guerra està a punt de començar, doncs els militars volen llançar els míssils abans que arribin els dels soviètics. De cop la mare del noi el crida i deixa de jugar-hi. Per sort per la humanitat, a les pantalles del pentàgon tot s’atura.
Els experts programadors militars descobreixen el que ha passat i prenen mesures perquè no torni a succeir o això es pensen. Però WORP té vida intel·ligència pròpia, ja se sap en una pel·lícula tot s’hi val; i vol continuar amb el joc. Malgrat les mesures dels militars per impedir que es torni a repetir, WORP comença a preparar un atac real nuclear d’USA a la URRS. Quan tot semblava perdut, el jove protagonista junt amb el que havia estat el programador del WORP, un guru de la informàtica que feia temps que vivia retirat, esbrinen que per l’ordinador tot és un joc. WORP, malgrat ser molt intel·ligent és com una criatura i com totes, sempre que juga, vol guanyar.
Per això , al darrer moment, aconsegueixen convèncer al WORP que jugui a tres en ratlla contra ell mateix. WORP hi juga, fa totes les combinacions possibles i mai guanya, sempre perd. WORP al final arriba la conclusió que si no vol perdre, el millor que pot fer és no jugar-hi. A continuació WORP comença a fer totes les simulacions possibles dels atacs i contraatacs de míssils nuclears i arriba a la mateixa col·lusió: En una guerra termonuclear global no hi ha mai cap vencedor, tots som perdedors. Finalment WORP per si mateix, decideix no començar la guerra com la millor solució per no perdre.
Companys i companyes, tingueu present que en una guerra de retrets, tampoc hi ha cap guanyador. El millor si no vols perdre, és també no començar-la.
Ei Manel, ahir ja et vaig dir que és una gran comparació amb la situació de RCat. Provaré de trobar la pel·lícula, tot i que és antiga i serà complicat.
Com bé dius, el millor és no començar cap guerra, ni cap disputa. Ara és el moment d'anar tots a una (cosa que, desgraciadament, els independentistes no ho hem fet mai) per aconseguir la llibertat del nostre país, que és ben sabut que és el més urgent.
Endavant les Atxes!!
Salut i Independència!
El problema és que als retrets no hi jugues contra tu mateix.
A Reagrupament, havia quelcom que semblava que aniriem a repetir el que havia a ERC i per això ha succeit el que ha passat.
El que no entenc és la teva (vostra?) obsessió a voler tots els mals per a ERC com a tàctica per a mirar de reafirmar-vos en què la vostra via és la correcta. Jo crec que la d'ERC és una via que ens ajudarà a arribar a la independència, però no crec, ni vull, que sigui l'única, si volem que una MAJORIA de la població voti per la independència. Per això ni vull que RCat desaparegui, ni que ho faci CiU, sinó que vull que entre tots, inclosa la CUP, arribem allà on cap hi arribaria en solitari.
Per això, em sap greu que muntéssiu un corrent dins d'ERC, que marxéssiu intentant fer-li mal a ERC, i que ara us baralleu entre vosaltres. Potser no enteneu que, a més de fer-vos mal (i molt, no ho dubtis) als mateixos de Rcat, el feu a tot l'independentisme.
Per acabar: en Carretero fixava la frontera de l'èxit en 10 diputats, sense dir per quins criteris eren 10 i no 9 o 11, o 27. Jo, en canvi, el fixo en si aquesta tardor ERC i Rcat sumen més o menys que els 650.000 votants que va arribar a obtenir ERC el 2004, i que vosaltres sempre utilitzeu com a referència per mesurar els descensos de vot, com a suposada prova dels efectes "nefastos" de l'estratègia d'ERC.
Doncs bé, si la suma d'ERC i Rcat a la tardor no arriba a 650.000 és que haureu fracassat, ja que no haureu estat capaços de convèncer ni tan sols els possibles desencantats d'ERC, que, segons vosaltres, van deixar de votar perquè ERC no va seguir la vostra estratègia. Per descomptat, espero que això no es produeixi, i que tant ERC com RCat tinguin més de vint escons cadascun.
t'agraiexo que vulguis debatir aquest tema, normalment jo no vaig als blocs d'Esquerra a escriure comentaris , quan en Puigcercós entre en contradicció (cosa que quasi cada setmana fa) o en Carod fa de crosa al Montilla. El que he fet es contestar-te al teu amb la mateixa moneda.
Però aprofintant la benentesa, et diré el perquè penso que ERC tindrà problemes aquest hivern que bé o fins i tot, diria que abans. En aquests moments al partit , entre el 20 i 30% de la militància està depenent directament o indirectament d'un sou public gràcies que Esquerra està al govern. No vull dir pas la "menjadora" perquè segur que hi ha forces que hi són merescudament i penquen. Les darreres informacions que tinc, la militància d'ERC està al voltant del 6.000 persones, per tant estem parlant entre 1.000 i 1.500 militants col·locats.
Molts d'aquests controlen que hagi pau al territori, perquè no volen perdre el lloc de treball. Però el dia que es quedin sense feina, molts hipotecats o alguns amb un ritme de vida de ministre, segur que no s'estaràn de posar a pàrir al Puigcercós per no haver aconseguit tornar a possar Esquerra al govern.
Però a més, el sector del Carod, veu amb preucupació que es queden sense possibilitat d'aconseguir una bona representativitat quan es facin les llistes. Això provocarà tensió, perquè et puc dir que el que jo he vist, la relació entre alguns dels dirigents del sector puigcercós i del sector carod, són a mort.
He estat 18 anys militant i 6 amb càrrecs locals i 2 comarcals. He viscut de primera mà la guerra subterranea entre Carod-Puigcercós contra Colom-Rahola. He vist com també se les gasten amb la darrera campanya al congrés del 2008.
Ara a Esquerra hi ha pau, davant la por de la tempesta.
Després en Carretero no va marxar, el van invitar a que marxés. Recorda que volien obrir-li un expedient i donar-lo de baixa com a militant, perquè deien que voli fer un partit nou. Quan a l'article de l'Avui, no deia enlloc això. Era una interpretació de l'Avui.
Si no saps, l'article en questió, va ser enviat a l'Avui el dilluns, i no va ser publicat fins dissabte!!. Durant la setmana, per sorpresa en Carod i Puigcercós van fer les paus!, Ostres quina casualitat i després el dissabte surt l'Avui amb el titular que Carretero volia fer un partit nou. Tot estava preparat per tenir una excusa per treure'ls de sobre.
Pel que fa a la teva segona questió de que vols que hagi varis partits independentistes.
Mira, jo sempre he pensat que només un moviment o un partit aconseguirà la independència. Mentre els independentistes ens disputem el mercat del vot independentista, sempre estarem barallats. Barallats per les engrunes que ens dona l'Estat Espanyol.
Quan estava a ERC, vaig defensar que hauriem de ser el pal de paller de l'independentisme. Pensava que aconseguiriem 1.000.000 de vots, sobretot dels independentistes que votant a CiU, més d'alguns d'Iniciativa i molt pocs del socialistes.
Vam estar a punt d'aconseguir-ho, però les lluites cainistes entre Carod i Puigcercós, va fer que aquests sectors es dediquessin una vegada van aribar a la Generalitat, a agafar quotes de poder per aixì poder tenir més fidels que contrarestessin a l'altre. Aquesta lluita, va fer que els escollits per les càrrecs de confiança a la Generalitat no fossin el més bons, sinó els més fidels. Tot això poc a poc, ha anat degenerant fins avui.
Imaginat aquesta batalla entre partits diferents. Encara és pitjor.
La independència només l'aconseguirem si anem tots amb una sola formació i dins d'ella sense cap capalleta. Per això a Reagrupament, abans que sigui massa tard, en Carretero ha actuat. Potser d'una manera poc política, però es que en Carretero no és un polític com els que estem acostumants.
Com veus Pau, et contesto mirant de donar-te raons, potser m'equivoco, però això només ho podrem saber l'endamar de les eleccions al Parlament.
Salut i Independència
A ERC hi ha hagut problemes amb en Barrera, amb l'Hortalà, amb el Colom, amb el Carod, i ara, després de molts anys, sembla que la gent posa el partit abans que les desavinences personals -que no vol dir que aquestes no hi siguin.
Per desavinences, les que hi havia i hi ha entre CDC i UDC des de fa trenta anys, i això no els ha impoedit governar 23 anys, 11 dels quals amb majoria absoluta. Ni tampoc no els ha impedit aguantar 7 anys sense càrrecs fora del govern. És una qüestió de mentalitat, de saber què és primer i què és segon. Jo fa 12 anys que sóc militant, i ho sóc ara (tu ja no). I ara veig el partit més madur, més anant per feina.
Els problemes que tu dius que té ERC, els he vist A TOT ARREU, en les més diverses i variades situacions que reuneixin un col·lectiu de gent, ja sigui un partit, una empresa, una escola, una comunitat de veïns, etc. I RCat no n'és una excepció, com acabem de veure. Haureu d'aprendre a gestionar la diversitat de gent. Benvinguts al club!
Pel que fa a diversos partits independentistes, crec que t'equivoques. Estic d'acord amb vosaltres que la manera més fàcil d'aconseguir la independència és proclamant-la des del Parlament. Això vol dir 68 vots com a mínim. Res més. Tant és si vénen d'un sol partit com de vint. Et recordo que l'Estatut del 30-s es va votar per quatre partits ben diferents, però en aquest tema es van posar d'acord.
L'electorat català és molt divers, i per fer que tota aquesta diversitat almenys es posi d'acord sobre la independència, no crec que es pugui fer imposant-los una única manera (la de Rcat o qualsevol altra), sinó la manera que sigui més fàcil per a cadascú. Per posar un exemple, el PSOE i el PP no poden ser més diferents en la majoria de temes, i tots dos són 100% independentistes espanyols. I per si fos poc, a sobre apareix UPD, que diu que ho és més.
És a dir, vosaltres ocupeu-vos de radicalitzar els independentistes tipus convergent (és a dir, els que haurien de ser independentistes perquè són nacionalistes, i que no es defineixen ni de dretes ni d'esquerres), ERC seguirà intentant portar cap a la independpència els catalanistes d'esquerres desenganyats d'Espanya i del federalisme, i les CUP que facin votar els revolucionaris que sempre s'abstenen. Si fem els deures i tenim la majoria, serem independents. Mentrestant, que cadascú voti sobre successions, quarts cinturons, educació, vegueries, etc. com li sembli. És la meva opinió, i és clar que també em puc equivocar, ja que si una cosa sé segura és que no tinc la raó absoluta en res.
Però no es tracta d'imposar res, és tracta d'aconseguir més suport per la independència.
Vosaltres us restringiu el mercat, noms els d'esquerra, però que no siguin gaire revolucionaris perquè aquests van a les CUP
El que diu RCat i jo he defensat sempre, és que no ens hem de limitar per aconseguir la independencia. Tothom hi cap. Sigui d'esquerres, de centre o de dretes.
La llei d'Hont i les típiques batalletes entre partits, farà impossible la independència, si no anem tots units en una candidatura.
Una cosa és el militant i l'altre el votant. ERC pot tenir pau interior però si no té credibilitat cara enfora pot quedar en quadres.
Però el temps dirà qui té raó, el problema és que mentrestant la nació catalana cada dia que passa s'esta morint.
Salut i Independència
No pots adreçar-te de la mateixa manera als votants de CiU, del PSC, d'ERC o de les CUP. El missatge de RCat en molts aspectes és molt semblant al de CiU, excepte per la independència. Les vostres raons per la independència no han tingut èxit els últims trenta anys entre els federalistes que no són nacionalistes, però que podrien ser favorables a la independència per raons pragmàtiques. Ni tampoc no en tenen entre els revolucionaris de la CUP. Si no, com és que no s'han afegit a Rcat? És que tampoc són independentistes?
Manel, no pots defensar la independència "perquè la nació s'està morint" entre els que encara se senten espanyols , però que ja estan fins els nassos de pagar més que ningú i rebre menys que ningú. Entre altres coses, perquè la seva nació, l'espanyola, no es mor. I saben que no es morirà encara que Catalunya sigui independent, com no es va morir quan ho va ser Guinea, o Cuba, etc.
Per altra banda, no pots defensar la independència limitant-la a aspectes pragmàtics sense parlar de llengua, sardana i sentiments entre molts votants de CiU, perquè et diran que un Estat així no els convenç.
Per molt que t'hi escarrassis, no ho podràs fer compatible, a menys que juguis a l'ambigüitat de PSC i CiU. Això els serveix per treure molts diputats, però no serveix per mullar-te amb una cosa tan clara com la independència.
És una qüestió d'especialització, no de multiplicació de partits idèntics. Si fossin idèntics, estic d'acord amb tu que la llei d'Hondt seria implacable (és el que passa en alguns llocs amb els partits ecologistes). Però amb partits que plantegen la independència per raons diverses, el que guanyes de votants de més ha de compensar de llarg els efectes negatius de la llei d'Hondt.